83 706
edicions
Canvis
sense resum d'edició
* Carles VI d''''[[Àustria]]''' obté els Països Baixos espanyols, el [[Milanesat]], [[Nàpols]], [[Flandes]] i [[Sardenya]] (cedits pel rei d'Espanya). El [[Carlos VI del Sacre Imperi Romà Germànic|Archiduc Carles d'Àustria]], ara emperador, abandona qualsevol reclamació del tro espanyol.
* Carles VI d''''[[Àustria]]''' obté els Països Baixos espanyols, el [[Milanesat]], [[Nàpols]], [[Flandes]] i [[Sardenya]] (cedits pel rei d'Espanya). El [[Carlos VI del Sacre Imperi Romà Germànic|Archiduc Carles d'Àustria]], ara emperador, abandona qualsevol reclamació del tro espanyol.
* '''[[França]]''' reconeix la successió protestant a Anglaterra i es compromet a no recolzar els pretenents [[Estuart]]. També es compromet a demolir les fortificacions de [[Dunquerque]] i a cegar el seu port i obté definitivament el [[príncip d'Orange|principat d'Orange]] (en Provença).
* '''[[França]]''' reconeix la successió protestant a Anglaterra i es compromet a no recolzar els pretenents [[Estuart]]. També es compromet a demolir les fortificacions de [[Dunquerque]] i a cegar el seu port i obté definitivament el [[príncip d'Orange|principat d'Orange]] (en Provença).
* [[Felip V d'Espanya|Felip V]](Felip d'Anjou) obté el reconeiximent com a rei de '''[[Espanya]]''' i de les Índies per part de tots els països firmants, en tant que s'establix una clàusula que prohibix que el rei d'Espanya i el de França siguen una mateixa persona.<ref>[http://books.google.es/books?id=ersCAAAAYAAJ&printsec=titlepage&source=gbs_summary_r&cad=0#PPA94,M1 El Tractat d'Utrecht].</ref>
* [[Felip V d'Espanya|Felip V]] (Felip d'Anjou) obté el reconeiximent com a rei de '''[[Espanya]]''' i de les Índies per part de tots els països firmants, en tant que s'establix una clàusula que prohibix que el rei d'Espanya i el de França siguen una mateixa persona.<ref>[http://books.google.es/books?id=ersCAAAAYAAJ&printsec=titlepage&source=gbs_summary_r&cad=0#PPA94,M1 El Tractat d'Utrecht].</ref>
Ademés, les tropes austríaques es comprometen a evacuar les zones de [[Catalunya]], la qual cosa realisen a partir del 30 de juny de 1713. Davant de la qual cosa, la Junta General de Braços (Braç Eclesiàstic, Braç Militar i Braç Real o Popular) acorda la resistència. A partir d'este moment va escomençar una guerra desigual, que es va prolongar durant quasi catorze mesos, concentrada en Barcelona, Cardona i Castellciutat, al marge dels cossos de fusilers dispersos pel territori. El punt d'inflexió serà quan les tropes felipistes trenquen el sege de Barcelona el ''11 de setembre del 1714''. Mallorca, Eivissa i Formentera van caure deu mesos més tart (11 de juliol del 1715).
Ademés, les tropes austríaques es comprometen a evacuar les zones de [[Catalunya]], la qual cosa realisen a partir del 30 de juny de 1713. Davant de la qual cosa, la Junta General de Braços (Braç Eclesiàstic, Braç Militar i Braç Real o Popular) acorda la resistència. A partir d'este moment va escomençar una guerra desigual, que es va prolongar durant quasi catorze mesos, concentrada en Barcelona, Cardona i Castellciutat, al marge dels cossos de fusilers dispersos pel territori. El punt d'inflexió serà quan les tropes felipistes trenquen el sege de Barcelona el ''11 de setembre del 1714''. Mallorca, Eivissa i Formentera van caure deu mesos més tart (11 de juliol del 1715).