Diferència entre les revisions de "Gramàtica de la lingua franca nova"
| Llínea 98: | Llínea 98: | ||
* prinse, prinsesa – príncip, princesa | * prinse, prinsesa – príncip, princesa | ||
* tsar, tsaresa – sar, sarina | * tsar, tsaresa – sar, sarina | ||
=== Grups nominals === | |||
Un grup nominal consistix en un sustantiu i els seus modificadors: determinants, que precedixen al sustantiu, i els adjectius i grups preposicionals, que li seguixen. | |||
Els dos grups nominals principals en l'oració són el subjecte i l'objecte. El subjecte precedix al verp, i l'objecte li seguix. Atres grups nominals són habitualment introduïts per preposicions per a aclarir el seu paper. | |||
Un grup nominal deu normalment contindre un determinant – a voltes, simplement una marca de plural -s. Pero esta regla no s'aplica als noms propis, ni als dies de la semana, ni als mesos ni a les llengües ni als sustantius no contables: | |||
* Desembre es calda en Australia. – Decembre és calorós en Austràlia. | |||
* Nederlandes es mea lingua orijinal. – El neerlandés és la meua llengua materna. | |||
* Me gusta pan. – M'agrada el pa. | |||
Es relaixa la regla quan el grup nominal seguix a una preposició, sobretot en les expressions fixes: | |||
* El es la comandor de polisia. – És el cap de policia. | |||
* Me no gusta come bur de aracide. – No m'agrada la crema de cacaus. | |||
* Nos vade a scola. – Anem a l'escola. | |||
* Acel es un problem sin solve en matematica. – És un problema sense solució en matemàtiques. | |||
* Un virgula pare nesesada per claria. – Una coma sembla necessària per a aclarir. | |||
Un adjectiu o determinant pot ser modificat per un adverbi que li precedix. Tenint en conte que són semblats als adjectius, en una enumeració, estan separats per una menge o per i. En parlar, és la melodia de l'oració la que marca la diferència: | |||
* Sola un poma multe putrida ia resta. – Solament queda una poma podrida. | |||
* Me ia encontra un fem bela, joven, e intelijente. – He trobat una dòna bella, jove i inteligent. | |||
A voltes un sustantiu s'utilisa per a simbolisar un membre qualsevol de la seua classe. En este cas, poc importa si s'utilisa l'o un, o si el sustantiu es troba en singular o en plural. | |||
* La arpa es un strumento musical. – L'arpa és un instrument musical. | |||
* Un arpa es un strumento musical. – Un arpa és un instrument musical. | |||
* Arpas es strumentos musical. – Les arpes són instruments musicals. | |||
Un pronom és una variant particular d'un grup nominal. Normalment, no es pot modificar. | |||
=== Aposició === | === Aposició === | ||
Es diuen que dos grups nominals es troben en aposició quan el segon seguix directament al primer i els dos representen a la mateixa persona o cosa. En la majoria dels casos, el segon identifica la persona o cosa: | |||
* la Rio Amazona – el riu Amazones | |||
* la Mar Pasifica – l'oceà Pacífic | |||
* la Isola Skye – l'illa Skye | |||
* la Universia Harvard – l'Universitat d'Harvard | |||
* la Funda Ford – la Fundació Ford | |||
* Re George 5 – El rei George V | |||
* San Jacobo la major – Sant Jacobo el Major | |||
* Piotr la grande – Pedro el Grande | |||
* mea ami Simon – el meu amic Simon | |||
* la parola “inverno” – la paraula “hivern” | |||
* la libro La prinse peti – el llibre El Principet | |||
Els acrònims i les lletres simples poden seguir directament a un sustantiu per a modificar-lo: | |||
* La disionario es ance disponable como un fix PDF. – El diccionari es troba igualment disponible en PDF. | |||
* El ia porta un camisa T blu de escota V. – Ella duya posada una camiseta blava en un escot en V. | |||
A voltes, dos sustantius s'apliquen per igual a un objecte o persona. En estos casos, els sustantius s'unixen en un guió: | |||
* un produor-dirijor – un productor-director | |||
* un primador-scanador – una impressora-escàner | |||
En tots els casos, la marca de plural (-s o -es) s'aplica a abdós substantius: | |||
* la statos-membros – els estats membres | |||
* produores-dirijores – productors-directors | |||
El verp nomi (que significa “cridar/nomenar”) constituïx un cas aparte: | |||
* Nos ia nomi el Orion. – Li hem cridat Orió. | |||
* Me nomi esta forma un obelisce. — Cride a esta forma un obelisc. | |||
== Determinants == | == Determinants == | ||