Diferència entre les revisions de "Gracita Morales"

Naixqué en [[Madrit]] el 11 de novembre de [[1928]]. '''Gracita Morales''' era filla de l'empresari del [[Teatre Calderón]]. Tenia dos germans, Ana María i Pepito, i estigué casada en el pintor canari [[Martín Zerolo]].

Estudià [[dansa clàssica]] i espanyola . Se dedicà posteriorment al [[teatre]], a on debutà als 20 anys com a meritòria en la companyia de Luis Peña i Rosita Hernán. També va formar part de l'elenc d'atres companyies, com les de Antonio Víco, Catalina Bárcena i Tina Gascó. Un dels seus triumfos teatrals fon l'obra de [[Miguel Mihura]] ''Maribel y la extraña familia'', que va repetir després en el cine en la versió de [[1960]] dirigida per [[José María Forqué]]. El seu èxit en este mig la portà al [[cine]] a on debutà en [[1954]], va tindre la seua época dorada en els 60 i escomençà la seua decadència a mitat dels anys 70. Participà en casi un centenar d'obres, pero es especialment recordada per les seues interpretacions en "Atraco a las tres!, "Sor Citroén", "Los Palomos", "La ciudad no es para mí", "Operación Cabaretera" o "Cómo está el servicio".

Es quedà encasellada en el personage de "chica del servici", a on interpretava un tipo de personage entranyable, ingenu pero voluntariós, que se caracterisava per la seua veu atiplada i inconfonible. Com digué Almodovar d'ella, Gracita pertanyia "a la casta genial d'actors atípics que fan les coses d'un modo radicalment personal"