Diferència entre les revisions de "Pont de Serrans" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 2:

El pont de Serrans és un dels històrics ponts de la ciutat de [[Valéncia]].

El pont de Serrans fon segurament el primer pont construït en la ciutat, ya en época romana, per la seua situació en una de les principals vies d'entrada a Valéncia que servia per a donar accés a la ciutat des del nort, travessant l'antiga porta musulmana que rebia el nom d'Al-Qántara (el pont) i en época cristiana de [[~~Porta~~ de ~~Roters~~|Roters]] o ~~[[Porta de Serrans|~~Serrans]].

El pont de Serrans fon segurament el primer pont construït en la ciutat, ya en época romana, per la seua situació en una de les principals vies d'entrada a Valéncia que servia per a donar accés a la ciutat des del nort, travessant l'antiga porta musulmana que rebia el nom d'Al-Qántara (el pont) i en época cristiana de [[Torres de Serrans|Roters o Serrans]].

En els temps de la conquista, només dos ponts servien per a creuar el riu, el Superior i l'Inferior; aixina consta en les escritures de l'época. I és fàcil deduir que el pont de Serrans fora el primer d'ells, ya que abans d'ell no hi havia un atre (puix el cridat [[Pont Nou]] o de [[Pont de Sant Josep|San Josep]] és molt més recent) sent l'Inferior el primitiu [[Pont del Real|pont del Temple o del Real]].

Llínea 32:

==Casalicis==

~~Tenia~~ dos casalicis, un d'ells era el cridat de la Santa Cruz fon colocat en [[1538]]. Representava la creu patriarcal de la pròxima Església de Sant Bertomeu (hui desapareguda), adorada per un àngel i en la presència de tres chiquets. Va anar eixecutar esta obra Corbera i l'imaginer [[Juan Gilart]].

Sobre els estreps del tercer i Quart arc es van trobar fins a 1809 dos casalicis, un d'ells era el cridat de la Santa Cruz fon colocat en [[1538]]. Representava la creu patriarcal de la pròxima Església de Sant Bertomeu (hui desapareguda), adorada per un àngel i en la presència de tres chiquets. Va anar eixecutar esta obra Corbera i l'imaginer [[Juan Gilart]].

En la seua base constava la inscripció següent:

Llínea 54:

==Floró en Mislata ==

Situat en la divisòria dels termes de Mislata i la ciutat de Valéncia, dins d'un artístic floró, arrematat pels heràldics símbols de la corona i Lo Rat Penat, es troba en relleu l'antic emblema romà de la ciutat, la banya de l'abundància; en els seus extrems, s'indica el camí que ha de seguir per a entrar en la ciutat per la [[Porta de Quart]] o per la [[Porta de Serrans]] i davall els heràldics emblemes, també hi ha una inscripció que reproduïx la Laus Serenae del poeta Claudiano referint-se presuntament al riu Túria, completat per un atre apòcrif.

Situat en la divisòria dels termes de Mislata i la ciutat de Valéncia, dins d'un artístic floró, arrematat pels heràldics símbols de la corona i Lo Rat Penat, es troba en relleu l'antic emblema romà de la ciutat, la banya de l'abundància; en els seus extrems, s'indica el camí que ha de seguir per a entrar en la ciutat per la [[Torres de Quart|Porta de Quart]] o per la [[Torres de Serrans|Porta de Serrans]] i davall els heràldics emblemes, també hi ha una inscripció que reproduïx la Laus Serenae del poeta Claudiano referint-se presuntament al riu Túria, completat per un atre apòcrif.

{{cita| “Floribus et roseis formeels seus Túria ripis, fructibus et plantis Semper pulcerrimus undis”–la traducció del qual ve a ser: “El bell (riu Túria en flors i roses en les riberes, en fruits i plantes sempre bellíssims per les seues aigües”.}}

~~==Creixcudes del Túria==~~

~~Este senzill monument ve a recordar-nos la culminació d'unes obres, en el vell llit, que van defendre la ciutat de les creixcudes del riu.~~

Una de les més devastadores riuades que va sofrir la ciutat a lo llarc de la seua història, es fa ampli eco F. Almela i Vives en la seua obra Les riuades del Túria (1321-1949), detallant-nos els danys patits per Valéncia i la seua horta a la llum de cronistes i dietaris que, com el citat, no van deixar de reproduir en les seues pàgines tan calamitoses experiències. El mateix Carboneres, en el seu Nomenclàtor… l'enumera com la ‘novena' de les vint-i-tres grans avingudes que regis

~~tra fins als seus dies, reproduint les cartes que la ciutat va escriure a l'Emperador notificant-li tal infortuni.~~

Sobre els estreps del tercer i Quart arc es van trobar fins a 1809 dos casalicis: en el de la dreta, una Cruz patriarcal, per alusió a la veïna parròquia de Sant Bartomeu, que té esta insígnia; en el de l'esquerra, l'estàtua de sant Pere Nolasco, fundador de l'Orde Mercedària i company en la conquiste del rei El senyor Jaume, allí instalada des de 1670 i costejada pel que fóra general de l'orde i després bisbe de Segorbe i arquebisbe de Tarragona, Fr. José Sanchiz, en inscripció commemorativa en la seua base.

~~Assejament francés~~

Els dits casalicis, així com les baranes del pont van ser demolits durant el segon assejament francés a la ciutat en la Guerra de la Independència per considerar-los un destorb. Després van ser reposats els seus baranes.

==Miradors==

@@ Llínea 2: / Llínea 2: @@
 El pont de Serrans és un dels històrics ponts de la ciutat de [[Valéncia]].
-El pont de Serrans fon segurament el primer pont construït en la ciutat, ya en época romana, per la seua situació en una de les principals vies d'entrada a Valéncia que servia per a donar accés a la ciutat des del nort, travessant l'antiga porta musulmana que rebia el nom d'Al-Qántara (el pont) i en época cristiana de [[Porta de Roters|Roters]] o [[Porta de Serrans|Serrans]].
+El pont de Serrans fon segurament el primer pont construït en la ciutat, ya en época romana, per la seua situació en una de les principals vies d'entrada a Valéncia que servia per a donar accés a la ciutat des del nort, travessant l'antiga porta musulmana que rebia el nom d'Al-Qántara (el pont) i en época cristiana de [[Torres de Serrans|Roters o Serrans]].
 En els temps de la conquista, només dos ponts servien per a creuar el riu, el Superior i l'Inferior; aixina consta en les escritures de l'época. I és fàcil deduir que el pont de Serrans fora el primer d'ells, ya que abans d'ell no hi havia un atre (puix el cridat [[Pont Nou]] o de [[Pont de Sant Josep|San Josep]] és molt més recent) sent l'Inferior el primitiu [[Pont del Real|pont del Temple o del Real]].
@@ Llínea 32: / Llínea 32: @@
 ==Casalicis==
-Tenia dos casalicis, un d'ells era el cridat de la Santa Cruz fon colocat en [[1538]]. Representava la creu patriarcal de la pròxima Església de Sant Bertomeu (hui desapareguda), adorada per un àngel i  en la presència de tres chiquets. Va anar eixecutar esta obra Corbera i l'imaginer [[Juan Gilart]].
+Sobre els estreps del tercer i Quart arc es van trobar fins a 1809 dos casalicis, un d'ells era el cridat de la Santa Cruz fon colocat en [[1538]]. Representava la creu patriarcal de la pròxima Església de Sant Bertomeu (hui desapareguda), adorada per un àngel i  en la presència de tres chiquets. Va anar eixecutar esta obra Corbera i l'imaginer [[Juan Gilart]].
 En la seua base constava la inscripció següent:
@@ Llínea 54: / Llínea 54: @@
 ==Floró en Mislata ==
-Situat en la divisòria dels termes de Mislata i la ciutat de Valéncia, dins d'un artístic floró, arrematat pels heràldics símbols de la corona i Lo Rat Penat, es troba en relleu l'antic emblema romà de la ciutat, la banya de l'abundància; en els seus extrems, s'indica el camí que ha de seguir per a entrar en la ciutat per la [[Porta de Quart]] o per la [[Porta de Serrans]] i davall els heràldics emblemes, també hi ha una inscripció que reproduïx la Laus Serenae del poeta Claudiano referint-se presuntament al riu Túria, completat per un atre apòcrif.
+Situat en la divisòria dels termes de Mislata i la ciutat de Valéncia, dins d'un artístic floró, arrematat pels heràldics símbols de la corona i Lo Rat Penat, es troba en relleu l'antic emblema romà de la ciutat, la banya de l'abundància; en els seus extrems, s'indica el camí que ha de seguir per a entrar en la ciutat per la [[Torres de Quart|Porta de Quart]] o per la [[Torres de Serrans|Porta de Serrans]] i davall els heràldics emblemes, també hi ha una inscripció que reproduïx la Laus Serenae del poeta Claudiano referint-se presuntament al riu Túria, completat per un atre apòcrif.
 {{cita| “Floribus et roseis formeels seus Túria ripis, fructibus et plantis Semper pulcerrimus undis”–la traducció del qual ve a ser: “El bell (riu Túria en flors i roses en les riberes, en fruits i plantes sempre bellíssims per les seues aigües”.}}
-==Creixcudes del Túria==
-Este senzill monument ve a recordar-nos la culminació d'unes obres, en el vell llit, que van defendre la ciutat de les creixcudes del riu.
-Una de les més devastadores riuades que va sofrir la ciutat a lo llarc de la seua història, es fa ampli eco F. Almela i Vives en la seua obra Les riuades del Túria (1321-1949), detallant-nos els danys patits per Valéncia i la seua horta a la llum de cronistes i dietaris que, com el citat, no van deixar de reproduir en les seues pàgines tan calamitoses experiències. El mateix Carboneres, en el seu Nomenclàtor… l'enumera com la ‘novena' de les vint-i-tres grans avingudes que regis
-tra fins als seus dies, reproduint les cartes que la ciutat va escriure a l'Emperador notificant-li tal infortuni.
-Sobre els estreps del tercer i Quart arc es van trobar fins a 1809 dos casalicis: en el de la dreta, una Cruz patriarcal, per alusió a la veïna parròquia de Sant Bartomeu, que té esta insígnia; en el de l'esquerra, l'estàtua de sant Pere Nolasco, fundador de l'Orde Mercedària i company en la conquiste del rei El senyor Jaume, allí instalada des de 1670 i costejada pel que fóra general de l'orde i després bisbe de Segorbe i arquebisbe de Tarragona, Fr. José Sanchiz, en inscripció commemorativa en la seua base.
-Assejament francés
-Els dits casalicis, així com les baranes del pont van ser demolits durant el segon assejament francés a la ciutat en la Guerra de la Independència per considerar-los un destorb. Després van ser reposats els seus baranes.
 ==Miradors==