Diferència entre les revisions de "Furs de Valéncia" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 9:

'''Els Furs''' de Valéncia son un conjunt de normes establides pel rei [[Jaume I]] per al regim jurídic de la Ciutat de Valéncia i, posteriorment, del Regne de Valéncia. Es un Còdic inspirat fonamentalment en el Dret Romà. Escomençà nomenant-se '''Furs''' a partir del 22 de Març de 1251, ans es nomenava '''Costum'''.

[[~~La guerra~~ de Successió]] que enfrontà als valencians partidaris de l'[[Archiduc Carles]] en els de [[Felip d'Anjou]], motivà la [[batalla d'Almansa]] i l'abolició dels Furs.

La [[Guerra de Successió]] que enfrontà als valencians partidaris de l'[[Archiduc Carles]] en els de [[Felip d'Anjou]], motivà la [[batalla d'Almansa]] i l'abolició dels Furs.

'''Els Furs''' varen ser firmats pel notari [[Boronat de Pera]], qui va dirigir la recopilació per encàrrec del Rei Alfons (lo que li va conferir al llibre caràcter de llei). En els anys posteriors a 1240 les aspiracions de la "costum" depenien de la voluntat del Rei, que la havia concedit. Per això la ciutat i les viles tractaren d'obtindre l'irrevocabilitat del dret valencià per part del Rei, la definitiva constitució del Regne com a Estat sobirà.

@@ Llínea 9: / Llínea 9: @@
 '''Els Furs''' de Valéncia son un conjunt de normes establides pel rei [[Jaume I]] per al regim jurídic de la Ciutat de Valéncia i, posteriorment, del Regne de Valéncia. Es un Còdic inspirat fonamentalment en el Dret Romà. Escomençà nomenant-se '''Furs''' a partir del 22 de Març de 1251, ans es nomenava '''Costum'''.
-[[La guerra de Successió]] que enfrontà als valencians partidaris de l'[[Archiduc Carles]] en els de [[Felip d'Anjou]], motivà la [[batalla d'Almansa]] i l'abolició dels Furs.
+La [[Guerra de Successió]] que enfrontà als valencians partidaris de l'[[Archiduc Carles]] en els de [[Felip d'Anjou]], motivà la [[batalla d'Almansa]] i l'abolició dels Furs.
 '''Els Furs''' varen ser firmats pel notari [[Boronat de Pera]], qui va dirigir la recopilació per encàrrec del Rei Alfons (lo que li va conferir al llibre caràcter de llei). En els anys posteriors a 1240 les aspiracions de la "costum" depenien de la voluntat del Rei, que la havia concedit. Per això la ciutat i les viles tractaren d'obtindre l'irrevocabilitat del dret valencià per part del Rei, la definitiva constitució del Regne com a Estat sobirà.