Diferència entre les revisions de "Amparo Navarro Giner" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 14:

== Biografia ==

En l'any [[1922]] intervingué en l'Assamblea de Nostra Parla reivindicant el valencià en l'escola i la formació de tot el Magisteri en castellà i en valencià.

En l'any [[1922]] intervingué en l'Assamblea de Nostra Parla reivindicant el [[valencià]] en l'escola i la formació de tot el Magisteri en [[castellà]] i en valencià.

Eixercí com a mestra en les escoles de [[Les Salines|Salines]], [[Parcent]], [[Alfafar]] i en l'Escola Cossío de [[Valéncia]]. L'últim poble en el que va eixercir fon [[Murla]], a on va compondre la lletra de l'himne del poble.

El 12 de setembre de l'any 1928 es casà en [[Maximilià Thous i Llorens]].

El [[12 de setembre]] de l'any 1928 es casà en [[Maximilià Thous i Llorens]].

Durant la [[Segona República Espanyola]] fon presidenta de l'Associació de Mestres Valencians i militant del [[Partit Valencianista d'Esquerra]].

Durant la [[guerra civil espanyola]] fon mestra en l'Institut d'Assistència Social "Mestre Ripoll" (antiga Beneficència) quan la Diputació va substituir el personal membre d'órdens religioses per a mestres, i va acompanyar [[Josep Renau]] dos voltes a [[París]] per a recaptar diners per a la causa republicana. Redactora de la revista ''Pasionaria'', orgue de Dònes Antifascistes en Valéncia, de la que era directora [[Manolita Ballester]]. En finalisar el conflicte fon depurada com a mestra i en juliol de [[1939]] detinguda i condenada a tres anys de presó per haver pertanygut a un servici d'informació antifasciste.

Durant la [[guerra civil espanyola]] fon mestra en l'Institut d'Assistència Social "Mestre Ripoll" (antiga Beneficència) quan la Diputació va substituir el personal membre d'órdens religioses per a mestres, i va acompanyar [[Josep Renau]] dos voltes a [[París]] per a recaptar diners per a la causa republicana. Redactora de la revista ''Pasionaria'', orgue de Dònes Antifascistes en Valéncia, de la que era directora [[Manolita Ballester]]. En finalisar el conflicte fon depurada com a mestra i en [[juliol]] de [[1939]] detinguda i condenada a tres anys de presó per haver pertanygut a un servici d'informació antifasciste.

Una volta lliberada, actuà d'enllaç del [[Socorro Rojo]] i vixqué de donar classes particulars i de treballar com a administrativa, fins que fon readmesa com a mestra en [[1962]], eixercint en [[Albalat dels Sorells]] a on, despuix, es traslladaria a [[Murla]]. Allí es jubilarà en l'any [[1970]].

Una volta lliberada, actuà d'enllaç del [[Socorro Rojo]] i vixqué de donar classes particulars i de treballar com a administrativa, fins que fon readmesa com a mestra en l'any [[1962]], eixercint en [[Albalat dels Sorells]] a on, despuix, es traslladaria a [[Murla]]. Allí es jubilarà en l'any [[1970]].

== Artículs ==

@@ Llínea 14: / Llínea 14: @@
 == Biografia ==
-En l'any [[1922]] intervingué en l'Assamblea de Nostra Parla reivindicant el valencià en l'escola i la formació de tot el Magisteri en castellà i en valencià.
+En l'any [[1922]] intervingué en l'Assamblea de Nostra Parla reivindicant el [[valencià]] en l'escola i la formació de tot el Magisteri en [[castellà]] i en valencià.
 Eixercí com a mestra en les escoles de [[Les Salines|Salines]], [[Parcent]], [[Alfafar]] i en l'Escola Cossío de [[Valéncia]]. L'últim poble en el que va eixercir fon [[Murla]], a on va compondre la lletra de l'himne del poble.
-El 12 de setembre de l'any 1928 es casà en [[Maximilià Thous i Llorens]].
+El [[12 de setembre]] de l'any 1928 es casà en [[Maximilià Thous i Llorens]].
 Durant la [[Segona República Espanyola]] fon presidenta de l'Associació de Mestres Valencians i militant del [[Partit Valencianista d'Esquerra]].
-Durant la [[guerra civil espanyola]] fon mestra en l'Institut d'Assistència Social "Mestre Ripoll" (antiga Beneficència) quan la Diputació va substituir el personal membre d'órdens religioses per a mestres, i va acompanyar [[Josep Renau]] dos voltes a [[París]] per a recaptar diners per a la causa republicana. Redactora de la revista ''Pasionaria'', orgue de Dònes Antifascistes en Valéncia, de la que era directora [[Manolita Ballester]]. En finalisar el conflicte fon depurada com a mestra i en juliol de [[1939]] detinguda i condenada a tres anys de presó per haver pertanygut a un servici d'informació antifasciste.
+Durant la [[guerra civil espanyola]] fon mestra en l'Institut d'Assistència Social "Mestre Ripoll" (antiga Beneficència) quan la Diputació va substituir el personal membre d'órdens religioses per a mestres, i va acompanyar [[Josep Renau]] dos voltes a [[París]] per a recaptar diners per a la causa republicana. Redactora de la revista ''Pasionaria'', orgue de Dònes Antifascistes en Valéncia, de la que era directora [[Manolita Ballester]]. En finalisar el conflicte fon depurada com a mestra i en [[juliol]] de [[1939]] detinguda i condenada a tres anys de presó per haver pertanygut a un servici d'informació antifasciste.
-Una volta lliberada, actuà d'enllaç del [[Socorro Rojo]] i vixqué de donar classes particulars i de treballar com a administrativa, fins que fon readmesa com a mestra en [[1962]], eixercint en [[Albalat dels Sorells]] a on, despuix, es traslladaria a [[Murla]]. Allí es jubilarà en l'any [[1970]].
+Una volta lliberada, actuà d'enllaç del [[Socorro Rojo]] i vixqué de donar classes particulars i de treballar com a administrativa, fins que fon readmesa com a mestra en l'any [[1962]], eixercint en [[Albalat dels Sorells]] a on, despuix, es traslladaria a [[Murla]]. Allí es jubilarà en l'any [[1970]].
 == Artículs ==