31 925
edicions
Canvis
sense resum d'edició
== Biografia ==
== Biografia ==
Jules Massenet naix en Montaud, prop de Saint-Étienne, fill d'Alexis Massenet, industrial fabricant de persianes en Pont-Salomon. Quan tenia onze anys la seua família es trasllada a viure a París per a que ell puga estudiar en el Conservatori a on seria alumne d'[[Ambroise Thomas]]. Obté un primer premi de piano en [[1859]] i en [[1863]] guanya el Grand Prix de Roma gràcies a la seua cantata ''David Rizzio''. Viu en eixa ciutat durant tres anys i coneix allí a [[Franz Liszt]] que li demanarà secundar-li en les seues faltes d'ensenyança. Al seu regrés a París compon la seua primera òpera, ''La Grand' Tante'', en un acte, per a la [[Opéra-Comique]] en [[1867]]. Comença a ser conegut en obres com a ''Don César de Bazan'' ([[1872]]) i ''Le Roi de Lahore'' ([[1872]]), sent el seu primer èxit, en [[1873]], l'oratori-drama ''Marie-Madeleine'', que fon elogiat per compositors com [[Tchaikovski]] i [[Gounod]].
Jules Massenet naix en Montaud, prop de Saint-Étienne, fill d'Alexis Massenet, industrial fabricant de persianes en Pont-Salomon. Quan tenia onze anys la seua família es trasllada a viure a París per a que ell puga estudiar en el Conservatori a on seria alumne d'[[Ambroise Thomas]]. Obté un primer premi de piano en [[1859]] i en [[1863]] guanya el Grand Prix de Roma gràcies a la seua cantata ''David Rizzio''. Viu en eixa ciutat durant tres anys i coneix allí a [[Franz Liszt]] que li demanarà secundar-li en les seues faltes d'ensenyança. Al seu regrés a París compon la seua primera òpera, ''La Grand' Tante'', en un acte, per a la [[Opéra-Comique]] en [[1867]]. Comença a ser conegut en obres com a ''Don César de Bazan'' ([[1872]]) i ''Le Roi de Lahore'' ([[1872]]), sent el seu primer èxit, en [[1873]], l'oratori-drama ''Marie-Madeleine'', que fon elogiat per compositors com [[Piotr Ilich Chaikovski|Tchaikovski]] i [[Charles Gounod|Gounod]].
Massenet deixa la composició per a servir com a soldat en la guerra Franco-prusiana, retornant al seu treball un any despuix d'acabar el conflicte, en [[1871]]. En l'any [[1878]] fon nomenat professor de composició en el Conservatori de París, tenint entre els seus alumnes a [[Gustave Charpentier]], [[Reynaldo Hahn]], [[Charles Koechlin]], [[Gabriel Pierné]], [[Florent Schmitt]], [[Albéric Magnard]] i [[Ernest Chausson]].
(Secció per completar)
(Secció per completar)