Diferència entre les revisions de "Llengües d'Oc" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 343:

==== Época contemporànea ====

A la primeria del [[~~segle~~ XX]], l'escola republicana va ~~jugar~~ un gran paper en la desaparició de l'us de la llengua oral. De fet, es va tendir a culpabilisar als parlants occitans i fer-los entendre que per anar per la vida havien de parlar en francés. La repressió de l'us de la llengua en el si de l'escola fon molt intens, fins i tot en castics físics i ~~humiliacions~~. En esta época, es dia: «Està prohibit escopir a terra i parlar patués». El terme ''patués'' des d'eixe moment es torna despectiu i pejoratiu. La finalitat de tot era fer oblidar que l'occità era una llengua, i fer creure que l'us de l'occità era obscur i roïn.

En la primeria del [[sigle XX]], l'escola republicana va jogar un gran paper en la desaparició de l'us de la llengua oral. De fet, es va tendir a culpabilisar als parlants occitans i fer-los entendre que per anar per la vida havien de parlar en francés. La repressió de l'us de la llengua en el si de l'escola fon molt intens, fins i tot en castics físics i humilliacions. En esta época, es dia: «Està prohibit escopir a terra i parlar patués». El terme ''patués'' des d'eixe moment es torna despectiu i pejoratiu. La finalitat de tot era fer oblidar que l'occità era una llengua, i fer creure que l'us de l'occità era obscur i roïn.

Els canvis socials de l'escomençament de segle són també l'orige del menyscabament de la llengua. En la Revolució Industrial i la urbanisació, l'occità era un obstacul per a accedir als llocs de treball, per tant, numerosos pares prengueren la decisió de parlar en francés als seus fills.

Els canvis socials de l'escomençament de segle són també l'orige del menyscabament de la llengua. En la Revolució Industrial i l'urbanisació, l'occità era un obstacul per ad accedir als llocs de treball, per tant, numerosos pares prengueren la decisió de parlar en francés als seus fills.

Pero, a pesar d'este periodo de forta desvalorisació de la llengua, aparegueren numerosos autors:

Llínea 355:

* [[Bernat Manciet]] ([[1927]]), este diplomàtic i empresari gascó és un dels poetes paradoxals més ben considerats.

* [[Robèrt Lafont]], llingüiste, historiador de la lliteratura occitana, poeta, noveliste, i dramaturc.

* [[Pèire Bec]], especialiste de la llengua i la lliteratura d'oc i escritor. Publicà, al [[1997]], ''Le Siècle d'or de la poésie gasconne (1550-1650)''.

* [[Pèire Bec]], especialiste de la llengua i la lliteratura d'oc i escritor. Publicà, en[[1997]], ''Le Siècle d'or de la poésie gasconne (1550-1650)''.

* [[Francés Fontan]], fundador dels principis de l'[[etnicisme]].

* atres jovens valors occitans, com [[Rotland Pecot]], [[Silvia Berger]], [[Jacme Landier]] (1952), [[Amarillis Fernandez]] i [[Joan-Frederic Brun]]

Llínea 361:

Entre [[1931]] i [[1936]] l'autonomia adquirida per Catalunya, que donava soport a l'occitanisme, revivà i dinamisà este moviment social. Al mateix temps, la faena de destacats llingüistes com [[Jùli Rounjat]] o [[Loïs Alibert]] permeteren la normalisació llingüística, si més no, de les parles provençal i llenguadociana.

L'[[Institut d'Estudis Occitans]] (IEO) es va establir al [[1945]] per a la defensa i la promoció de la llengua occitana. La seua acció és responsable en gran part de la salvaguarda i el desenroll de l'occità. Promou la investigació, estudis, coloquis, publicacions i l'ensenyança de l'occità, ademés de moltes atres activitats, totes orientades al mateix fi. També convé mencionar [[la Calandreta|les ''calandretas'']], que són unes [[escola bressol|escoles bressol]] des d'a on s'està introduint la llengua als més jovens.

L'[[Institut d'Estudis Occitans]] (IEO) es va establir en [[1945]] per a la defensa i la promoció de la llengua occitana. La seua acció és responsable en gran part de la salvaguarda i el desenroll de l'occità. Promou l'investigació, estudis, coloquis, publicacions i l'ensenyança de l'occità, ademés de moltes atres activitats, totes orientades al mateix fi. També convé mencionar [[la Calandreta|les ''calandretas'']], que són unes [[escola bressol|escoles bressol]] des d'a on s'està introduint la llengua als més jovens.

=== Situació actual de la llengua ===

@@ Llínea 343: / Llínea 343: @@
 ==== Época contemporànea ====
-A la primeria del [[segle XX]], l'escola republicana va jugar un gran paper en la desaparició de l'us de la llengua oral. De fet, es va tendir a culpabilisar als parlants occitans i fer-los entendre que per anar per la vida havien de parlar en francés. La repressió de l'us de la llengua en el si de l'escola fon molt intens, fins i tot en castics físics i humiliacions. En esta época, es dia: «Està prohibit escopir a terra i parlar patués». El terme ''patués'' des d'eixe moment es torna despectiu i pejoratiu. La finalitat de tot era fer oblidar que l'occità era una llengua, i fer creure que l'us de l'occità era obscur i roïn.
+En la primeria del [[sigle XX]], l'escola republicana va jogar un gran paper en la desaparició de l'us de la llengua oral. De fet, es va tendir a culpabilisar als parlants occitans i fer-los entendre que per anar per la vida havien de parlar en francés. La repressió de l'us de la llengua en el si de l'escola fon molt intens, fins i tot en castics físics i humilliacions. En esta época, es dia: «Està prohibit escopir a terra i parlar patués». El terme ''patués'' des d'eixe moment es torna despectiu i pejoratiu. La finalitat de tot era fer oblidar que l'occità era una llengua, i fer creure que l'us de l'occità era obscur i roïn.
-Els canvis socials de l'escomençament de segle són també l'orige del menyscabament de la llengua. En la Revolució Industrial i la urbanisació, l'occità era un obstacul per a accedir als llocs de treball, per tant, numerosos pares prengueren la decisió de parlar en francés als seus fills.
+Els canvis socials de l'escomençament de segle són també l'orige del menyscabament de la llengua. En la Revolució Industrial i l'urbanisació, l'occità era un obstacul per ad accedir als llocs de treball, per tant, numerosos pares prengueren la decisió de parlar en francés als seus fills.
 Pero, a pesar d'este periodo de forta desvalorisació de la llengua, aparegueren numerosos autors:
@@ Llínea 355: / Llínea 355: @@
 * [[Bernat Manciet]] ([[1927]]), este diplomàtic i empresari gascó és un dels poetes paradoxals més ben considerats.
 * [[Robèrt Lafont]], llingüiste, historiador de la lliteratura occitana, poeta, noveliste, i dramaturc.
-* [[Pèire Bec]], especialiste de la llengua i la lliteratura d'oc i escritor. Publicà, al [[1997]], ''Le Siècle d'or de la poésie gasconne (1550-1650)''.
+* [[Pèire Bec]], especialiste de la llengua i la lliteratura d'oc i escritor. Publicà, en[[1997]], ''Le Siècle d'or de la poésie gasconne (1550-1650)''.
 * [[Francés Fontan]], fundador dels principis de l'[[etnicisme]].
 * atres jovens valors occitans, com [[Rotland Pecot]], [[Silvia Berger]], [[Jacme Landier]] (1952), [[Amarillis Fernandez]] i [[Joan-Frederic Brun]]
@@ Llínea 361: / Llínea 361: @@
 Entre [[1931]] i [[1936]] l'autonomia adquirida per Catalunya, que donava soport a l'occitanisme, revivà i dinamisà este moviment social. Al mateix temps, la faena de destacats llingüistes com [[Jùli Rounjat]] o [[Loïs Alibert]] permeteren la normalisació llingüística, si més no, de les parles provençal i llenguadociana.
-L'[[Institut d'Estudis Occitans]] (IEO) es va establir al [[1945]] per a la defensa i la promoció de la llengua occitana. La seua acció és responsable en gran part de la salvaguarda i el desenroll de l'occità. Promou la investigació, estudis, coloquis, publicacions i l'ensenyança de l'occità, ademés de moltes atres activitats, totes orientades al mateix fi. També convé mencionar [[la Calandreta|les ''calandretas'']], que són unes [[escola bressol|escoles bressol]] des d'a on s'està introduint la llengua als més jovens.
+L'[[Institut d'Estudis Occitans]] (IEO) es va establir en [[1945]] per a la defensa i la promoció de la llengua occitana. La seua acció és responsable en gran part de la salvaguarda i el desenroll de l'occità. Promou l'investigació, estudis, coloquis, publicacions i l'ensenyança de l'occità, ademés de moltes atres activitats, totes orientades al mateix fi. També convé mencionar [[la Calandreta|les ''calandretas'']], que són unes [[escola bressol|escoles bressol]] des d'a on s'està introduint la llengua als més jovens.
 === Situació actual de la llengua ===