Diferència entre les revisions de "Llautó" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 2:

El '''llautó''' (de l'[[àrap]] al'úd) és una aleació de [[coure]] i [[zinc]], de color dorat com l'[[or]], molt maleable, que si es polix pot tindre molta lluentor.

Les proporcions de coure i zinc poden variar per a crear una varietat de lautons en propietats diferents. En els llautons industrials el percentage de zinc es manté sempre inferior al 50 %. La seua composició influïx en les característiques mecàniques, la fusibilitat i la capacitat de conformació per fundició, forja, troquellat i mecanisat.

S'utilisa en l'indústria sobre tot de la ferreteria i per a fer parts de maquinaries.

== Història ==

[[File:Iranian - Ewer - Walters 54457 - Profile.jpg|thumb|250px|[[Gerra]] persa de llautó del [[sigle VII]]]]

Encara que el llautó s'ha utilisat en distintes formes des de la prehistòria, la seua verdadera naturalea com una aleació de coure i zinc no es va entendre fins al periodo posterior a l'[[Edat Mija]], ya que el vapor de zinc que reaccionava en el coure per a formar el llautó no es reconeixia com a metal. L'us en l'[[anglés]] modern primerenc de la paraula llautó pot significar qualsevol aleació de bronze o coure, una definició encara menys precisa que la moderna.

Els primers llautons poden haver segut aleacions naturals fabricades per mig de la fundició de menas de coure riques en zinc. En l'[[antiga Roma]], el llautó es produïa deliberadament a partir de minerals metàlics de coure i zinc utilisant el procés de cementació, el producte de la qual era el llautó de calamina. Variants d'este método varen continuar usant-se fins a mediats del sigle XIX. Finalment, seria reemplaçat pel procés d'espelterisat, un sistema introduït en [[Europa]] en el [[sigle XVI]] que consistix en l'aleació directa de coure i zinc metàlic.

Històricament, en ocasions s'ha fet referència al llautó com coure groc.

== Referències ==

@@ Llínea 2: / Llínea 2: @@
 El '''llautó''' (de l'[[àrap]] al'úd) és una aleació de [[coure]] i [[zinc]], de color dorat com l'[[or]], molt maleable, que si es polix pot tindre molta lluentor.
+Les proporcions de coure i zinc poden variar per a crear una varietat de lautons en propietats diferents. En els llautons industrials el percentage de zinc es manté sempre inferior al 50 %. La seua composició influïx en les característiques mecàniques, la fusibilitat i la capacitat de conformació per fundició, forja, troquellat i mecanisat.
 S'utilisa en l'indústria sobre tot de la ferreteria i per a fer parts de maquinaries.
+== Història ==
+[[File:Iranian - Ewer - Walters 54457 - Profile.jpg|thumb|250px|[[Gerra]] persa de llautó del [[sigle VII]]]]
+Encara que el llautó s'ha utilisat en distintes formes des de la prehistòria, la seua verdadera naturalea com una aleació de coure i zinc no es va entendre fins al periodo posterior a l'[[Edat Mija]], ya que el vapor de zinc que reaccionava en el coure per a formar el llautó no es reconeixia com a metal. L'us en l'[[anglés]] modern primerenc de la paraula llautó pot significar qualsevol aleació de bronze o coure, una definició encara menys precisa que la moderna.
+Els primers llautons poden haver segut aleacions naturals fabricades per mig de la fundició de menas de coure riques en zinc. En l'[[antiga Roma]], el llautó es produïa deliberadament a partir de minerals metàlics de coure i zinc utilisant el procés de cementació, el producte de la qual era el llautó de calamina. Variants d'este método varen continuar usant-se fins a mediats del sigle XIX. Finalment, seria reemplaçat pel procés d'espelterisat, un sistema introduït en [[Europa]] en el [[sigle XVI]] que consistix en l'aleació directa de coure i zinc metàlic.
+Històricament, en ocasions s'ha fet referència al llautó com coure groc.
 == Referències ==