Diferència entre les revisions de "Sigle d'Or valencià"

Llínea 105: Llínea 105:


Fenollar, Escrivá, Roiç de Corella, Gasull,... tenen buit en este apartat per les seues aportacions.
Fenollar, Escrivá, Roiç de Corella, Gasull,... tenen buit en este apartat per les seues aportacions.
==Lliteratura Satírica==
La lliteratura satírica valenciana del sigle d'or, conseguix el seu zenit de producció en el sigle XV.
Com a antecedents tindríem "els  debats, sirventés i tesons" de la lliteratura trobadoresca, pero la lliteratura satírica valenciana dona un gir i s'orienta  més cap a la crítica social corrosiva  i la misogínia accentuada.
Utilisa noves rimes  destacant "la [[codolada]]" que consistix en un parellat en un vers llarc i un atre curt.
Ràpidament  un grup numerós de poetes se van especialisar en este tipo de composicions burlesques
===Autores i obres==
Novament trobem a Fenollar i Gasull, pero sense dubte, entre tots sobreeixí el mege valencià [[Jaume Roig]].
* Bernat de Fenollar.  "El procés dels olives" escrita conjuntament en Gasull  tracta sobre l'amor senil. "Lo Somni de Joan Joan" és una burla dels costums femenins i a on es tracta també l'amor en la madurea de la vida. Finalment en "La brama dels llauradors" satirisa el llenguage dels  llauradors valencians i de la gent normal dins d'un corrent que pretenia polir les formes de parlar, esta obra fon molt representada fins al  [[sigle XVI]], gojant de gran acceptació.
* Jaume Roig. Este mege valencià conseguix alcançar el cim de les lletres valencianes. La seua obra esta plena de talent i genialitat  va servir de model cultural durant décades.
Roig pertanyia a la burguesia valenciana,  va estudiar medicina en [[Paris]] i [[Lleida]]. En Valéncia va fixar la seua residència molt pronte, fon administrador de l'"[[Hospital dels Inocents]]" fundat pel [[Pare Jofre]]  i mege de càmara de la reina Maria, aixina com conseller de la ciutat.
En [[1460]] se va retirar a [[Callosa d'En Sarrià]]  durant  una epidèmia que assolava Valéncia. Allí va escriure l'"Espill o Llibre dels dones",  16.359  versos parellats, en la llínea misògina satírica de la tradició cristià-musulmana. En l'Espill només dos dones se salven de la condena general, la seua dona [[Isabel Pellicer]] i la [[Mare de Deu]].  Esta obra és considerada per la seua estructura com a  precedent de la novela picaresca (protagoniste-narrador, incorporació d'algunes senyes de l'identitat de l'autor, ...).
L'espill s'emmarca en un estil realiste i pintoresc de la vida del [[sigle XV]]. Els personages i les situacions són deformats i caricaturisats conseguint situacions divertides.
==Teatre==


== Fets rellevants ==
== Fets rellevants ==