L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Diferència entre les revisions de "Normes d'El Puig"

← Edició anteriorEdició següent →
Admin (Discussió | contribucions)
Burócrates, Administradors d'interfaç, Administradors
4416 edicions
VisualWikitext
m Revertides les edicions de 81.202.233.108 (discussió); s'ha recuperat la última versió de Giorgio
Sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1:
Les '''Normes del Puig'''<sup>1</sup> són les normes ortogràfiques creades per la RACV en la dècada del 1970.
Les '''Normes del Puig''' (o '''Normes d'El Puig''') són les normes ortogràfiques per al [[Llengua valenciana|valencià]] creades per la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] en la década del 1970. La seu denominació és deguda a que foren presentades en el municipi valencià d'[[El Puig]] en 1981.
 
 


== Normes Ortogràfiques ==
== Normes Ortogràfiques ==


===El nom de les lletres===
===El nom de les lletres===


'''L’ALFABET'''
'''L’ALFABET'''


 
En valencià l'[[alfabet]] consonàntic és el següent:
En [[Llengua Valenciana|Valencià]] [[Alfabet|l’alfabet]] consonàntic és el següent:


b, be
b, be
Llínea 94: Llínea 86:
2. En els prefixos AB-, OB-, ABS-, OBS-, SUB-: abces, obtus, abstracte, obstaculisar,  subproducte.
2. En els prefixos AB-, OB-, ABS-, OBS-, SUB-: abces, obtus, abstracte, obstaculisar,  subproducte.


3. Davant de D, en diferent silaba, posarem B i no P: abdica, abdomen.
3. Davant de D, en diferent sílaba, posarem B i no P: abdica, abdomen.


4. Mai en posicio final de paraula, encara que en derivar (en el plural se conserva) se transforme en B:
4. Mai en posició final de paraula, encara que en derivar (en el plural se conserva) se transforme en B:


:::- arap, no arab, pero arabisar
:::- àrap, no arab, pero arabisar
:::- verp, no verb, pero verbal
:::- verp, no verb, pero verbal
:::- mossarap, no mossarab, pero mossarabisme
:::- mossàrap, no mossarab, pero mossarabisme
   
   


Llínea 108: Llínea 100:


::1.1. Inicial i interior de paraula davant de A, O, U: casa, cosa, cult, ficar, recort, ocult.
::1.1. Inicial i interior de paraula davant de A, O, U: casa, cosa, cult, ficar, recort, ocult.
::1.2. En principi de silaba formant els grups consonantics CR, CL: crida, clau, dimecres,_ -. proclamà.
::1.2. En principi de sílaba formant els grups consonàntics CR, CL: crida, clau, dimecres,_ -. proclamà.
::1.3. Davant de C, D, S, T, Z: accio, anecdota, dacsa, actua, eczema.
::1.3. Davant de C, D, S, T, Z: acció, anècdota, dacsa, actua, eczema.
::1.4. En final de paraula, encara que en derivar (en el plural se conserva) se transforme en G o se conserve:
::1.4. En final de paraula, encara que en derivar (en el plural se conserva) se transforme en G o se conserve:


:::- atac, no atag, pero ataca
:::- atac, no atag, pero ataca
:::- prolec, no proleg, pero prologa
:::- pròlec, no pròleg, pero prologa
:::- fanc, no fang, pero fangos
:::- fanc, no fang, pero fangos


2. En so de [s] (cendra)
2. En so de [s] (cendra)


::2.1. Inicial i interior de paraula, davant de E, I: cel, cinc, incert, provincia.
::2.1. Inicial i interior de paraula, davant de E, I: cel, cinc, incert, província.
::2.2. Davant de A, O, U, escriurem c (cedeta): caçar, llançol, vençut.
::2.2. Davant de A, O, U, escriurem c (cedeta): caçar, llançol, vençut.
::2.3. En posicio final de paraula, escriurem ç, sempre que en derivar s'escriga c:
::2.3. En posició final de paraula, escriurem ç, sempre que en derivar s'escriga c:
   
   
:::- capaç, capacitat
:::- capaç, capacitat
:::- comerç, comerciar
:::- comerç, comerciar


::2.4. En els sufixos -ac/-aça, -uç/-uça (aumentatius, despectius) i -iç/-iça (materia o tendencia):
::2.4. En els sufixos -ac/-aça, -uç/-uça (aumentatius, despectius) i -iç/-iça (matèria o tendència):


:::- bonaç, malaltuç, pastiç.
:::- bonaç, malaltuç, pastiç.
Llínea 140: Llínea 132:
::1.1. Inicial i interior de paraula entre vocals i darrere de consonants:
::1.1. Inicial i interior de paraula entre vocals i darrere de consonants:


:::- chufa, Chirivella, clochina, archiu.
:::- chufa, Chirivella, clòchina, archiu.


::1.2. En final de paraula escriurem IG o G (vore G, 3).
::1.2. En final de paraula escriurem IG o G (vore G, 3).
Llínea 146: Llínea 138:
2. En so de [k] (March)
2. En so de [k] (March)
   
   
::2.1. En posicio final de paraula, en els pobles i llinages que la tenen per tradicio:
::2.1. En posició final de paraula, en els pobles i llinages que la tenen per tradició:
   
   
:::- Albuixech, Albiach.
:::- Albuixech, Albiach.
Llínea 154: Llínea 146:
'''S'escriu D (dit)'''
'''S'escriu D (dit)'''


1. En principi i mig de paraula: donar, idea. Excepte en derivats de AT grec (atles, atleta, atmosfera, etc.) i davant de Z (batzoles, dotze).
1. En principi i mig de paraula: donar, idea. Excepte en derivats de AT grec (atles, atleta, atmòsfera, etc.) i davant de Z (batzoles, dotze).


2. En el grup consonantic DR: drago, moldre.
2. En el grup consonàntic DR: drago, moldre.


3. Mai en posicio final de paraula, encara que en derivar s'escriga D:
3. Mai en posició final de paraula, encara que en derivar s'escriga D:


:::- vert, no verd pero verdor.
:::- vert, no verd pero verdor.
Llínea 184: Llínea 176:
::1.1. Inicial i interior de paraula davant de A, O, U (solament G):
::1.1. Inicial i interior de paraula davant de A, O, U (solament G):


:::- gabia, got, gust, regal, engolir, aigua.
:::- gàbia, got, gust, regal, engolir, aigua.


::1.2. Inicial i interior de paraula davant de E, I (GU):
::1.2. Inicial i interior de paraula davant de E, I (GU):
Llínea 190: Llínea 182:
:::- guerra, guisar, figuera, esguita.
:::- guerra, guisar, figuera, esguita.


::1.3. Davant de UE, UI, portará dieresis la U quan se pronuncia:
::1.3. Davant de UE, UI, portarà diéresis la U quan se pronuncia:


:::- aigües, llingüistic.
:::- aigües, llingüístic.


::1.4.En principi de paraula o de silaba, en els grups consonantics GR, GL:  
::1.4.En principi de paraula o de silaba, en els grups consonàntics GR, GL:  


:::- gracies, glop, agrana, regle.
:::- gràcies, glop, agrana, regle.


::1.5. Davant de D, M, N:
::1.5. Davant de D, M, N:


::- Magdalena, fragmentar, insignificancia.
::- Magdalena, fragmentar, insignificància.


::Excepte en cultismes com:
::Excepte en cultismes com:


:::- acme, dracma, esticnina, iconografia, tecnic, anecdota, sinecdoque i derivats.
:::- acme, dracma, estricnina, iconografia, tècnic, anècdota, sinècdoque i derivats.


::1.6. Mai en posicio final de paraula, encara que en derivar (en plural se conserva) s'escriga G:
::1.6. Mai en posició final de paraula, encara que en derivar (en plural se conserva) s'escriga G:


:::- amic, no amig, pero amigar.
:::- amic, no amig, pero amigar.
Llínea 215: Llínea 207:
2. En so de [g] (girar)
2. En so de [g] (girar)


::2.1. En posicio inicial de paraula i interior davant de E, I:
::2.1. En posició inicial de paraula i interior davant de E, I:


:::- argila, gel, giner.
:::- argila, gel, giner.
Llínea 221: Llínea 213:
::Excepte davant de -ecc-, -ect-:
::Excepte davant de -ecc-, -ect-:


:::- objeccio, objectiu i algunes mes  
:::- objecció, objectiu i algunes mes  


::i en uns atres noms de procedencia grega o biblica:  
::i en uns atres noms de procedència grega o bíblica:  


:::- Jesus, Jeroni, Jeremies, Jerusalem, jerarquia, jeroglific.
:::- Jesús, Jeroni, Jeremies, Jerusalem, jerarquia, jeroglífic.




Llínea 233: Llínea 225:




::2.3. En posicio final de paraula la G darrere de I no es sonora, encara que en derivar se transforme:
::2.3. En posició final de paraula la G darrere de I no es sonora, encara que en derivar se transforme:


:::- mig, pero miger.
:::- mig, pero miger.
:::- oreig, pero orejar.
:::- oreig, pero orejar.


::2.4. No escriurem TG/TJ perque en valencià no hi ha mes que un so africat sonor, representat per G/J en qualsevol posicio:
::2.4. No escriurem TG/TJ perque en valencià no hi ha mes que un so africat sonor, representat per G/J en qualsevol posició:


:::- viage, no viatge.
:::- viage, no viatge.
Llínea 247: Llínea 239:
3. En so de [c] (roig)
3. En so de [c] (roig)


::3.1. En final de paraula en el grup IG darrere de A, E, O, U o de consonant, sempre que la I siga atona i muda:  
::3.1. En final de paraula en el grup IG darrere de A, E, O, U o de consonant, sempre que la I siga àtona i muda:  


:::- vaig, veig, goig, fuig, Elig, Barig. (Excepte Calig i Tirig en les que la I del grup se pronuncía.)
:::- vaig, veig, goig, fuig, Elig, Barig. (Excepte Calig i Tirig en les que la I del grup se pronuncia.)


::3.2. En posicio final de paraula, darrere de I tonica:  
::3.2. En posició final de paraula, darrere de I tònica:  


:::- desig, frig.
:::- desig, frig.


::3.3. En posicio final de paraula apareix sempre [c], representat per IG, G, encara que en derivar se transforme en la sonora correspondent (G davant E, I i J davant A, O, U), o se mantinga (CH en tots els casos):
::3.3. En posició final de paraula apareix sempre [c], representat per IG, G, encara que en derivar se transforme en la sonora corresponent (G davant E, I i J davant A, O, U), o se mantinga (CH en tots els casos):


:::- trepig, trepigen.
:::- trepig, trepigen.
Llínea 267: Llínea 259:
No te cap de so.
No te cap de so.


l. En principi i mig de paraula, en les que sent etimologica s'ha conservat per l'us: herba, huí, hivern.
l. En principi i mig de paraula, en les que sent etimològica s'ha conservat per l'us: herba, huí, hivern.


2. No l'escriurem en aquelles paraules que a pesar del seu orige etimologic, s'han escrit aixina des d'un principi: avorrir.
2. No l'escriurem en aquelles paraules que a pesar del seu orige etimològic, s'han escrit aixina des d'un principi: avorrir.
   
   
   
   


'''S'escriu J (jardi)'''
'''S'escriu J (jardí)'''


1. En posicio inicial i interior de paraula davant de A, O, U:
1. En posició inicial i interior de paraula davant de A, O, U:


:::- jaqueta, jove, jugar, puja, rajola, ajunta.
:::- jaqueta, jove, jugar, puja, rajola, ajunta.
Llínea 281: Llínea 273:
2. Davant de -ecc-, -ect-:
2. Davant de -ecc-, -ect-:


:::- objecte, objeccio, subjecte, objectiu (vore Y, 4).
:::- objecte, objecció, subjecte, objectiu (vore Y, 4).


3. Davant de E (vore G, 2.1.)
3. Davant de E (vore G, 2.1.)
Llínea 312: Llínea 304:
:::- almagasen, dol.
:::- almagasen, dol.


3. En els grups consonantics BL, CL, FL, GL, PL:  
3. En els grups consonàntics BL, CL, FL, GL, PL:  


:::- blau, clau, flama, glop, plat, noblea, aclamar, unflar, aglutinar, aplanar.
:::- blau, clau, flama, glop, plat, noblea, aclamar, unflar, aglutinar, aplanar.
Llínea 322: Llínea 314:
1. En inicial, interior i final de paraula:
1. En inicial, interior i final de paraula:


:::- llet, lliberal, fillia, rella, poll, manoll, bolleti, ralla.
:::- llet, lliberal, fillia, rella, poll, manoll, bolletí, ralla.
   
   


Llínea 330: Llínea 322:
1. En inicial, interior i final de paraula:  
1. En inicial, interior i final de paraula:  


:::- mar, mestre, flama, cami, fum, estem.
:::- mar, mestre, flama, camí, fum, estem.


2. Davant de P, B, M:  
2. Davant de P, B, M:  
Llínea 342: Llínea 334:
3. En el prefix circum- quan li seguix una atra consonant:
3. En el prefix circum- quan li seguix una atra consonant:


:::- circumstancia, circumnavegacio, circumferencia.
:::- circumstancia, circumnavegació, circumferència.


4. Mal davant de V ni F:
4. Mal davant de V ni F:
Llínea 372: Llínea 364:
::Excepte els cultismes:  
::Excepte els cultismes:  


:::- emfasis, emfisema, emfiteusis, amfora.
:::- émfasis, emfisema, emfiteusis, àmfora.


3. Davant de consonant, excepte B, M, P:  
3. Davant de consonant, excepte B, M, P:  
Llínea 378: Llínea 370:
:::- enveja, confit, planta, gandul.
:::- enveja, confit, planta, gandul.


4. Davant de M per excepcio, en paraules que ajunten N final a M inicial:
4. Davant de M per excepció, en paraules que ajunten N final a M inicial:


:::- enmig, granment.
:::- enmig, granment.
Llínea 388: Llínea 380:
1. En inicial, interior i fi de paraula:  
1. En inicial, interior i fi de paraula:  


:::- nyespla, pinyo, riny.
:::- nyespla, pinyó, riny.
   
   
   
   
Llínea 394: Llínea 386:
'''S'escriu P (posar)'''
'''S'escriu P (posar)'''


1. En posicio inicial de paraula:  
1. En posició inicial de paraula:  


:::- puny.
:::- puny.
Llínea 400: Llínea 392:
2. En interior de paraula davant de T, C, Ç, S, N:  
2. En interior de paraula davant de T, C, Ç, S, N:  


:::- concepte, concepcio, capçal, hipnotic, eclipse. Excepte: dissabte, dubte, sobte.
:::- concepte, concepció, capçal, hipnòtic, eclipse. Excepte: dissabte, dubte, sobte.


3. En posicio final de paraula, encara que en derivar (en el plural se conserva) se transforme en B o se mantinga:
3. En posició final de paraula, encara que en derivar (en el plural se conserva) se transforme en B o se mantinga:


:::- cap, no cab, pero cabut.
:::- cap, no cab, pero cabut.
Llínea 413: Llínea 405:
'''S'escriu Q (quinze)'''
'''S'escriu Q (quinze)'''


1. En inicial i interior de paraula, seguída de U muda, davant E, I:
1. En inicial i interior de paraula, seguida de U muda, davant E, I:


:::- queixa, quilat, alquería, sequía.  
:::- queixa, quilat, alqueria, sequia.  


::Si la U se pronuncía, du dieresis, com se diu en el numero 3.
::Si la U se pronuncia, du diéresis, com se diu en el número 3.


2. En inicial i interior de paraula, davant de U atona seguida de A, O, forrnant diftonc:
2. En inicial i interior de paraula, davant de U àtona seguida de A, O, formant diftonc:


:::- quatre, quocient.  
:::- quatre.  


::Excepte:  
::Excepte:  
Llínea 427: Llínea 419:
:::- ipecacuana i els derivats de cuiro, cuina, evacuar, conspicu, perspicu, proficu, vacu, promiscu.
:::- ipecacuana i els derivats de cuiro, cuina, evacuar, conspicu, perspicu, proficu, vacu, promiscu.


3. En inicial i interior de paraula, quan una U atona vaja seguida de E, I, i s'haja de pronunciar, portará dieresis:
3. En inicial i interior de paraula, quan una U àtona vaja seguida de E, I, i s'haja de pronunciar, portarà diéresis:


:::- qüestio, obliqüitat.
:::- qüestió, obliqüitat.
   
   
   
   
Llínea 443: Llínea 435:
::1.2. En interior de paraula darrere de M, N, S:  
::1.2. En interior de paraula darrere de M, N, S:  


:::- somris, enriquir, israeli.
:::- somris, enriquir, israelí.


2. En so de [r] (cara)
2. En so de [r] (cara)
Llínea 459: Llínea 451:
'''S'escriu RR (guerra)'''
'''S'escriu RR (guerra)'''


1. En posicio intervocalica:  
1. En posició intervocàlica:  


:::- carro, errar.
:::- carro, errar.
Llínea 483: Llínea 475:
::i de la A- en valor negatiu:  
::i de la A- en valor negatiu:  


:::- asilabic.
:::- asilàbic.
          
          
::1.4. En final de paraula encara que en derivar se conserve senzilla per transforrnar-se en sonora o se duplique per continuar sorda:
::1.4. En final de paraula encara que en derivar se conserve senzilla per transformar-se en sonora o se duplique per continuar sorda:


:::- mes, mesos.
:::- mes, mesos.
Llínea 492: Llínea 484:
2. En so de [z] (cosa)
2. En so de [z] (cosa)


::2.1. En posicio intervocalica:  
::2.1. En posició intervocàlica:  


:::- casa, promesa.
:::- casa, promesa.
Llínea 520: Llínea 512:
'''S'escriu SS (passar)'''
'''S'escriu SS (passar)'''


1. En posicio intervocalica:  
1. En posició intervocalica:  


:::- posseir, massa.
:::- posseir, massa.
Llínea 568: Llínea 560:
:::- dotze.
:::- dotze.


5. En posicio final de paraula posarém sempre T encara que en derivar se transforrne en D o se conserve:
5. En posició final de paraula posarém sempre T encara que en derivar se transforrne en D o se conserve:


:::- fort, fortalea.
:::- fort, fortalea.
Llínea 589: Llínea 581:
::De tots els verps acabats en -AR.
::De tots els verps acabats en -AR.


3. Mai en posicio final de paraula encara que en derivar s'escriga V:  
3. Mai en posició final de paraula encara que en derivar s'escriga V:  


:::- serf, no serv, pero servir.
:::- serf, no serv, pero servir.
Llínea 606: Llínea 598:


:::- pixar, seguixen, vixca.
:::- pixar, seguixen, vixca.
::1.3. En els increments incoatius de la 3.ª conjugacio (-ixc, -ixqu-):  
::1.3. En els increments incoatius de la 3.ª conjugació (-ixc, -ixqu-):  


:::- oferixca, servixques.
:::- oferixca, servixques.
Llínea 620: Llínea 612:
:::- reflexio, axial.
:::- reflexio, axial.


::2.2. En posicio final, en algunes paraules:  
::2.2. En posició final, en algunes paraules:  


:::- perplex, prefix.
:::- perplex, prefix.
Llínea 634: Llínea 626:
'''S'escriu Y (yo)'''
'''S'escriu Y (yo)'''


1. En posicio inicial de paraula davant de vocal:  
1. En posició inicial de paraula davant de vocal:  


:::- yuxtaposar.
:::- yuxtaposar.
Llínea 670: Llínea 662:
:::- protozoari, benzoic.
:::- protozoari, benzoic.




'''Apostrof'''
===Apòstrof===


Es un signe ortografic (') que es posa en unir certes paraules, eludint una vocal. Les paraules que poden presentar la forma apostrofada son:
Es un signe ortogràfic (') que es posa en unir certes paraules, eludint una vocal. Les paraules que poden presentar la forma apostrofada son:


1. Els pronoms personals debils, ME, TE, SE, LO, NOS/MOS, LOS, NE.
1. Els pronoms personals dèbils, ME, TE, SE, LO, NOS/MOS, LOS, NE.


::1.1. Darrere de verp que acabe en vocal:
::1.1. Darrere de verp que acabe en vocal:
Llínea 692: Llínea 681:
:::- se'n va, se'ls hi menja.
:::- se'n va, se'ls hi menja.


2. Els articuls determinats EL i LA davant de paraula que comence per vocal o haig:  
2. Els artículs determinats EL i LA davant de paraula que comence per vocal o haig:  


:::- l'home, l'industrial, l'espiritista.  
:::- l'home, l'industrial, l'espiritista.  
Llínea 703: Llínea 692:
:::d) LA davant de les paraules començades per a privativa: la anormalitat, etc.
:::d) LA davant de les paraules començades per a privativa: la anormalitat, etc.


:::Les preposicions A, DE, PER mes l'articul EL formen les contraccions AL, DEL, PEL.
:::Les preposicions A, DE, PER mes l'artícul EL formen les contraccions AL, DEL, PEL.


3. La preposicio DE davant de paraules que comencen per vocal o haig:  
3. La preposició DE davant de paraules que comencen per vocal o haig:  


:::- d'estar, d'ahir, d'haver.  
:::- d'estar, d'ahir, d'haver.  
Llínea 713: Llínea 702:
::- de hui.
::- de hui.


===Diéresis===
'''Dieresi'''


Es un signe ortografic (¨) que es coloca damunt de la I o de la U, indicant l'existencia o no de diftonc: següent, païsage.
Es un signe ortogràfic (¨) que es coloca damunt de la I o de la U, indicant l'existència o no de diftonc: següent, païsage.


Colocacio:
Colocació:


1. Quan la I o la U van darrere d'una atra vocal i no formen diftonc en elles:
1. Quan la I o la U van darrere d'una atra vocal i no formen diftonc en elles:
Llínea 728: Llínea 714:
2. Quan la U -no muda- va darrere de G o Q seguida de E, I:  
2. Quan la U -no muda- va darrere de G o Q seguida de E, I:  


:::- següent, llingüistica.
:::- següent, llingüística.


No la posarém en els següents casos.
No la posarem en els següents casos.


1. En els verps de la tercera conjugacio que acaben en -air, -eir, -oir, -uir, en els quals la I de la terminacio es tonica i, per consegüent, no forma mal diftonc:
1. En els verps de la tercera conjugació que acaben en -air, -eir, -oir, -uir, en els quals la I de la terminació es tònica i, per consegüent, no forma mal diftonc:


:::- agrairieu (a-gra-i-ri-eu)
:::- agrairieu (a-gra-i-ri-eu)
Llínea 757: Llínea 743:
:::- europeisat (eu-ro-pe-i-sat).
:::- europeisat (eu-ro-pe-i-sat).


5. Quan la U forme part de la terminacio llatina -um:
5. Quan la U forme part de la terminació llatina -um:


:::- simposium (sim-po-si-um).
:::- simposium (sim-po-si-um).
:::- harmonium (har-mo-ni-um).
:::- harmonium (har-mo-ni-um).


===Accents===


'''Accents''' <sup>2</sup><br>
1. '''Classificació de l'accent:'''<br>
1. '''Classificació de l'accent:'''<br>
L’accent és un signe ortografic –també convencional– que es representa per (´) o (`) que,  
L’accent és un signe ortogràfic –també convencional– que es representa per (´) o (`) que,  
segons el definim, servix per a indicar la tonicitat de la paraula, posant-lo damunt d’aquella  
segons el definim, servix per a indicar la tonicitat de la paraula, posant-lo damunt d’aquella  
vocal de la sílaba sobre la qual fecau la major intensitat de pronunciació (lo que es de-  
vocal de la sílaba sobre la qual fecau la major intensitat de pronunciació (lo que es de-  
Llínea 835: Llínea 818:
Els ràpits d’este riu no són més ràpits que els de qualsevol atre.   
Els ràpits d’este riu no són més ràpits que els de qualsevol atre.   


4. Antigues regles d'accentuació:<sup>3</sup><br>
4. Antigues regles d'accentuació:<ref>Anteriors al canvi de normes fet per la RACV el 1 de juliol de 2003.</ref>


<small>1. En valencià, segons a on recaiga l'accent fonetic, les paraules poden classificar-se en: agudes, planes i esdruixoles.
<small>1. En valencià, segons a on recaiga l'accent fonetic, les paraules poden classificar-se en: agudes, planes i esdruixoles.
Llínea 843: Llínea 826:
2. Hi ha dos classes d'accents grafics: agut(´) 1 greu(`), que es colocaran respectivament sobre les vocals tancades (i, u, e, o) i obertes (a, è, ò), quan siga necessari, d'acord en els següents apartats:
2. Hi ha dos classes d'accents grafics: agut(´) 1 greu(`), que es colocaran respectivament sobre les vocals tancades (i, u, e, o) i obertes (a, è, ò), quan siga necessari, d'acord en els següents apartats:


::2.1. S'elimina l'accentuacio grafica, i queda de forma optativa per a les paraules que tenint igual grafía recau l'accent fonetic en silaba diferent (paraules homografes no homofones).
::2.1. S'elimina l'accentuació grafica, i queda de forma optativa per a les paraules que tenint igual grafía recau l'accent fonetic en silaba diferent (paraules homografes no homofones).


::2.2. En el cas de creure's necessari l'accent grafic, este tindra el següent orde preferent: agudes front a planes i esdruixoles (canóns/c(á)nons, tindré/t(í)ndre, ultimá/ult(í)ma/(ú)ltima), i planes front a esdruixoles (pronuncía/pron(ú)ncia, ult(í)ma/(ú)ltima).
::2.2. En el cas de creure's necessari l'accent grafic, este tindra el següent orde preferent: agudes front a planes i esdruixoles (canóns/c(á)nons, tindré/t(í)ndre, ultimá/ult(í)ma/(ú)ltima), i planes front a esdruixoles (pronuncía/pron(ú)ncia, ult(í)ma/(ú)ltima).
Llínea 853: Llínea 836:


:::b)    passará (3.ª persona, sing. del futur d'indicatiu. l.ª Conjugacio).
:::b)    passará (3.ª persona, sing. del futur d'indicatiu. l.ª Conjugacio).
:::pass(á)ra (1.ª/3.ª persona, sing. de l'imperfecte de subjuntiu. 1.ª Conjugacio).
:::pass(á)ra (1.ª/3.ª persona, sing. de l'imperfecte de subjuntiu. 1.ª Conjugacióo).


:::dormirá (3.ª pers., sing. del futur d'indicatiu. 3.ª Conjugacio).
:::dormirá (3.ª pers., sing. del futur d'indicatiu. 3.ª Conjugacio).
Llínea 872: Llínea 855:
:::Tu saps en qué penses.</small>
:::Tu saps en qué penses.</small>


===Guió===
 
'''Guió'''


El guio es el signe ortografic (-) que es coloca entre dos o mes elements d'una paraula per a distinguir-los.
El guió es el signe ortogràfic (-) que es coloca entre dos o més elements d'una paraula per a distinguir-los.


Usarém el guio:
Usarem el guió:


1. Per a separar les paraules per silabes en final de linea.
1. Per a separar les paraules per silabes en final de linea.
Llínea 900: Llínea 881:
::: critic-bibliografic, historic-cientific.
::: critic-bibliografic, historic-cientific.


===Interrogació i admiració===
 
'''Interrogació i admiració'''


Els signes ortografics d'entrada en l'interrogacio i en l'admiracio no han de suprimirse per imitar ortografies estrangeres que a soles usen el signe final. Tal supressio du, en la majoria dels casos, a la confusio sobre a on comença l'interrogacio o l'admiracio.
Els signes ortogràfics d'entrada en l'interrogació i en l'admiració no han de suprimirse per imitar ortografies estrangeres que a soles usen el signe final. Tal supressió du, en la majoria dels casos, a la confusió sobre a on comença l'interrogació o l'admiració.


El signe de principi s'ha de colocar a on comença la pregunta o el sentit admiratiu, encara que allí no comence el periodo.
El signe de principi s'ha de colocar a on comença la pregunta o el sentit admiratiu, encara que allí no comence el periodo.


La practica d'estos criteris ortografics dona claritat a l'escritura i ajuda en la llectura a la correcta entonacio de la frase, que, d'una atra forma, podria arribar tart. A mes de ser d'us generalisat en els escrits valencians des de fa molt de temps.
La practica d'estos criteris ortografics dona claritat a l'escritura i ajuda en la llectura a la correcta entonació de la frase, que, d'una atra forma, podria arribar tart. A mes de ser d'us generalisat en els escrits valencians des de fa molt de temps.


==Referències==
==Referències==
<sup>1</sup> [http://www.racv.es/racv-2007-10-30-corrector.html Pàgina uep del corrector ortogràfic de la RACV], on s'utilisa la denominació ''Normes del Puig''.<br>
<references/>
<sup>2</sup> Aprovades en Junta General de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana el dia 1 de juliol de 2003.<br>
<sup>3</sup> Anteriors al canvi de normes fet per la RACV el 1 de juliol de 2003.


==Enllaços externs==
==Enllaços externs==
* [http://www.racv.es/ORTOGRAFIA.pdf Normativa ortogràfica]
* [http://www.racv.es/ORTOGRAFIA.pdf Normativa ortogràfica]
 
* [http://www.racv.es/diccionari/diccionario.html Diccionari de valencià]
[[Categoria:Llengua Valenciana]]
[[Categoria:Llengua Valenciana]]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/wiki/Normes_d%27El_Puig»