Diferència entre les revisions de "Lope de Vega"
| Llínea 14: | Llínea 14: | ||
El nomenat "Fènix dels ingenis" i "Mònstruo de Naturalea" (per [[Miguel de Cervantes]]) va renovar les fòrmules del [[teatre]] espanyol en un moment en el que el teatre començava a ser un fenomen cultural de masses. Màxim exponent, junt a [[Tirso de Molina]] i [[Calderón de la Barca]], del teatre barroc espanyol, les seues obres seguixen representant-se en l'actualitat i constituïxen una de les cotes més altes alcançades en la lliteratura i les arts espanyoles. Fon també un dels grans lírics de la [[llengua castellana]] i autor de vàries noveles i obres narratives llargues en prosa i en vers. | El nomenat "Fènix dels ingenis" i "Mònstruo de Naturalea" (per [[Miguel de Cervantes]]) va renovar les fòrmules del [[teatre]] espanyol en un moment en el que el teatre començava a ser un fenomen cultural de masses. Màxim exponent, junt a [[Tirso de Molina]] i [[Calderón de la Barca]], del teatre barroc espanyol, les seues obres seguixen representant-se en l'actualitat i constituïxen una de les cotes més altes alcançades en la lliteratura i les arts espanyoles. Fon també un dels grans lírics de la [[llengua castellana]] i autor de vàries noveles i obres narratives llargues en prosa i en vers. | ||
| − | Se li atribuïxen uns 3.000 sonets, tres noveles, quatre noveles curtes, nou epopeyes, tres poemes didàctics i varis centenars de comèdies (1.800 segons [[Juan Pérez de Montalbán]]). Amic de [[Francisco de Quevedo]] i de [[Juan Ruiz de Alarcón]], enemistat en [[Luis de Góngora]] i en llarga rivalitat en Cervantes, la seua vida va ser tan extrema com la seua obra. Fon pare de la també dramaturga sor Marcela de San Félix. | + | Se li atribuïxen uns 3.000 sonets, tres noveles, quatre noveles curtes, nou epopeyes, tres poemes didàctics i varis centenars de comèdies (1.800 segons [[Juan Pérez de Montalbán]]). Amic de [[Francisco de Quevedo]] i de [[Juan Ruiz de Alarcón]], enemistat en [[Luis de Góngora]] i en llarga rivalitat en Cervantes, la seua vida va ser tan extrema com la seua obra. Fon pare de la també dramaturga sor Marcela de San Félix. |
| − | + | ||
| + | == Referències == | ||
| + | * Alonso Zamora Vicente: Lope de Vega: su vida y su obra, Madrid, Gredos, 1961, p. 175 | ||
| + | * Cf. Américo Castro y Hugo Rennert, Vida de Lope de Vega, Salamanca: Anaya, 1969, p. 15 y ss | ||
| + | * L. de Vega, Ursón y Valentín, comedia citada por J. M.ª de Cossío, op. cit., p. 69 | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * Arellano, Ignacio, Historia del teatro español del siglo XVII, Cátedra, Madrid, 1995 (ISBN 9788437613680) | ||
| + | * Arellano, Ignacio; Mata, Carlos; Vida y obra de Lope de Vega, Bibliotheca homolegens, Madrid, 2011 (ISBN 978-84-92518-72-2) | ||
| + | * Dámaso, Alonso, En torno a Lope, Madrid, Gredos, 1972, 212 pp. ISBN 9788424904753 | ||
| + | * Menéndez Pelayo, Marcelino, Estudios sobre el teatro de Lope de Vega, Madrid, Editorial Artes Gráficas, 1949, 6 volúmenes | ||
| + | * Rozas, Juan Manuel, Estudios sobre Lope de Vega, Madrid, Cátedra, 1990 | ||
| + | * Pedraza Jiménez, Felipe B., Lope de Vega: pasiones, obra y fortuna del monstruo de naturaleza, EDAF, Madrid, 2009 (ISBN 9788441421424) | ||
| + | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{Commonscat|Lope de Vega}} | {{Commonscat|Lope de Vega}} | ||
Última revisió del 11:31 5 abr 2025
| Lope de Vega Carpio | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Escritor i poeta. | ||
| Naiximent: | 25 de novembre de 1562 | ||
| Lloc de naiximent: | Madrit, Espanya | ||
| Defunció: | 27 d'agost de 1635 | ||
| Lloc de defunció: | Madrit, Espanya | ||
Lope de Vega Carpio (Madrit, 25 de novembre de 1562 - † Madrit, 27 d'agost de 1635) fon un dels poetes i dramaturcs més importants del Sigle d'Or espanyol i, per l'extensió de la seua obra, un dels autors més prolífics de la lliteratura universal.
El nomenat "Fènix dels ingenis" i "Mònstruo de Naturalea" (per Miguel de Cervantes) va renovar les fòrmules del teatre espanyol en un moment en el que el teatre començava a ser un fenomen cultural de masses. Màxim exponent, junt a Tirso de Molina i Calderón de la Barca, del teatre barroc espanyol, les seues obres seguixen representant-se en l'actualitat i constituïxen una de les cotes més altes alcançades en la lliteratura i les arts espanyoles. Fon també un dels grans lírics de la llengua castellana i autor de vàries noveles i obres narratives llargues en prosa i en vers.
Se li atribuïxen uns 3.000 sonets, tres noveles, quatre noveles curtes, nou epopeyes, tres poemes didàctics i varis centenars de comèdies (1.800 segons Juan Pérez de Montalbán). Amic de Francisco de Quevedo i de Juan Ruiz de Alarcón, enemistat en Luis de Góngora i en llarga rivalitat en Cervantes, la seua vida va ser tan extrema com la seua obra. Fon pare de la també dramaturga sor Marcela de San Félix.
Referències[editar | editar còdic]
- Alonso Zamora Vicente: Lope de Vega: su vida y su obra, Madrid, Gredos, 1961, p. 175
- Cf. Américo Castro y Hugo Rennert, Vida de Lope de Vega, Salamanca: Anaya, 1969, p. 15 y ss
- L. de Vega, Ursón y Valentín, comedia citada por J. M.ª de Cossío, op. cit., p. 69
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Arellano, Ignacio, Historia del teatro español del siglo XVII, Cátedra, Madrid, 1995 (ISBN 9788437613680)
- Arellano, Ignacio; Mata, Carlos; Vida y obra de Lope de Vega, Bibliotheca homolegens, Madrid, 2011 (ISBN 978-84-92518-72-2)
- Dámaso, Alonso, En torno a Lope, Madrid, Gredos, 1972, 212 pp. ISBN 9788424904753
- Menéndez Pelayo, Marcelino, Estudios sobre el teatro de Lope de Vega, Madrid, Editorial Artes Gráficas, 1949, 6 volúmenes
- Rozas, Juan Manuel, Estudios sobre Lope de Vega, Madrid, Cátedra, 1990
- Pedraza Jiménez, Felipe B., Lope de Vega: pasiones, obra y fortuna del monstruo de naturaleza, EDAF, Madrid, 2009 (ISBN 9788441421424)
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Lope de Vega.