Diferència entre les revisions de "Arthur Schopenhauer"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| Llínea 32: | Llínea 32: | ||
El seu treball més famós, ''Die Welt als Wille und Vorstellung'' (''El món com voluntat i representació''), constituïx des del punt de vista lliterari una obra mestra de la llengua alemana de totes les époques.<ref>Safranski, Rüdiger: ''Schopenhauer y los años salvajes de la filosofía''. Madrit, Alianza, 1991. ISBN 84-206-2699-6</ref> Supon ademés una de les cimes de l'[[idealisme]] [[Occident|occidental]], i el [[pessimisme]] profunt (que no profunt pessimisme), que perdura en l'obra d'escritors i pensadors dels [[sigle XIX|sigles XIX]] i [[Sigle XX|XX]], de la talla de [[Richard Wagner]], [[Lev Tolstói]], [[Friedrich Nietzsche]], [[Sigmund Freud]], [[Thomas Mann]], [[Carl Gustav Jung]], [[Albert Einstein]], [[Otto Weininger]], [[Otto Rank]], [[Erwin Schrödinger]], [[Ludwig Wittgenstein]], [[Jorge Luis Borges]], [[Pío Baroja]] o [[Émile Cioran]], entre atres. | El seu treball més famós, ''Die Welt als Wille und Vorstellung'' (''El món com voluntat i representació''), constituïx des del punt de vista lliterari una obra mestra de la llengua alemana de totes les époques.<ref>Safranski, Rüdiger: ''Schopenhauer y los años salvajes de la filosofía''. Madrit, Alianza, 1991. ISBN 84-206-2699-6</ref> Supon ademés una de les cimes de l'[[idealisme]] [[Occident|occidental]], i el [[pessimisme]] profunt (que no profunt pessimisme), que perdura en l'obra d'escritors i pensadors dels [[sigle XIX|sigles XIX]] i [[Sigle XX|XX]], de la talla de [[Richard Wagner]], [[Lev Tolstói]], [[Friedrich Nietzsche]], [[Sigmund Freud]], [[Thomas Mann]], [[Carl Gustav Jung]], [[Albert Einstein]], [[Otto Weininger]], [[Otto Rank]], [[Erwin Schrödinger]], [[Ludwig Wittgenstein]], [[Jorge Luis Borges]], [[Pío Baroja]] o [[Émile Cioran]], entre atres. | ||
== Cites == | |||
{{Cita|La salut no ho és tot; pero sense ella, tot lo demés és res.|Schopenhauer}} | |||
== Referències == | == Referències == | ||