Diferència entre les revisions de "Vicent Lleó i Balbastre"

'''Vicent Lleó i Balbastre''' ( [[València]], [[19 de novembre]] de [[1870]] - [[Madrit]], [[28 de setembre]] de [[1922]]), [[compositor]] [[País Valencià|valencià]] conegut fonamentalment per la seua obra lírica, d'entre la que cal destacar la [[sarsuela]] ''[[La Corte de Faraón(sarsuela)|La Corte de Faraón]]''.

Va ser escolà del [[Real Colege del Corpus Christi de Valéncia]], on va estudiar de la mà de Juan Bautista Plasencia i Lamberto Alonso. Als tretze anys va compondre la primera obra, ''Dixit Dominus'' per ser interpretada Colege del Corpus Christi, i als dèsset va compondre la primera obra per al teatre: ''De València al Grau''. Va estudiar al Conservatori de València ab [[Salvador Giner i Vidal|Salvador Giner]].

Després d'una breu estada a [[Barcelona]] va establir-se a [[Madrit]] el [[1896]], on no només va dedicar-se a la composició, sino també a la política i on va fundar un diari, que va ser un rotunt fracàs. A Madrit va ser empresari de [[sarsuela]] en companyia d'[[Amadeu Vives]], empresa que també va fer fallida i que va obligar-lo a mamprendre una gira per [[Amèrica]] per tal de recuperar les pèrdues.

La seua producció està molt influïda per l'[[opereta]] centroeuropea. Efectivament va adaptar diversos títuls d'operetes italianes i austríaques. Entre la producció pròpia cal destacar les sarsueles ''El mozo crúo'', ''La carne flaca'', ''La república del amor'' i ''La taza de té'', així com l'òpera ''Inés de Castro''.

Lleó és recordat fonamentalment per la seua sarsuela ''[[La Corte de Faraón(sarsuela)|La Corte de Faraón]]'', de [[1910]], títul bàsic del repertori sarsueler. Sobre un [[llibret]] [[sicalipsis|sicalíptic]] de Perrín y Palacios, va ser estrenada ab gran èxit al Teatre Eslava de Madrit, fruint de més de 700 representacions. Està basada en una obra francesa sobre l'episodi bíblic del cast Josep i l'[[esposa de Putifar]]. Les representacions en viu d'esta obra va ser prohibides durant la dictadura franquista, pel seu to eròtic i irreverent, encara que va ser portada al disc. El 1985 es va portar al cine, en una versió lliure protagonisada per [[Ana Belén]] i [[Antonio Banderas]].