Diferència entre les revisions de "Modernisme (art)"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| Llínea 31: | Llínea 31: | ||
== Història del Modernisme == | == Història del Modernisme == | ||
El modernisme va tindre el seu major auge entre els anys [[1892]] i [[1902]]. Es considera que les primeres pintures modernistes es troben en el [[ | El modernisme va tindre el seu major auge entre els anys [[1892]] i [[1902]]. Es considera que les primeres pintures modernistes es troben en el [[Castell de Roquetaillade]] ([[França]]). [[Eugène Viollet-le-Duc]] va restaurar el castell en la década de [[1850]] i encara que el seu ideal per a la torrelló del castell era produir una recreació [[art gòtic|gòtic]], l'imitació va donar lloc a frescs que són eixemples de l'un estil germinal moderniste, arguyent-se a la vista dels seus moviments orgànics, els colors i la gràcia de les seues formes. | ||
El primer senyal evident del moviment moderniste es pot reconéixer en la década de [[1880]] en un conjunt de dissenys progressistes com ara el disseny per a la tapa del llibre publicat en [[1883]] del dissenyador i arquitecte [[Arthur Mackmurdo]] que va fer en referència a les esglésies dissenyades per [[Sir Christopher Wren]]. Es pot aduir també la tendència en alguns dissenys de ferro forjat en formes flotants lliures, o algunes dissenys textils florals, la majoria dels quals posseïen algun ímpetu derivat dels patrons del disseny [[victorià]]. | El primer senyal evident del moviment moderniste es pot reconéixer en la década de [[1880]] en un conjunt de dissenys progressistes com ara el disseny per a la tapa del llibre publicat en [[1883]] del dissenyador i arquitecte [[Arthur Mackmurdo]] que va fer en referència a les esglésies dissenyades per [[Sir Christopher Wren]]. Es pot aduir també la tendència en alguns dissenys de ferro forjat en formes flotants lliures, o algunes dissenys textils florals, la majoria dels quals posseïen algun ímpetu derivat dels patrons del disseny [[victorià]]. | ||
| Llínea 37: | Llínea 37: | ||
La llibertat vindicada en la década de [[1890]] pels artistes de les distintes [[Sezession (moviment artístic)|secessions]] ocorregudes en les distintes ciutats europees va donar soport ideològic i visibilitat pública al moviment. | La llibertat vindicada en la década de [[1890]] pels artistes de les distintes [[Sezession (moviment artístic)|secessions]] ocorregudes en les distintes ciutats europees va donar soport ideològic i visibilitat pública al moviment. | ||
Un punt destacat en l'evolució del modernisme va ser la [[Exposició Universal de | Un punt destacat en l'evolució del modernisme va ser la [[Exposició Universal de Paris]] de [[1900]], en la que el modernisme va triumfar en cada mijà expost. De totes maneres es pot dir que va conseguir el seu apogeu en l'Exposició Internacional de l'Art Decoratiu Modern de [[1902]] en [[Torí]], [[Itàlia]], on els dissenyadors van exhibir obres de tots els països europeus on el modernisme va florir. El moviment va fer us de moltes innovacions tecnològiques de finals del [[sigle XIX]], especialment l'ampli us del ferro expost –aprofitant-ho més allà de la seua funció arquitectònica- així com el us de grans peces de vidre de forma irregular – [[vitraux]]- en arquitectura. Per al començament de la [[Primera Guerra Mundial]], la naturalea altament decorativa del disseny moderniste –que ho feya car de produir- va començar a ser abandonat en favor del [[art modern]] que en els seus traços més simples i rectilíneus -i per tant més barat- i estant més en harmonia en l'estètica plana i tosca dels dissenys industrials després derivaria en el [[Art decó|Art Decó]]. | ||
== El Modernisme en les Arts Gràfiques == | == El Modernisme en les Arts Gràfiques == | ||
| Llínea 51: | Llínea 51: | ||
== Joyeria Modernista == | == Joyeria Modernista == | ||
L'art de la joyeria es va vore revitalisat pel modernisme, tenint a la naturalea com la principal font d'inspiració. Van complementar esta renovació els nous nivells de virtuosisme conseguits en el [[Esmalte|esmaltat]] i els nous materials com [[Ópal|ópals]] i atres [[Pedra semipreciosa| | L'art de la joyeria es va vore revitalisat pel modernisme, tenint a la naturalea com la principal font d'inspiració. Van complementar esta renovació els nous nivells de virtuosisme conseguits en el [[Esmalte|esmaltat]] i els nous materials com [[Ópal|ópals]] i atres [[Pedra semipreciosa|pedres semiprecioses]]. L'interés generalisat en el [[Art japonés]] i l'entusiasme especialisat en les habilitats de metalisteria, van fomentar noves aproximacions i temes d'ornamentació. | ||
En els dos segles previs, l'émfasis en la joyeria fina s'havia centrat en les gemes, particularment en els [[Diamant|diamants]] pel que la preocupació principal de joyer consistia a proveir un marc adequat per al seu lluïment. En el modernisme va sorgir un nou tipo de joyeria, motivada i encausada cap al disseny artístic abans que en el mer desplegament de les gemes. | En els dos segles previs, l'émfasis en la joyeria fina s'havia centrat en les gemes, particularment en els [[Diamant|diamants]] pel que la preocupació principal de joyer consistia a proveir un marc adequat per al seu lluïment. En el modernisme va sorgir un nou tipo de joyeria, motivada i encausada cap al disseny artístic abans que en el mer desplegament de les gemes. | ||
| Llínea 61: | Llínea 61: | ||
El modernisme és un art burgués, molt car, que intenta integrar en l'arquitectura tot l'art i totes les arts. És un corrent essencialment decoratiu, encara que posseïx solucions arquitectòniques originals. Es desenrolla entre els sigles [[sigle XIX|XIX]] i [[sigle XX|XX]]. | El modernisme és un art burgués, molt car, que intenta integrar en l'arquitectura tot l'art i totes les arts. És un corrent essencialment decoratiu, encara que posseïx solucions arquitectòniques originals. Es desenrolla entre els sigles [[sigle XIX|XIX]] i [[sigle XX|XX]]. | ||
Este moviment deixa de costat les solucions que la revolució del ferro i del vidre aporten a l'arquitectura, encara que se servix de la indústria per a la decoració d'interiors i les forges de les reixeries, etc | Este moviment deixa de costat les solucions que la revolució del ferro i del vidre aporten a l'arquitectura, encara que se servix de la indústria per a la decoració d'interiors i les forges de les reixeries, etc. Les seues formes són blanes i arredonides, encara que no és açò l'única cosa característic del modernisme sino la profusió de motius decoratius. | ||
L'influència del modernisme arquitectònic es deixa sentir encara en l'arquitectura actual. | L'influència del modernisme arquitectònic es deixa sentir encara en l'arquitectura actual. | ||
| Llínea 116: | Llínea 116: | ||
* [[Casa Batlló]] d'Antonio Gaudí, en [[Barcelona]]. | * [[Casa Batlló]] d'Antonio Gaudí, en [[Barcelona]]. | ||
* [[Parc Güell]] d'Antonio Gaudí, | * [[Parc Güell]] d'Antonio Gaudí, en Barcelona. | ||
* [[:Image:Paris metro entrance Sainte-Opportune.jpg|Bocas]] del [[Metro de | * [[:Image:Paris metro entrance Sainte-Opportune.jpg|Bocas]] del [[Metro de Paris|Metro]] (d'Hector Guimard, en [[Paris]]). | ||
* [[:Image:Victor Horta Hotel Tassel.JPG|Hotel Tassel]] de Víctor Horta, en [[Brusseles]]. | * [[:Image:Victor Horta Hotel Tassel.JPG|Hotel Tassel]] de Víctor Horta, en [[Brusseles]]. | ||
* [[Fris de Beethoven]] i [[:Image:El bes(Gustav Klimt) .jpg|El Bes]] de Klimt, en [[Viena]]. | * [[Fris de Beethoven]] i [[:Image:El bes(Gustav Klimt) .jpg|El Bes]] de Klimt, en [[Viena]]. | ||
* [[:Image:Secession Vienna June 2006 012.jpg| | * [[:Image:Secession Vienna June 2006 012.jpg|Edifici Sezession]] d'Olbrich, en Viena. | ||
* [[:Image:Wien PSK.jpg|Edificio de la Caixa Postal]] d'Otto Wagner, | * [[:Image:Wien PSK.jpg|Edificio de la Caixa Postal]] d'Otto Wagner, en Viena. | ||
* [[:Image:Wien mar2002 001.jpg|Estación de Subte]] d'Otto Wagner, | * [[:Image:Wien mar2002 001.jpg|Estación de Subte]] d'Otto Wagner, en Viena. | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
* [[Modernisme valencià]] | * [[Modernisme valencià]] | ||
* [[Mercat Central d'Alacant]] | |||
* [[Mercat Central de Valéncia]] | |||
* [[Mercat de Colon]] | |||
* [[Modernisme (lliteratura en espanyol)]] | * [[Modernisme (lliteratura en espanyol)]] | ||
* [[Secessió de Viena]] | * [[Secessió de Viena]] | ||
| Llínea 145: | Llínea 148: | ||
* [http://www.inyourpocket.com/poland/krakow/en/feature?id=4246 Art Nouveau en Polònia)] | * [http://www.inyourpocket.com/poland/krakow/en/feature?id=4246 Art Nouveau en Polònia)] | ||
* [http://www.gaudidesigner.com/és/autres-realisations-art-nouveau.html El Modernisme en Catalunya] | * [http://www.gaudidesigner.com/és/autres-realisations-art-nouveau.html El Modernisme en Catalunya] | ||
* [http://www.antiquestopic.com/the-art-nouveau-style-1880-1910/ | * [http://www.antiquestopic.com/the-art-nouveau-style-1880-1910/ Resenya de l'estil Art Nouveau 1880-1910] (en anglés) | ||
* [http://www.szecesszio.com szecesszio.com - Modernisme in Hungary] (en anglés) | * [http://www.szecesszio.com szecesszio.com - Modernisme in Hungary] (en anglés) | ||
* [http://www.almeriane.es/ l'Art Nouveau Andalús] | * [http://www.almeriane.es/ l'Art Nouveau Andalús] | ||