Diferència entre les revisions de "Sigle d'Or valencià" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 105:

Fenollar, Escrivá, Roiç de Corella, Gasull,... tenen buit en este apartat per les seues aportacions.

==Lliteratura Satírica==

La lliteratura satírica valenciana del sigle d'or, conseguix el seu zenit de producció en el sigle XV.

Com a antecedents tindríem "els debats, sirventés i tesons" de la lliteratura trobadoresca, pero la lliteratura satírica valenciana dona un gir i s'orienta més cap a la crítica social corrosiva i la misogínia accentuada.

Utilisa noves rimes destacant "la [[codolada]]" que consistix en un parellat en un vers llarc i un atre curt.

Ràpidament un grup numerós de poetes se van especialisar en este tipo de composicions burlesques

===Autores i obres==

Novament trobem a Fenollar i Gasull, pero sense dubte, entre tots sobreeixí el mege valencià [[Jaume Roig]].

* Bernat de Fenollar. "El procés dels olives" escrita conjuntament en Gasull tracta sobre l'amor senil. "Lo Somni de Joan Joan" és una burla dels costums femenins i a on es tracta també l'amor en la madurea de la vida. Finalment en "La brama dels llauradors" satirisa el llenguage dels llauradors valencians i de la gent normal dins d'un corrent que pretenia polir les formes de parlar, esta obra fon molt representada fins al [[sigle XVI]], gojant de gran acceptació.

* Jaume Roig. Este mege valencià conseguix alcançar el cim de les lletres valencianes. La seua obra esta plena de talent i genialitat va servir de model cultural durant décades.

Roig pertanyia a la burguesia valenciana, va estudiar medicina en [[Paris]] i [[Lleida]]. En Valéncia va fixar la seua residència molt pronte, fon administrador de l'"[[Hospital dels Inocents]]" fundat pel [[Pare Jofre]] i mege de càmara de la reina Maria, aixina com conseller de la ciutat.

En [[1460]] se va retirar a [[Callosa d'En Sarrià]] durant una epidèmia que assolava Valéncia. Allí va escriure l'"Espill o Llibre dels dones", 16.359 versos parellats, en la llínea misògina satírica de la tradició cristià-musulmana. En l'Espill només dos dones se salven de la condena general, la seua dona [[Isabel Pellicer]] i la [[Mare de Deu]]. Esta obra és considerada per la seua estructura com a precedent de la novela picaresca (protagoniste-narrador, incorporació d'algunes senyes de l'identitat de l'autor, ...).

L'espill s'emmarca en un estil realiste i pintoresc de la vida del [[sigle XV]]. Els personages i les situacions són deformats i caricaturisats conseguint situacions divertides.

==Teatre==

== Fets rellevants ==

@@ Llínea 105: / Llínea 105: @@
 Fenollar, Escrivá, Roiç de Corella, Gasull,... tenen buit en este apartat per les seues aportacions.
+==Lliteratura Satírica==
+La lliteratura satírica valenciana del sigle d'or, conseguix el seu zenit de producció en el sigle XV.
+Com a antecedents tindríem "els  debats, sirventés i tesons" de la lliteratura trobadoresca, pero la lliteratura satírica valenciana dona un gir i s'orienta  més cap a la crítica social corrosiva  i la misogínia accentuada.
+Utilisa noves rimes  destacant "la [[codolada]]" que consistix en un parellat en un vers llarc i un atre curt.
+Ràpidament  un grup numerós de poetes se van especialisar en este tipo de composicions burlesques
+===Autores i obres==
+Novament trobem a Fenollar i Gasull, pero sense dubte, entre tots sobreeixí el mege valencià [[Jaume Roig]].
+* Bernat de Fenollar.  "El procés dels olives" escrita conjuntament en Gasull   tracta sobre l'amor senil. "Lo Somni de Joan Joan" és una burla dels costums femenins i a on es tracta també l'amor en la madurea de la vida. Finalment en "La brama dels llauradors" satirisa el llenguage dels  llauradors valencians i de la gent normal dins d'un corrent que pretenia polir les formes de parlar, esta obra fon molt representada fins al  [[sigle XVI]], gojant de gran acceptació.
+* Jaume Roig. Este mege valencià conseguix alcançar el cim de les lletres valencianes. La seua obra esta plena de talent i genialitat  va servir de model cultural durant décades.
+Roig pertanyia a la burguesia valenciana,  va estudiar medicina en [[Paris]] i [[Lleida]]. En Valéncia va fixar la seua residència molt pronte, fon administrador de l'"[[Hospital dels Inocents]]" fundat pel [[Pare Jofre]]  i mege de càmara de la reina Maria, aixina com conseller de la ciutat.
+En [[1460]] se va retirar a [[Callosa d'En Sarrià]]  durant  una epidèmia que assolava Valéncia. Allí va escriure l'"Espill o Llibre dels dones",  16.359  versos parellats, en la llínea misògina satírica de la tradició cristià-musulmana. En l'Espill només dos dones se salven de la condena general, la seua dona [[Isabel Pellicer]] i la [[Mare de Deu]].  Esta obra és considerada per la seua estructura com a  precedent de la novela picaresca (protagoniste-narrador, incorporació d'algunes senyes de l'identitat de l'autor, ...).
+L'espill s'emmarca en un estil realiste i pintoresc de la vida del [[sigle XV]]. Els personages i les situacions són deformats i caricaturisats conseguint situacions divertides.
+==Teatre==
 == Fets rellevants ==