Diferència entre les revisions de "Serra Perenchisa"
Lo deixe a mijes que no tinc temps |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
El [[Parage Natural Municipal]] '''Serra Perenchisa''', en una superfície de 174.38 ha, es localisa en el terme municipal de [[Torrent (Valéncia)|Torrente]], [[província de Valéncia]]. S'estén de norest a sud-oest en una longitud aproximada de 10 quilòmetros, entre els termes de [[Torrent (Valéncia)| | El [[Parage Natural Municipal]] '''Serra Perenchisa''', en una superfície de 174.38 ha, es localisa en el terme municipal de [[Torrent (Valéncia)|Torrente]], [[província de Valéncia]]. S'estén de norest a sud-oest en una longitud aproximada de 10 quilòmetros, entre els termes de [[Torrent El [[Parage Natural Municipal]] '''Serra Perenchisa''', en una superfície de 174.38 ha, es localisa en el terme municipal de [[Torrent (Valéncia)|Torrent]], [[província de Valéncia]]. S'estén de noroest a sur-oest en una llongitut aproximada de 10 quilómetros, entre els termes de [[Torrent (Valéncia)|Torrent]], [[Chiva]] i [[Godelleta]]. Constituïx una de les estribacions montanyoses del [[Sistema Ibèric]] que més s'acosta a a la costa per l'extrem sud-est. | ||
===Vegetació=== | ===Vegetació=== | ||
* La vegetació està formada principalment per [[matoll]] arbustiu, formant la típica [[garriga]] | * La vegetació està formada principalment per [[matoll]] arbustiu, formant la típica [[garriga]] mediterrànea, en la que es troben entre els arbusts de major port les espècies següents: [[coscolla]], [[llentiscle]], [[argilaga]], [[bruc]], [[Albaida]], [[margalló]], , [[ars negre]] i [[ginebre del galipot]]. | ||
* En l'estrat de vegetació de menor port, es troben les espècies següents: labiades com [[romer]], [[poliol]], [[timó]]; | * En l'estrat de vegetació de menor port, es troben les espècies següents: labiades com [[romer]], [[poliol]], [[timó]]; cistàcees com [[estepa blanca]], romer mascle o el [[esteperola]] i també algunes espècies de [[lleguminosa]]s i gramínies. | ||
* L'estrat | * L'estrat arboreu ho formen, principalment, eixemplars de [[pi blanc]] , resultant un estrat arboreu molt clar i irregularment distribuït, a que s'afigen chicotets grups de carrasques, garroferes i oliveres, trobant-se també espècies lianoides com la rosa (Rosa pelegrina), la [[matavelles]], la Vidiella i la [[romaguera]]. | ||
=== Fauna === | === Fauna === | ||
* La fauna és la pròpia de les formacions de | * La fauna és la pròpia de les formacions de pinada, rabosots, ariçons europeu i morú, martes, javalins i rates penades. | ||
* En l'herpetofauna, destaca el renoc comú, el corredor i el llevador, el renoquet | * En l'herpetofauna, destaca el renoc comú, el corredor i el llevador, el renoquet esguinat, el fardacho ocelat i ofidis com el sacre de ferradura, el sacre d'escala i el sacre d'aigua. | ||
* En l'avifauna es troben les espècies típicament associades a les formacions de | * En l'avifauna es troben les espècies típicament associades a les formacions de pinada i matoll, destacant la [[busquereta arrebosat]], [[Busquereta cabecinegra|cabecinegra]] i [[Busquereta rabilarga|rabilarga]]; el carboner tió, el carboner comú, el capellanet i la cagarnera. Rapaços com el soliguer comú , el chot i, esporàdicament, l'àguila calçada, l'aligot i l'esparver. | ||
* En els cursos d'aigua del Barranco del Gallec i el de l'Horteta s'albira la polla d'aigua, la xitarra comuna, el blauet i de forma esporàdica aus en pas cap a la [[Albufera]] com l'agró blava i la garcilla bueyera. A l'estiu destaca la presència del [[abellerol]]. | * En els cursos d'aigua del Barranco del Gallec i el de l'Horteta s'albira la polla d'aigua, la xitarra comuna, el blauet i de forma esporàdica aus en pas cap a la [[Albufera]] com l'agró blava i la garcilla bueyera. A l'estiu destaca la presència del [[abellerol]]. | ||
| Llínea 17: | Llínea 17: | ||
El seu valor paisagístic en el context local és molt important, sent un element bàsic en la conformació del paisage de Torrent. Des de la seua cima, pot disfrutar-se d'una magnifica panoràmica de la plana costanera valenciana, en l'Albufera com a fita més destacat. | El seu valor paisagístic en el context local és molt important, sent un element bàsic en la conformació del paisage de Torrent. Des de la seua cima, pot disfrutar-se d'una magnifica panoràmica de la plana costanera valenciana, en l'Albufera com a fita més destacat. | ||
=== | ===Patrimonio cultural=== | ||
* Els aqüeductes denominats ''els Arquets de Dalt'' i ''els Arquets de Baix'', d'época islàmica, la funció dels quals era conduir els cabals de les fonts que abocaven als barrancs situats a l'oest del terme a les zones de regadiu situades a l'est. | * Els aqüeductes denominats ''els Arquets de Dalt'' i ''els Arquets de Baix'', d'época islàmica, la funció dels quals era conduir els cabals de les fonts que abocaven als barrancs situats a l'oest del terme a les zones de regadiu situades a l'est. | ||
* Els jaciments d'época ibèrica ''Lloma de Birlet'' i ''Llometa del Clot de Ballador''; i de l'edat del bronze ''Llometa de l'Espart'', ''Puntal d'Albaida'' i ''els Garravaques''. | * Els jaciments d'época ibèrica ''Lloma de Birlet'' i ''Llometa del Clot de Ballador''; i de l'edat del bronze ''Llometa de l'Espart'', ''Puntal d'Albaida'' i ''els Garravaques''. | ||