Diferència entre les revisions de "Cap d'any"
Sense resum d'edició (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
||
| Llínea 6: | Llínea 6: | ||
Segons el seu antic calendari, els [[Antiga Roma|romans]] consideraven el [[25 de març]], començ de la [[primavera]], com el primer dia de l'any. No obstant, els [[Emperador (Títul)|emperadors]] i els alts funcionaris varen alterar repetidament la llongitut de mesos i anys per a ampliar el temps dels seus mandats. | Segons el seu antic calendari, els [[Antiga Roma|romans]] consideraven el [[25 de març]], començ de la [[primavera]], com el primer dia de l'any. No obstant, els [[Emperador (Títul)|emperadors]] i els alts funcionaris varen alterar repetidament la llongitut de mesos i anys per a ampliar el temps dels seus mandats. | ||
Fins al [[sigle XVI]] el dia de | Fins al [[sigle XVI]] el dia de cap d'any fon el 25 de març. Des de l'any [[1582]] passà a ser el dia 1 de giner. Abans ho havia segut també el dia [[1 de març]] i el [[25 de decembre]]. | ||
El cotilló de la nit de | El cotilló de la nit de cap d'any fon implantat per alguns restaurants [[França|francesos]] a principis del [[sigle XX]]. | ||
Una de les costums per a celebrar l'efemèride és el [[12 grans de raïm en la Nit de Cap d'Any|raïm de la sort]].<ref name=raim>{{ref-web|url=http://culturapopular.bcn.cat/ca/festes-i-tradicions/gastronomia/raim-de-la-sort|consulta=7 giner 2015|títul=Raïm de la sort|obra=Cultura popular|editor=Ajuntament de Barcelona}}</ref> | Una de les costums per a celebrar l'efemèride és el [[12 grans de raïm en la Nit de Cap d'Any|raïm de la sort]].<ref name=raim>{{ref-web|url=http://culturapopular.bcn.cat/ca/festes-i-tradicions/gastronomia/raim-de-la-sort|consulta=7 giner 2015|títul=Raïm de la sort|obra=Cultura popular|editor=Ajuntament de Barcelona}}</ref> | ||
| Llínea 17: | Llínea 17: | ||
En el moment històric del pas del [[calendari julià]] al [[Calendari gregorià|gregorià]], hi hagué a sovint la problemàtica de quín era el primer dia de l'any. En algunes époques i països, el cap d'any (en el cas més generalisat, l'[[1 de giner]]) s'havia desplaçat al [[25 de març]], al [[25 de decembre]] o inclús al [[29 d'agost]], d'acort en diferents efemèrides religioses o astronòmiques. Com a conseqüència, en l'any [[1564]] [[França]] hagué de promulgar l'[[Edicte de Roussillon]] per a unificar el cap d'any a l'1 de giner en tot el regne. | En el moment històric del pas del [[calendari julià]] al [[Calendari gregorià|gregorià]], hi hagué a sovint la problemàtica de quín era el primer dia de l'any. En algunes époques i països, el cap d'any (en el cas més generalisat, l'[[1 de giner]]) s'havia desplaçat al [[25 de març]], al [[25 de decembre]] o inclús al [[29 d'agost]], d'acort en diferents efemèrides religioses o astronòmiques. Com a conseqüència, en l'any [[1564]] [[França]] hagué de promulgar l'[[Edicte de Roussillon]] per a unificar el cap d'any a l'1 de giner en tot el regne. | ||
== El | == El cap d'any en el Regne de Valéncia == | ||
En el [[Regne de Valéncia]] la nit en la que comença un nou any en [[valencià]] és la Nit de | En el [[Regne de Valéncia]] la nit en la que comença un nou any en [[valencià]] és la Nit de cap d'any. La tradició castellana és que eixa mateixa nit i en eixe mateix moment, celebren l'última nit de l'any (''Nochevieja'', en [[castellà]]). | ||
Els valencians no tenen la tradició de celebrar l'any que s'acaba, sino l'any que escomença, per això lo correcte en [[llengua valenciana]] és dir la "Nit de cap d'any" i se desija als demés un "Bon any". | Els valencians no tenen la tradició de celebrar l'any que s'acaba, sino l'any que escomença, per això lo correcte en [[llengua valenciana]] és dir la "Nit de cap d'any" i se desija als demés un "Bon any". | ||