Diferència entre les revisions de "Creu d'Iñigo Arista"

Sense resum d'edició
Sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1:
[[Image:Creu patada d'Arista.png|thumb|right|250px|<center>Creu d'Iñigo Arista</center>]]
[[Image:Creu patada d'Arista.png|thumb|right|250px|<center>Creu d'Iñigo Arista</center>]]


La '''Creu d'Iñigo Arista''' és el nom que rep la figura d' '''una [[creu patada]] apuntada en son braç inferior'''. L'atribució d'est emblema a [[Íñigo Arista]], primer [[Regne de Pamplona|rei de Pamplona]], és infundada, i es deu a [[Jerónimo Zurita]] ([[1512]]-[[1580]]). Esta creu apareix en les armes d'Aragó des de l'[[Edat Moderna]], i hui forma part de l'escut oficial que representa a la Comunitat Autònoma d'[[Aragó]].  
La '''Creu d'Iñigo Arista''' és el nom que rep la figura d''''una [[creu patada]] apuntada en son braç inferior'''. L'atribució d'est emblema a [[Íñigo Arista]], primer [[Regne de Pamplona|rei de Pamplona]], és infundada, i es deu a [[Jerónimo Zurita]] ([[1512]]-[[1580]]). Esta creu apareix en les armes d'Aragó des de l'[[Edat Moderna]], i hui forma part de l'escut oficial que representa a la Comunitat Autònoma d'[[Aragó]].  


== Orige i llegenda ==
== Orige i llegenda ==


Fon l'historiador [[Jerónimo Zurita]] (1512-1580) qui, en los ''Anales de la Corona de Aragón'' terminats de publicar en [[1579]], nomenà ad este símbol «Cruz de Íñigo Arista»; puix (segons ell) derivaría d'este monarca pamplonés, de qui dia que eren descendents els reixos històrics d'Aragó des de Ramir I. Est últim, fon el primogènit del rei de [[Navarra]] [[Sancho Garcés III de Navarra|Sancho III el Major]] i es convertí en 1035 en el primer [[Regne d'Aragó|rei d'Aragó]], heretant dit any, a la mort de son pare, el regne d'Aragó. En el revers de les monedes acunyades en Aragó baix el regnat de [[Sancho Ramírez]], fill i successor de Ramir I, apareix una creu processional en floritures als costats, image que en l'[[Edat Moderna]] s'associà a l'[[Escut de Sobrarbe|emblema de la carrasca de Sobrarbe]],<ref name=dinero>[http://www.mundimoneda.com/glosario_numismatico_d.htm#dinero%20jaques «Dinero jaqués».] Glosario numismático.</ref> distinta de la creu que empleaba son pare de ''signum regis''.
Fon l'historiador [[Jerónimo Zurita]] (1512-1580) qui, en los ''Anales de la Corona de Aragón'' terminats de publicar en [[1579]], nomenà ad este símbol «Cruz de Íñigo Arista»; puix (segons ell) derivaría d'este monarca pamplonés, de qui dia que eren descendents els reixos històrics d'Aragó des de Ramir I. Est últim, fon el primogènit del rei de [[Navarra]] [[Sancho Garcés III de Navarra|Sancho III el Major]] i es convertí en 1035 en el primer [[Regne d'Aragó|rei d'Aragó]], heretant dit any, a la mort de son pare, el regne d'Aragó. En el revers de les monedes acunyades en Aragó baix el regnat de [[Sancho Ramírez]], fill i successor de Ramir I, apareix una creu processional en floritures als costats, image que en l'[[Edat Moderna]] s'associà a l'[[Escut de Sobrarbe|emblema de la carrasca de Sobrarbe]],<ref name=dinero>[http://www.mundimoneda.com/glosario_numismatico_d.htm#dinero%20jaques «Dinero jaqués».] Glosario numismático.</ref> distinta de la creu que amprava son pare de ''signum regis''.


Atra tradició, fomentada des d'altes instàncies de la Corona des del regnat de [[Pere IV el Cerimoniós]], afirma que esta creu fon la divisa personal o ''signum  regis'' de [[Ramir I d'Aragó|Ramir I]] en els documents, puix este empleaba una creu patada per a firmar.
Atra tradició, fomentada des d'altes instàncies de la Corona des del regnat de [[Pere IV el Cerimoniós]], afirma que esta creu fon la divisa personal o ''signum  regis'' de [[Ramir I d'Aragó|Ramir I]] en els documents, puix este amprava una creu patada per a firmar.


==Evidències historiogràfiques==
==Evidències historiogràfiques==


No n'hi ha constància de l'ús heràldic d'esta creu patada i apuntada fins al [[sigle XIV]]. De fet, en època de Ramir I ([[sigle XI]]) ni tan sevol existíen les armes de senyal, puix estes naixqueren en [[França]] cap a [[1120]] i aplegaren a la [[Península Ibérica]] a mitan del [[sigle XII|XII]].  
No n'hi ha constància de l'ús heràldic d'esta creu patada i apuntada fins al [[sigle XIV]]. De fet, en época de Ramir I ([[sigle XI]]) ni tansevol existien les armes de senyal, puix estes naixqueren en [[França]] cap a [[1120]] i aplegaren a la [[Península Ibérica]] a mitan del [[sigle XII|XII]].  


Per atra part, en el [[San Juan de la Peña|Monasteri de San Juan de la Peña]], prop de [[Jaca]], en el Panteó Real manat construir per [[Carlos III]] en el [[sigle XVIII]], es representen els simbols de la [[història d'Aragó]], incloguent la Creu d'Iñigo Arista.
Per atra part, en el [[San Juan de la Peña|Monasteri de San Juan de la Peña]], prop de [[Jaca]], en el Panteó Real manat construir per [[Carles III]] en el [[sigle XVIII]], es representen els símbols de l'[[història d'Aragó]], incloent la Creu d'Iñigo Arista.


Est escut d'armes figura en el segon quart de l'escut oficial de la [[Aragó|Comunitat autonònoma aragonesa]], aixina com en l'emblema de la [[Real Maestrança de Cavallería de Saragossa]].
Est escut d'armes figura en el segon quart de l'escut oficial de la [[Aragó|Comunitat autonònoma aragonesa]], aixina com en l'emblema de la [[Real Maestrança de Cavalleria de Saragossa]].
 
== Vore ademés ==


== Vore també ==
*[[Monedes jaqueses]]
*[[Monedes jaqueses]]
*[[Cimera de la Casa d'Aragó]]
*[[Cimera de la Casa d'Aragó]]
*[[Escut de Terol]]
*[[Escut de Terol]]


== Bibliografía ==
== Bibliografia ==
 
* FATÁS, Guillermo y Guillermo Redondo, [http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=17&path=1269&presentacion=miniaturas ''Blasón de Aragón: el escudo y la bandera'']. Zaragoza, Diputación General de Aragón, 1995.
* FATÁS, Guillermo y Guillermo Redondo, [http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=17&path=1269&presentacion=miniaturas ''Blasón de Aragón: el escudo y la bandera'']. Zaragoza, Diputación General de Aragón, 1995.
* REDONDO VEINTEMILLAS, Guillermo, Alberto Montaner Frutos y María Cruz García López, ''Aragón en sus escudos y banderas'', Zaragoza, Caja de la Inmaculada, 2007 (Colecció Mariano de Pano y Ruata, 26). ISBN 978-84-96869-06-6.''
* REDONDO VEINTEMILLAS, Guillermo, Alberto Montaner Frutos y María Cruz García López, ''Aragón en sus escudos y banderas'', Zaragoza, Caja de la Inmaculada, 2007 (Colecció Mariano de Pano y Ruata, 26). ISBN 978-84-96869-06-6.''


[[Categoría:Creus]]
[[Categoria:Creus]]
[[Categoría:Creus heráldiques|Iñigo Arista]]
[[Categoria:Creus heràldiques|Iñigo Arista]]
[[Categoría:Història d'Aragó|Iñigo Arista]]
[[Categoria:Història d'Aragó|Iñigo Arista]]
[[Categoría:Escuts d'Aragó|Arista]]
[[Categoria:Escuts d'Aragó|Arista]]