Diferència entre les revisions de "Civilisació Maya"

Els mayes feren grans i impressionants construccions desde el Preclàssic mig i grans ciutats com Nakbé, El Mirador, San Bartolo, Cival, localisades en la Conca del Mirador, en el nort de Peten,i durant el Clàssic, les conegudes ciutats de Tiakl, Quiriguà (abdós les primeres en ser declarades Patrimoni de l'Humanitat per l'[[Unesco]]) Palenque, Copà, Riu Blau, Calakmul, Comalcaco, aixina com Ceibal, Canqüé, Machaquilà, Dos Piles, Uaxactú, Altú Ha, Pedres Negres i molts atres llocs en l'àrea. Se pot classificar com un imperi, pero no se sap si en el moment de colonisar impongueren la seua cultura o si fon un fruit de la seua organisació en ciutats-estat independents de les quals la seua base eren l'agricultura i el comerç. Els monuments més notables són les piràmides que varen construir en els seus centres religiosos, junt als palaus dels seus governants i els palaus, llocs de govern i residència de nobles, sent el major trobat fins ara el de Canqüé, en el sur del Peten, moltes de les quals les seues estructures estaven decorades en pintures murals i adorns d'estuc. Atres rests arqueològics importants inclouen les lloses de pedra tallada usualment dites esteles que descriuen als governants junt a texts logogràfics que descriuen les seues genealogies, victòries militars, i atres logros. La ceràmica maya està catalogada com de les més variades, fines i elaborades del mon antic.

Abarca els anys [[1000]]-[[1687]] d. C. Una volta abandonats els centres cerimonials mayes del periodo clàssic, la força generadora d'esta época va a ser una corrent migratòria identificada ètnicament en els mayes arraïlats en la regió, que portava en si una cultura mestiçada de fort contingut náhuatl.

Esta corrent dita putún o maya-chontal habitava en el sur de Tabasco i tenia estretes relacions comercials en els pobles del entre de Mèxic i en els grups nahues establits en la periferia de la regió maya, per eixemple en Xicalango. La seua presència hauria de trencar en el precari equilibri en el que tractava de mantindre's el món teocràtic, i foren els putuns els que aprofitaren la caiguda d'este orde per a introduir una nova forma de vida i de domini sobre la regió.

La basse de la seua alimentació fon la [[dacsa]] (en [[Llengües mayes|maya]] ''ixim'') que els va servir per a fer begudes (com el ''atole''), usant la seua pasta cuinaven aliments com els tamals o tortilles. En quant als tamals, estan composts per una pasta de dacsa que conté una mescla de carn, vegetals o abdós. Tot lo anterior s'entorna dins de fulles de dacsa o una atra planta. Entre les tècniques gastronòmiques per a cuinar els aliments predominà el ''pibil'', que és el fornejat baix terra.

Existien cases unifamiliars a on vivien els pares i els fills quins adoptaven a membres vells o jòvens de la família o fora d'ella (eixemple:''Tulum''). També n'hi havia edificis multifamiliars habitats per persones de llaços sanguíneus comuns d'elevada posició social (eixemple: els complexos residencials de ''Kohunlich''). Els materials de les cases varien de murs i sostres de fusta i palma a materials resistents com la pedra i el etusc. També la vivenda podia estar formada per tres estructures principals separades, (dormitori, cuina i bodega) i podien construir atres estructures separades (tallers, banys, saunes).

Gran part de la població estava dedicada a les jornades agrícoles, per això gastaren roba adequada a les condicions necessàries, ademés l'indumentària dependia del nivell social. La majoria d ela gent vestia senzillament: les dones en el ''huipil'' o ''hipil'' o una falda i el seu mant, i els homens en una espècie de calçó dit ''patí''. En tot i això, la noblea utilisava rics i complicats vestits bordats en plomes i gemes, calçava espardenyes de cuiro i lluïa grans tocats de plomes, ademés de collars, pectorals i pessats cinturons en incrustacions de nàcar i pedres grabades. atres prendes comuns entre els nobles foren les faldes, capes curtes o llargues, jaquetes (generalment de pell de jaguar o cotó), adorns de conches, caragols i dissenys geomètrics. Apart del tocat, alguns nobles i retors portaven grans orelleres, nasgueres, braçalets i anells e jade, cuarço i or, i se perforava la barbella, baix el lavi inferior, per a incrustar-se un bessot.

== Estructura de la civlisiació maya ==

La vida en els grans centres urbans del prehisànic devia ser tan complexa com ho és en les modernes ciutats de l'actualitat. Lo que se sap dels mayes nos fa pensar aixina. En l'artícul "Els mayes" de Howard LaFay se pot llegir que:

* ''"Desaparegué l'image del home maya com a primitiu agricultor pacífic practicant ritos religiosos esotèrics en la quietut de la selva. El resultat és un poble guerrer ple de vida, en numeroso insospitat anteriorment, que gastà tècniques agrícoles molt avançades. I al igual que els viquincs a mig món de distància, comerciaven i invadien en brio.''

La societat maya estava organisada sobre la basse d'una marcada estratificació social, al cap de la qual es trobava la noblea, els ''almenehoob'' ("els que tenen pares i mares"). Este grup privilegiat monopolisava el poder i l'autoritat al ostentar els puestos polítics i religiosos. El governant suprem de la província era, com ya veerem, el Halach Uinik en qui residia el poder absolut sobre els assunts terrenals i espirituals. Se li dia també Ahau; els seus emblemes eren el escut redó i el cetre en forma de figura antropomorfa en cap de serp. El càrrec de Halach Uinik era hereditari dins d'una sola família, i passava del pare al fill major.

Durant el clàssic terminal ([[800]] al [[1000]] d. C.) i postclàssic sojjorn (909 al [[1451]] d. C.) n'hi hagué atra forma de govern en la península de Yucatà: el Multepal o govern confederat, de les quals les seues ciutats hegemònics foren primer Chichén Itzà i després Mayapà. En el Multepal no n'hi hagué un sols governant, sino que el govern s'eixecutava per mig de vàries persones al mateix temps, quins se consideraven "germans". Cada u dels integrants del consell de govern (Multepal) rebia el títul de Ah Tepal.

Sent l'agricultura una activitat central en la vida dels mayes, s'ha especulat molt sobre les tècniques agrícoles qeu utilisaven en me´s freqüència en l'època prehispànica; si les de tipo extensiu, com el sistema roça-tumba-crema, o les de tipo intensiu, com el rec i les terraces. N'hi ha evidències de que combinaven abdós tècniques en atres alternatives, com la recolecció, les hortes domèstiques, els camellons o camps alçats, l'arbrecultura, la caça i la peixca. És important recordar que fon principalment la selva tropical el tipo d'ecosistema en el que els mayes vixqueren i del qual obtingueren el seu aliment. En tot i això, les característiques del tròpic varien molt i és possible que les diferències en clima, terra i vegetació determinaren la explotació dels recursos naturals i el tipo de sistema agrícola utilisat. Les tècniques degueren, puix, adaptar-se a al cantitat i calitat de la terra disponible, al tipo de cultius i a diversos factors socioeconòmics.

[[Image:Representacio deesa del suicidi maya.gif|thumb|right|300px|Representació de la deesa del suicidi maya]]

Dominant la majoria dels aspectes de la vida dels mayes, s'encontrava la religió, sempre present i deixant sentir la seua influència en els rites agrícoles, en les ceremònies públiques, en l'art i la cultura. La seua importància fon molt gran, si se pren en conte que estigué fortment lligada al control polític, a la ideologia que sustentà a la civilisació maya i que, com les ciències, estigué també en mans d'un grup especialisat, el dels retors. La religió maya tenia tres característiques fonamentals:

*Religió d'Aspectes Naturalistes: Els eus eren els elements, els fenomens atmosfèrics, els cossos celests.

*Religió Dualista: Partia del principi de que le be i el mal son igualment divins.

 

Els mayes concevien al joc de pilota com un ritual. El joc de pilota representa els orígens del univers i pretén reactivar els mites de la creació de la dacsa i atres fenòmens astronòmics. Este és un rite d'iniciació, mort i renaiximent que llegitima l'acció militar i el poder polític. La lluita pot representar el encontre entre els bessons i els deus del inframón. Este joc tingué diverses variants segons l'època i el lloc, per general s'utilisava una pilota feta de caucho que se colpejava en la cintura, els genolls, els muscles i els colzes.

Durant esta època de la cultura maya, els centres del poder religiós, comercial i burocràtic creixqueren per a convertir-se en increibles ciutats com la preclàssica El Mirador, la major del clàssic Tikal i les post clàssiques Chichén Itzà i Uxmal. Degut a les seues moltes semblances, aixina com a les seues diferències estilístiques, els rests de l'arquitectura maya són una clau important per a entendre l'evolució de sa antiga sivilisació.