Diferència entre les revisions de "Bernat Fenollar"

Sense resum d'edició
Sense resum d'edició
Llínea 10: Llínea 10:
Els intelectuals valencians més importants de d'aquella época ([[Jaume Gaçull]], [[Joan Moreno]], [[Baltasar Portell]], [[Narcís Vinyoles]], etc.), es reunien en sa casa per a celebrar debats lliteraris. La majoria de sa producció poètica forma part d'obres conjuntes en atres autors: ''Lo procés de les olives'' ([[1497]]), ''Lo Passi en cobles'' ([[1493]]), ''Escacs d'amor'' (editada en [[1914]]), a on destaca per la seua correcció formal.
Els intelectuals valencians més importants de d'aquella época ([[Jaume Gaçull]], [[Joan Moreno]], [[Baltasar Portell]], [[Narcís Vinyoles]], etc.), es reunien en sa casa per a celebrar debats lliteraris. La majoria de sa producció poètica forma part d'obres conjuntes en atres autors: ''Lo procés de les olives'' ([[1497]]), ''Lo Passi en cobles'' ([[1493]]), ''Escacs d'amor'' (editada en [[1914]]), a on destaca per la seua correcció formal.


Alguns dels seus debats poètics s'arrepleguen en el ''Cancionero General'' ([[1511]]) d'[[Hernando del Castillo]]. Ademés d'estes obres, [[Onofre Almudéver]] li atribuí l'autoria d'una ''Sentencia'' (absolutament desconeguda), crítica en el llenguage dels llauradors, que (supostament) originà la [[Brama dels llauradors]] per part de son amic [[Jaume Gassull]].  
Alguns dels seus debats poètics s'arrepleguen en el ''Cancionero General'' ([[1511]]) d'[[Hernando del Castillo]]. Ademés d'estes obres, [[Onofre Almudéver]] li atribuí l'autoria d'una ''Sentencia'' (absolutament desconeguda), crítica en el llenguage dels llauradors, que (supostament) originà la [[Brama dels llauradors]] per part de son amic Jaume Gaçull.  


Aprofitant estos fets, a lo llarc del [[sigle XX]], alguns autors [[pancatalanisme|pancatalanistes]] (principalment [[Badía i Margarit]] i [[Manuel Sanchis Guarner|Sanchis Guarner]]), intentaren atribuir a Fenollar l'autoria d'un breu vocabulari molt desordenat nomenat [[Regles d'esquivar vocables|Regles d'esquivar vocables e mots grossers i pagesívols]], que atres autors com [[Ricart García Moya]] consideren apòcrif, donat que son lèxic i estil no es correspon ni en el de l'época ni en el de Fenollar, ademés d'atres factors que indiquen una manipulació moderna.
Aprofitant estos fets, a lo llarc del [[sigle XX]], alguns autors [[pancatalanisme|pancatalanistes]] (principalment [[Badía i Margarit]] i [[Manuel Sanchis Guarner|Sanchis Guarner]]), intentaren atribuir a Fenollar l'autoria d'un breu vocabulari molt desordenat nomenat [[Regles d'esquivar vocables|Regles d'esquivar vocables e mots grossers i pagesívols]], que atres autors com [[Ricart García Moya]] consideren apòcrif, donat que son lèxic i estil no es correspon ni en el de l'época ni en el de Fenollar, ademés d'atres factors que indiquen una manipulació moderna.


''Lo procés de les olives'', obra impressa en Valéncia l'any 1497, Bernat Fenollar, Jaume Gassull i Joan Moreno; per mig d'un diàlec en moltes metàfores, discutixen qui es millor per a conquistar a una dòna si els vells o els jòvens. Quan parla de les "tendres olives" es referix a les chiquetes jóvens i "el pinyol" al membre masculí. Una mostra és el següent fragment:
''Lo procés de les olives'', obra impressa en Valéncia l'any 1497, Bernat Fenollar, Jaume Gaçull i Joan Moreno; per mig d'un diàlec en moltes metàfores, discutixen qui es millor per a conquistar a una dòna si els vells o els jòvens. Quan parla de les "tendres olives" es referix a les chiquetes jóvens i "el pinyol" al membre masculí. Una mostra és el següent fragment:


- Parla el jove -
- Parla el jove -