|
|
| Llínea 176: |
Llínea 176: |
|
| |
|
| Lo percentage de [[immigració en Espanya|extrangers]] és del 2,81% ([[INE Espanya|INE]] [[2006]]), tres vegades manco que la mijana nacional i només per davant de [[Galícia]] i [[Extremadura]]. Els principals col·lectius estrangers són el [[Ecuador|ecuatoriaà]] (14,76% del total estrangers), el [[Colombia|colombià]] (9,01%) i el [[Portugal|portugués]] (7,34%). | | Lo percentage de [[immigració en Espanya|extrangers]] és del 2,81% ([[INE Espanya|INE]] [[2006]]), tres vegades manco que la mijana nacional i només per davant de [[Galícia]] i [[Extremadura]]. Els principals col·lectius estrangers són el [[Ecuador|ecuatoriaà]] (14,76% del total estrangers), el [[Colombia|colombià]] (9,01%) i el [[Portugal|portugués]] (7,34%). |
| <center>
| |
| {| {{tablabonita}} border="0" style="background:#ffffff"
| |
| ! colspan="8" style="background-color: #e0e0e0; text-align:center;" |'''Población del Principado de Asturias (1787-2006)'''
| |
| |-
| |
| ! width="600" | <small> Evolución 1900-2006<ref name = "ine"> {{Cita web| título = Instituto Nacional de Estadística | url = http://www.ine.es | fechaacceso = 10/05/2007 | añoacceso = 2007 | idioma = español }}</ref>
| |
| ! width="30" |
| |
| ! width="20" style="background:#efefef;"| <small> Año
| |
| ! width="20" style="background:#efefef;"| <small> Habitantes
| |
| ! width="80" style="background:#efefef;"| <small> % respecto a la nacional
| |
| ! width="20" style="background:#efefef;"| <small> Año
| |
| ! width="20" style="background:#efefef;"| <small> Habitantes
| |
| ! width="80" style="background:#efefef;"| <small> % respecto a la nacional
| |
| |----- align="center"
| |
| | rowspan=12 align="center" | [[Imagen:Evolución demográfica de Asturias.png|400px]]
| |
| | rowspan=12 |
| |
| |----- align="center"
| |
| | [[1787]]* || 342.537 ||3,34% ||[[1960]] || 989.344 ||3,23%
| |
| |----- align="center"
| |
| | [[1857]] || 524.529 ||3,39% ||[[1970]] || 1.045.635 ||3,08%
| |
| |----- align="center"
| |
| | [[1877]] || 576.352 ||3,47% ||[[1981]] || 1.127.007 ||2,99%
| |
| |----- align="center"
| |
| | [[1887]] || 595.420 ||3,39% ||[[1991]] || 1.098.725 ||2,79%
| |
| |----- align="center"
| |
| | [[1897]] || 612.663 ||3,39% ||[[1996]] || 1.087.885 ||2,74%
| |
| |----- align="center"
| |
| | [[1900]] || 627.069 ||3,37% ||[[2001]] || 1.075.329 ||2,62%
| |
| |----- align="center"
| |
| | [[1910]] || 685.131 ||3,43% ||[[2002]] || 1.073.971 ||2,57%
| |
| |----- align="center"
| |
| | [[1920]] || 743.726 ||3,48% ||[[2003]] || 1.075.381 ||2,52%
| |
| |----- align="center"
| |
| | [[1930]] || 791.855 ||3,34% ||[[2004]] || 1.073.761 ||2,48%
| |
| |----- align="center"
| |
| | [[1940]] || 836.642 ||3,22% ||[[2005]] || 1.076.635 ||2,44%
| |
| |----- align="center"
| |
| | [[1950]] || 888.149 ||3,16% ||[[2006]] || 1.076.896 ||2,41%
| |
| |----- align="center"
| |
| |colspan="8"|*<small> Font: Les senyes de 1787 corresponen al [[cens de Floridablanca]], citats per Mª del Carmen Ansón Calvo en ''Asturies en la Espanya de Carlos III. Demografia y societat'', Universitat de Oviedo, Servici de Publicaciones.<small>
| |
| |-
| |
| |}
| |
| </center>
| |
|
| |
|
| == Cultura ==
| | [[Categoria: Comunitats Autónomes d'Espanya]] |
| {{AP|Cultura de Asturias}}
| |
| | |
| [[Imagen¡:Santullano.jpg|thumb|right|250px|San Julián de los Prados, en Oviedo]] | |
| | |
| [[Imagen¡:Horreo Deva.JPG|right|thumb|250px|Un hórreo en la parroquia de Deva, en Gijón]]
| |
| | |
| Astúries posseix un ric llegat artístic del que destaca una arquitectura autòctona [[Art prerrománico|prerrománica]] (''[[Art asturià]]'') en monuments com [[Santa María del Naranco]], [[Església de Santianes de Pravia|Santianes de Pravia]] i [[San Miguel de Lillo]] d'estil preromànic ramirense (a causa de [[Ramiro I d'Asturias|Ramiro I]]) o [[San Julián de los Prados]], coneguda com Santullano ([[Oviedo]]) d'estil preromànic alfonsí (a causa de [[Alfons II d'Asturias|Alfonso II el Cast]]), tots ells a Oviedo. En el consell de Villaviciosa hi ha l'església de [[San Salvador de Valdediós]] (familiarment coneguda pels asturians com el «Conventín»)i l'església de Sant Salvador de Priesca. En el consell de [[Cabranes]], destaca [[Sant Julià de Viñón]].
| |
| | |
| El [[art romànic]] està molt present ya que tota Astúries estava encreuada per una de les ''rutes compostelanes'', destacant lo [[monestir de Sant Pere de Vilanova]] (prop de [[Ceps d'Onís]]), les esglésies de [[Església de Sant Esteve (Llauramil)|San Esteban de Llauramil]] ([[Siero]]), [[Església de Sant Joan (Amandi)|San Juan d'Amandi]] ([[Villaviciosa]]) i Santa Maria de Junc ([[Ribadesella]]).
| |
| | |
| El [[gòtic]] no és abundant, encara que n'hi han bones mostres d'este estil com la [[catedral d'Oviedo|Catedral de Sant Salvador]] a Oviedo.
| |
| | |
| Es troba més present el [[barroc]], per mijà de l'arquitectura palatina, en eixemples tan notables com el Palau de Camposagrado i el de Velarde — Est últim seu del [[Museu de Belles Arts d'Astúries]]. De factura barroca destaca en obra civil pública el pont i portage ([[Olloniego]]); els miliars, cadires o canapés presents al llarc de la carretera a Madrid i l'edifici balneari de Caldes de Priorio (Oviedo).
| |
| | |
| | |
| En 1985, la [[UNESCO]] va declarar els Monuments de [[Oviedo]] i del Regne d'Astúries Patrimoni de la Humanitat. Esta declaració afecta: la Cambra Santa de la [[catedral d'Oviedo]] i la basílica de Santullano, modernament crida San Julián de los Prados, situades a Oviedo i de l'època d'Alfons II, San Miguel de Lillo, Santa María del Naranco, les dos en la falda de la muntanya Naranco en la contornada d'Oviedo i Santa Cristina de Lena prop de Pola de Lena, els tres d'època de Ramiro I i finalment la Foncalada, una font pública situada en el carrer de Foncalada en ple nucli urbà ovetense i d'època d'Alfons III.»
| |
| | |
| Quant a l'Arquitectura Popular, el [[sitja]] asturià destaca per la seua extensió demogràfica i per la seua evolució funcional, tenint com a característica bàsica el seu desmontabilitat, podent ser fàcilment trasportat a una atra ubicació. La [[panera]] es l'evolució d'este, donant-se eixemples que superen els 100 metres cuadrats de superfície coberta. La finalitat de la sija és la de graner i dependència on guardar objectes. En l'aplegada del cultiu de la dacsa i dels fabes li va dotar dels corredors exteriors i baranes per al «curat» de les collites.
| |
| | |
| {{VT|Bienes d'interés cultural d'Asturias}}
| |
| | |
| == Pintura ==
| |
| El millor mig per a dispondre d'una visió rigorosa de la història de la pintura a Astúries és visitant el [[Museu de Belles Arts d'Astúries]], en presència dels principals pintors asturians del segle XX:
| |
| * [[Darío de Regoyos]] ([[1857]]–[[1913]])
| |
| * [[Marià Vaig habitar]] ([[1899]]–[[1974]])
| |
| * [[Evaristo Vall]] ([[1878]]–[[1951]])
| |
| * [[Nicanor Piñole]] ([[1878]]–[[1978]])
| |
| * [[Aurelio Suárez]] ([[1910]]-[[2003]]), pintor subrealiste.
| |
| * Pelai Ortega ([[1954]])
| |
| * [[Inocencio Urbina Vilanova]] ([[1926]]) que, sense estar la seua obra present en lo citat museu, és un dels més destacats paisagistes asturians de la segona mitat del segle XX.
| |
| | |
| == Fotografia ==
| |
| | |
| U dels principals museus en fotografia antiga asturiana és el [[Museu Etnogràfic del Poble d'Asturias|Museu del Poble d'Astúries]] en [[Gijón]].
| |
| Els principals fotògrafs del segle XIX a Astúries són:
| |
| * Feliciano Pardo Campos ([[1876]] - c. [[1930]])
| |
| * José Fernández Cuétara ([[1878]] - [[1928]])
| |
| * Ramon del Fleix ([[1834]] - [[1899]]). A partir de [[1889]] Ramón del Fleix i fills
| |
| * Fernando del Fleix ([[1848]] - [[1929]])
| |
| * Ramón García Duarte ([[1862]] - [[1937]])
| |
| * Jean David, fotògraf francés actiu a Astúries en 1881 - 1905
| |
| * Marceliano Cuesta ([[1840]] - [[1903]])
| |
| * Luis Muñiz Miranda ([[1850]] - [[1927]])
| |
| * Modest Montoto ([[1875]]-[[1950]])
| |
| * Baltasar Cué
| |
| | |
| Els fotògrafs destacats del segle XX són:
| |
| * [[Javier Bauluz]] ([[1960]])( premi Puliser en 1995.)
| |
| * José Ferrero ([[1959]])
| |
| | |
| == Lliteratura ==
| |
| {{AP|Lliteratura d'Asturias}}
| |
| [[Image:La-Regenta-i-Catedral.jpg|La Regenta i la catedral d'Oviedo|thumb|right|300px]]
| |
| Entre les seues personalitats es menester destacar:
| |
| | |
| :* [[Gaspar Melcior de Jovellanos]] ([[1744]]–[[1811]])
| |
| :* [[Leopoldo García-Ales Ureña (Clarí)|Leopoldo Ales Clarí]] ([[1851]]–[[1901]])
| |
| :* [[Armando Palau Valdés]] ([[1853]]–[[1938]])
| |
| :* [[Ramón Pérez d'Ayala]] ([[1880]]–[[1962]])
| |
| :* [[Alfonso Camín]] ([[1890]]–[[1982]])
| |
| :* [[Alejandro Casalot]] ([[1903]]–[[1965]])
| |
| :* [[Carlos Bousoño]] ([[1923]])
| |
| :* [[Ángel González]] ([[1925]]-[[2008]])
| |
| :* [[Corín Tellado]] ([[1927]])
| |
| :* [[Marià Antolín Estona]] ([[1943]])
| |
| :* [[Rafael Reig]] ([[1963]])
| |
| :* [[Xuan Bello]] ([[1965]])
| |
| :* [[Jordi Dotze]] ([[1967]])
| |
| :* [[Jorge Moreno]] ([[1973]])
| |
| | |
| == Música ==
| |
| {{AP|Música d'Asturies}}
| |
| | |
| La música i la dansa són variades i pròpies.
| |
| L'instrument més característic és la ''[[gaita asturiana|gaita de tres tubos]]'', un d'insuflació (bufador) i dos sonors (ronquàs i punteru), que s'utilisa en moltes danses populars, tocant-se acompanyada de tambor, encara que també d'atres instruments com l'acordeó o el clarinet.
| |
| | |
| El cant tradicional més representatiu del Principat és la [[tonada]] en les seues múltiples variants. En este camp destaca la llabor de [[Joaquín Pixán]], també conegut per ser un gran tenor.
| |
| | |
| Les formacions musicals més abundants són les diferents tendències expressives entorn de la música folk: gaiters tradicionals com [[Xuacu Amieva]], grups de la crida «música celta» ([[Llan de Cubel]], [[Nuberu (música)|Nuberu]] o [[Felpeyu]] com els més coneguts), nombroses bandes de gaites, el Colectivu Muyeres, o la fusió que representa [[Hevia]], sens faltar els cantautors com [[Toli Múrgola]], el ''showman'' [[Jerónimo Granda]] o [[Víctor Manuel (cantant)|Víctor Manuel]], autor de cançons que ya quasi formen part de la música popular asturiana, com ''La romeria'', ''El cuélebre'' o ''Astúries''. No obstant el Principat d'Astúries és també prolífic en grups de rock i pop com [[Els Berrones]] (agre-rock, del que són creadors), Els Stukas (el tema '' deAtrapado els quals'' va ser triat en [[2007]] per la [[TPA]] com el millor de la història), [[Illegals (Espanya)|Illegals]] (rock-punk), [[Warcry]] (heavy metall), [[Avalanch]] (epic metall), [[Fe de Rates]] (punk-rock), [[Meinhoff]], [[Jacky Trap]] (Nu-Metal, rock) i rock radical com [[Dixebra]]. No cal oblidar al conegut [[Melendi]], l'estil del qual va des de la rumba al pop més comercial, o [[El Son de Morfeu]].
| |
| | |
| A principis de la dècada de [[anys 1990|1990]], un moviment de música alternativa, molt relacionat en el gènere [[indie]] que escomençava a sorgir en la resta d'Espanya i conegut com [[Xixón Sound]], va portar incorporacions destacables com [[Australian Blonde]] o [[Manta Ray]]. Este planter no ha deixat d'aportar nous noms, com [[Jr]], [[Viva les Vegas]], [[Mus (música)|Mus]], [[Nosoträsh]] o el cantautor [[Nacho Vegas]], antic component de [[Manta Ray]].
| |
| | |
| == Mitologia ==
| |
| {{AP|Mitologia d'Asturies}}
| |
| | |
| A Astúries s'han creat mits que des de molt antic s'han fet populars, arribant fins als nostres dies els més coneguts:
| |
| | |
| ==== [[Xana|Xanes]] ====
| |
| | |
| Són nimfes de cabell ros i molt belles que viuen prop de les fonts. Visten túniques de lli blanc i captiven en la seua veu. Són caprichoses, en general temibles, perquèe atrauen als mossos per a ofegar-los en les fonts dels rius. No poden donar de mamar els seus fills, que es crien deteriorats, i a vegades els canvien pels fills més robustos dels mortals. Poden produir mals enxisos. També poden se regalar maneges o estàtues d'or.
| |
| | |
| ==== El [[Trasgo|Trasgu]] ====
| |
| | |
| És un personage chicotet, coix i en un gorro encarnat. Li agrada fer maldats. Entra en les cases canviant. Perquè no torne se li demana que faça coses que no pot i al no poder, per vergonya no torna.
| |
| | |
| ==== El [[Nuberu (mitologia)|Ñuberu]] ====
| |
| És el geni conductor del núvol i la tempestat i és l'equivalent en la mitologia asturiana del Zeus grec o el Júpiter Romà, sol representar-se'n com un ancià fornit de llarga barba i cabells blancs cobert en un manto i barret de color gris i una vara en la mà
| |
| | |
| ==== El [[Cuélebre]] ====
| |
| És una gran serp alada (equivalent al mite del dragó) que viu en el fons de les coves guardant tesors.
| |
| | |
| ==== Les [[Ayalga]]s ====
| |
| | |
| Són belles, però manco que les Xanas. La seua bellesa és Terrena sens gens diabòlic. En definitiva, pertanyen al grup de dones encantades obligades a viure en misteriosos palaus plens de grans riqueses, guardats per horrorosos cuélebres (enormes colobres en ales) que pareixen escapats de l'ampli catàlec dels rèptils prehistòrics.
| |
| | |
| ==== Les [[Bugaderes]] ====
| |
| | |
| Són també de la mateixa família dels Nuberos. El seu físic és desagradable; són velles de rostre ressec i angulós, que contrasta estranyament en una cabellera abundant i blanca, semblant a una esfilagarsada cua de bromera. Els ulls aguts s'entretanquen térbolament, en mirada fugissera. Veu monòtona i rovellada. Viuen a la vora dels rius o davall les aigües espumoses. Tota la seua aparent decrepitud desapareix a l'agitar-se febrilment i alegradament, mesclant-se en els remolins de les aigües en les crescudes.
| |
| | |
| ==== Les [[Ànima en pena|Almas en Pena]] ====
| |
| | |
| Molt freqüents són estes aparicions que en les seues gemegoses peticions de misses o reparació de faltes, etc., aterrixen els familiars. Els relats sobre ànimes en pena suspenien l'ànim, inevitablement, en les reunions hivernals a l'amor de la llar.
| |
| | |
| ==== [[Busgosu]] ====
| |
| Molt freqüent en els boscos que rodegen a Siero. Se li pot observar ajudant als llenyaters de la zona o a propis animals de l'ambient. És un ser pacífic. Es caracterisa per tindre potes de cabra, cap desproporcionat en dos banyes en la part superior i peüngles.
| |
| | |
| == Festes ==
| |
| Mire [[Festas de interés turístic d'Asturies]]
| |
| | |
| == Gastronomia ==
| |
| | |
| {{AP|Gastronomía d'Asturias}}
| |
| | |
| Té elements que l'emparenten en la cuina gallega, normanda i bretona.
| |
| El plat més conegut és la [[Fabada Asturiana|''fabada'']], potent guisat fet en ''fabes'', una varietat de fesol blanc o fesol, acompanyades per choriç, botifarra, lacàs i cansalada. Açò se servix a banda i es coneix en el nom de ''companage''. Ademés destaca la varietat de peixos frescos i mariscos del cantàbric i la qualitat de la seua carn de vedella i de bou.
| |
| | |
| Existixen més de cent varietats diferents d'excelents [[Formage d'Asturias|quesos]] artesans, dels que el de ''cabrales'' és el més popular i conta en denominació d'origen. Si es preferix unes postres dolces, el més tradicional és l'arròs en llet i les casadiellas (un tipus de crepés farcides d'una barrejada de fruites seques com a nou, almela o avellana, prèviament triturats, barrejades en sucre i regat per anís) ben fregides o al forn.
| |
| | |
| La beguda asturiana per excelència és la [[sidra]], el procés de elaboració i formes de consum de la qual s'han integrat totalment en la vida social d'Astúries. En els seus pocs graus d'alcohol, entre quatre i sis, la sidra va alegrar i alegra [[romeria]]s'i reunions i continua exercint en [[gigre]]s'i [[palma]]s l'indiscutible paper de beguda típica d'Astúries. Als últims anys han aparegut, en notable acceptació, les sidres de nova expressió i l'esperada [[denominació d'orige]].
| |
| | |
| Manco intregat, però no manco important, en l'occident també és típic el [[vi]] que es produix en eixa zona com per exemple el vi de Ceps del Narcea, encara que Astúries no té cap [[denominació d'origen]] de vins.
| |
| | |
| == Entorn Natural ==
| |
| [[Imagen:Ref.0202.jpg|300px|right|thumb|Embalse de Alfilorios y Sierra del Aramo ([[Morcín]])]]
| |
| [[Imagen:Llanes-Viango.jpg|thumb|right|300px|Llanes, en el Principado de Asturias]]
| |
| | |
| {{AP|Lista de espais naturals d'Asturies}}
| |
| | |
| Asturies es una comunitat montanyosa i costera que conta en numerosos i coneguts enclaus naturals (alguns d'ells protegits com Parcs Nacionals, Naturals o com Reserves de la Biosfer); es menester destacar:
| |
| | |
| :* Cima de l'[[Angliru]]
| |
| :* [[Naranjo de Bulnes]] (Picu Urriellu)
| |
| :* Parc Nacional dels [[Pics de Europa]]
| |
| :* Cordillera del Sueve y Mirador del Fito
| |
| :* [[Ruta del Cares]]
| |
| :* [[Cap de Peñas]] y [[Cap Vidio]]
| |
| :* [[Cap de Torres]]
| |
| :* [[Plaja Silenci|Plaja del Silenci]]
| |
| :* Bufons de Llanes
| |
| :* [[Llacs de Covadonga]] (Pics de Europa) y [[Llacs de Saliencia]] ([[Somiedo]])
| |
| :* [[Reserva de la Biosfera|Reserves de la Biosfera]]
| |
| :*[[Parc Natural de Ponga]]
| |
| :*[[Parc Natural de Redes]]
| |
| :*[[Parc Natural de Somiedo]]
| |
| :*[[Muniellos|Reserva Natural Integral del Bosque de Muniellos]]
| |
| | |
| == Deport ==
| |
| | |
| [[Categoria:Astúries]]
| |
