Diferència entre les revisions de "Yuri Knorozov" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 3:

== Obres ==

Knórozov va publicar el seu treball més important sobre l'escritura maya en l'artícul ''Письменность индейцев-майя (Písmennost Indéitsev Maiya, L'escritura dels indígenes mayes)'', en l'any [[1963]]. Les seues hipòtesis de dessiframent fonètic ràpidament es varen divulgar en gran acceptació en la [[década de 1970]], i varen possibilitar la llectura de bona part de les inscripcions dels antics mayes. Knórozov va prendre en consideració els manuscrits del [[sigle XVI]], ~~cridats~~ ''Relació de les coses de Yucatán'', de fra Diego de Landa, com una sòlida base sobre la qual va realisar les seues deduccions.

Knórozov va publicar el seu treball més important sobre l'escritura maya en l'artícul ''Письменность индейцев-майя (Písmennost Indéitsev Maiya, L'escritura dels indígenes mayes)'', en l'any [[1963]]. Les seues hipòtesis de dessiframent fonètic ràpidament es varen divulgar en gran acceptació en la [[década de 1970]], i varen possibilitar la llectura de bona part de les inscripcions dels antics mayes. Knórozov va prendre en consideració els manuscrits del [[sigle XVI]], nomenats ''Relació de les coses de Yucatán'', de fra Diego de Landa, com una sòlida base sobre la qual va realisar les seues deduccions.

Durant la [[década de 1990]], en la colaboració de la doctora Galina Yershova, va preparar un diccionari de glifos mayes-idioma espanyol que conté mil trentacinc entrades. L'obra va ser presentada en Xcaret en l'any [[2000]], poc despuix de la seua mort. Es va titular ''Compendio Xcaret de l'escritura jeroglífica maya dessifrada per Yuri Knórozov'' i es va editar en tres toms. El primer tom correspon al diccionari en els glifos dibuixats per ell mateixa, el segon tom conté una reproducció dels còdexs mayes (Dresde, París i Madrit) i el tercer tom conté la transcripció, transliteració i traducció a l'idioma espanyol dels tres còdexs.

@@ Llínea 3: / Llínea 3: @@
 == Obres ==
-Knórozov va publicar el seu treball més important sobre l'escritura maya en l'artícul ''Письменность индейцев-майя (Písmennost Indéitsev Maiya, L'escritura dels indígenes mayes)'', en l'any [[1963]]. Les seues hipòtesis de dessiframent fonètic ràpidament es varen divulgar en gran acceptació en la [[década de 1970]], i varen possibilitar la llectura de bona part de les inscripcions dels antics mayes. Knórozov va prendre en consideració els manuscrits del [[sigle XVI]], cridats ''Relació de les coses de Yucatán'', de fra Diego de Landa, com una sòlida base sobre la qual va realisar les seues deduccions.
+Knórozov va publicar el seu treball més important sobre l'escritura maya en l'artícul ''Письменность индейцев-майя (Písmennost Indéitsev Maiya, L'escritura dels indígenes mayes)'', en l'any [[1963]]. Les seues hipòtesis de dessiframent fonètic ràpidament es varen divulgar en gran acceptació en la [[década de 1970]], i varen possibilitar la llectura de bona part de les inscripcions dels antics mayes. Knórozov va prendre en consideració els manuscrits del [[sigle XVI]], nomenats ''Relació de les coses de Yucatán'', de fra Diego de Landa, com una sòlida base sobre la qual va realisar les seues deduccions.
 Durant la [[década de 1990]], en la colaboració de la doctora Galina Yershova, va preparar un diccionari de glifos mayes-idioma espanyol que conté mil trentacinc entrades. L'obra va ser presentada en Xcaret en l'any [[2000]], poc despuix de la seua mort. Es va titular ''Compendio Xcaret de l'escritura jeroglífica maya dessifrada per Yuri Knórozov'' i es va editar en tres toms. El primer tom correspon al diccionari en els glifos dibuixats per ell mateixa, el segon tom conté una reproducció dels còdexs mayes (Dresde, París i Madrit) i el tercer tom conté la transcripció, transliteració i traducció a l'idioma espanyol dels tres còdexs.