Diferència entre les revisions de "Gramàtica de la lingua franca nova"
Sense resum d'edició |
|||
| Llínea 52: | Llínea 52: | ||
=== Sustantius contables i no contables === | === Sustantius contables i no contables === | ||
De la mateixa manera que en moltes atres llengües, l'elefen distinguix sustantius contables i no contables. Un sustantiu contable pot ser modificat per un número i pren la -s del plural. Els sustantius contables representen en general els objectes físics, identificables individualment, tals com a cases, gats o pensaments: Per eixemple: | |||
* un auto; la autos; cuatro autos – un coche; els coches, quatre coches | |||
* un gato; multe gatos; un milion gatos – un gat; molts gats; un milló de gats | |||
Pel contrari, els sustantius no contables no prenen en general la -s del plural. Els sustantius no contables representen en general les masses sense individualitat definida, tals com a líquits (aigua, suc), pols (sucre, arena), substàncies (metal, fusta), o qualitats abstractes (elegància, llentitut). Quan els modifiquen un número o un quantitatiu, se'ls afig una unitat de mida per a aclarir. Per eixemple: | |||
* la acua; alga acua; tre tases de acua – aigua; una miqueta d'aigua; tres tasses d'aigua | |||
* lenio; multe lenio; du pesos de lenio – fusta; molta fusta, dos troncs de fusta | |||
Es poden utilisar sustantius no contables com a contables. Es tracta de situacions particulars: | |||
* Du cafes, per favore. – Dos cafens, per favor. | |||
* Me ia proba multe cesos. – He provat molts formages. | |||
* On no pote compara la belias de Paris e Venezia. – No es poden comparar les bellees de París i Venècia. | |||
=== Gènero === | === Gènero === | ||
=== Grups nominals === | === Grups nominals === | ||