Diferència entre les revisions de "Gramàtica de la lingua franca nova"

← Edició anterior Edició següent →

VisualWikitext

@@ Llínea 424: / Llínea 424: @@
 === Pronoms determinants ===
+Aixina com es pot amprar un adjectiu com a substantiu, es pot convertir la major part de determinants en pronoms. Els pronoms esta, acel i una atra formen sempre el plural afegint -s. Alguns atres pronoms també poden afegir -s si açò clarifica el significat:
+* tota, totas – tot, tota, tots, totes
+* ambos – abdós (els dos)
+* esta, estas – est, esta, estos, estes
+* acel, aceles – aquell, aquella, aquells, aquelles
+* cualce – qualsevol, qualssevol
+* cada – cada u, cada una
+* alga – algun, alguna, alguns, algunes
+* cual – quin, quins, quines
+* multe – molt
+* poca – poc
+* plu – més
+* la plu – la majoria, la major part
+* min – menys
+* la min – la minoria, la menor part
+* un/la otra, (la) otras – un atre, una atra, uns atres, unes atres
+* la mesma, la mesmas – el mateix, la mateixa, els mateixos, les mateixes
+* un tal, tales – un d'eixos, un d'ells, un aixina
+Eixemples:
+* Estas aspeta bela! – ¡Estos tenen bona pinta!
+* Prende cualce. – Pren un (qualsevol, no importa quin).
+* Me no vole judi, car me gusta egal cada. – No vullc prendre partit, perque m'agraden per igual.
+* Me vole grasia cada de esta persones. – Vullc donar les gràcies a cada una d'estes persones.
+* Alga(s) pensa ancora ce la mundo es plata. – Alguns pensen encara que la Terra és plana.
+* Tu ia versa mal la vino. Alga es sur la table. – Has servit mal el vi. Alguna cosa s'ha derramat en la taula.
+* Multe(s) de nos es programores. – Molts de nosatres som programadors.
+* Me no ia regarda multe(s) de acel filmas. – No he vist moltes d'eixes películes.
+* Me reconose poca(s) de la persones en la fola. –  Reconec poques persones entre la multitut.
+* Plu va ariva pronto. – Pronte aplegaran més.
+* Alga parolas es clar, ma on no pote leje fasil la plu. – Algunes paraules són clares; pero la major part no és fàcil llegir-les.
+* Tu ave min ca me. – Tens menys que yo.
+* Me vole bonveni tota(s) de vos. – Vullc donar la benvinguda a tots vostés.
+* Me ia compra sinco libros nova, ma me ia lasa tota(s) en la bus. – He comprat cinc llibres nous; pero els he deixat tots en l'autobús.
+* Ambos de la enfantes jua felis. – Abdós chiquets juguen alegrement.
+Els números poden utilisar-se com a pronoms per a indicar els grups d'un tamany determinat. Eixos pronoms no prenen generalment la -s del plural i no necessiten determinant:
+* Tre de mea amis va ariva a esta sera. – Tres dels meus amics vénen esta vesprada.
+* Cuanto pizas tu ia come? – ¿Quantes pizzes has menjat?
+* Cuatro! – ¡Quatre!
+* La cuatro de nos va come en junta. – Anem a menjar els quatre junts.
+* Un de mea gatos manca. – Em falta un dels meus gats.
+* La tre ia abita en la mesma aparte. – Els tres viuen en el mateix pis.
+Per a indicar els múltiples imprecisos de números com sento, mil o milion, s'afig la -s de plural:
+* On ia ave miles de persones a la conserta. – Hi havia mils de persones en el concert.
+* A cada anio, miliones migra a otra paises. –  Cada any, millons emigren a atres països.
+* On ia vacui miles de plu persones de locas inondada par la deluvias. – S'han evacuat a mils de persones de llocs inundats per la pluja.
+* On pote fatura plu sentos per servi. – Es poden demanar alguns centenars més per a servir-los.
+No es pot transformar l'en pronom. Es deu usar el, lo i los:
+* La casa de mea padre es plu grande ca lo de mea frate. – La casa del meu pare és més gran que la del meu germà.
+* Lo es ance plu grande ce lo cual me intende compra. – És més gran que la que tinc intenció de comprar.
+No es pot utilisar no com a pronom, pero es pot utilisar nun i no cosa. El número zero pot també utilisar-se com a pronom.
+L'expressió idiomàtica la un la otra (o lunlotra) significa «un/una l'atra» / «els uns/unes les atres ». Posseïx variants com la un o la otra (l'u o l'atre, etc.), la un pos la otra (o pos lunlotra, «l'un despuix de l'atre», etc.) aixina com la un sur la otra (o sur lunlotra, «l'un sobre l'atre», etc.):
+* La xicos colpa la un la otra / lunlotra. – Els chics es colpegen els uns als atres.
+* Me pila mea crepes la un sur la otra / sur lunlotra. – Apile les meues tortites, els uns sobre els atres.
+En algunes frases, a un pronom li seguix un verp, per #lo que cap el malentés d'un determinant seguit d'un verp reutilisat com a substantiu. Per eixemple, fòra de context, no es pot estar segur de que acel veni de Italia significa «l'acció d'aplegar d'Itàlia» o «aquell que ve d'Itàlia». En la majoria dels casos, el context fa que el significat siga evident. No obstant, els principiants i els que volen evitar qualsevol risc d'ambigüitat, poden agregar un simple sustantiu – com person o cosa – despuix del determinant en lloc de convertir-ho en un pronom:
+* Acel cosa veni de Italia. – Eixa cosa ve d'Itàlia.
+* Recorda ce alga persones (o algas) abita en sua auto. – Recorda que algunes persones viuen en els seus coches.
+En alguns casos, es vol deixar clar que el sustantiu verbal no és un verp. En paraules com a alga, multe, i poca, es pot afegir d'entre el determinant i el sustantiu; el determinant es convertix llavors en un pronom, pero el sustantiu no es convertix en un verp. En els determinants com esta i acel, es pot agregar la davant del determinant:
+* La profesor ia demanda alga de atende. – El professor va demanar una miqueta d'atenció.
+* Multe de labora pote es evitada. – Es pot evitar una gran cantitat de treball.
+* La esta deside no es un bon resulta. – Esta decisió no és un bon resultat.
+*
 === Preguntes ===
 === Pronoms relatius ===