Canvis

L'esclavitut com a pràctica social i econòmica fon usual en l'antiguetat greco-romana, i les dos poden considerar-se les primeres societats "esclavistes" a l'estar sustentada la seua base econòmica per este sistema. L'[[estatus social]] i el paper dels esclaus era considerat inferior o inexistent en relació a una persona lliure. La societat de l'[[Antiga Grècia]] tenia fonamentada filosòficament l'[[Esclavitut en l'Antiga Grècia|esclavitut]] que, per a [[Aristòtel]] era la garantia indispensable per a que els hòmens lliures pogueren dedicar el seu temps a la política i bon govern de la ciutat. En l'[[Antiga Roma]] la pràctica de l'esclavitut es regula, en algunes ocasions al mínim detall, establint-se la [[manumisió]] com a fòrmula de lliberació dels esclaus, sempre en causa. Del [[sigle V a. C.|sigle V a. C.]] al [[sigle I]] és l'época de més implantació i extensió de l'esclavitut. Durant l'[[Imperi Romà]] escomença a remetre sobretot per l'esgotament de les fonts tradicionals de suministrament de nous esclaus com a resultat de la finalisació de l'expansió territorial romana ([[sigle I]]).

L'esclavitut com a pràctica social i econòmica fon usual en l'antiguetat greco-romana, i les dos poden considerar-se les primeres societats "esclavistes" a l'estar sustentada la seua base econòmica per este sistema. L'[[estatus social]] i el paper dels esclaus era considerat inferior o inexistent en relació a una persona lliure. La societat de l'[[Antiga Grècia]] tenia fonamentada filosòficament l'[[Esclavitut en l'Antiga Grècia|esclavitut]] que, per a [[Aristòtel]] era la garantia indispensable per a que els hòmens lliures pogueren dedicar el seu temps a la política i bon govern de la ciutat. En l'[[Antiga Roma]] la pràctica de l'esclavitut es regula, en algunes ocasions al mínim detall, establint-se la [[manumisió]] com a fòrmula de lliberació dels esclaus, sempre en causa. Del [[sigle V a. C.|sigle V a. C.]] al [[sigle I]] és l'época de més implantació i extensió de l'esclavitut. Durant l'[[Imperi Romà]] escomença a remetre sobretot per l'esgotament de les fonts tradicionals de suministrament de nous esclaus com a resultat de la finalisació de l'expansió territorial romana ([[sigle I]]).

En [[Europa]] durant l'[[Edat Mija]] l'esclavitut desapareix sent substituïda per la [[serf|servitut]]. Hi ha un intens debat entre [[historiadors]] respecte a la [[cronologia]], les causes i les formes en que es produí este fet. Les postures que situen la desaparició del [[esclavisme|sistema esclaviste]] en data més primerenca, en l'época de les invasions bàrbares del [[sigle V]], serien les dels historiadors [[marxiste]]s, inclòs el propi [[Karl Marx]]; per un atre costat autors com [[Georges Duby]] o [[Pierre Bonnassie]], recolzats en una ingent documentació, la situen en el [[sigle XI]], al mig de la cridada [[revolució feudal]]. Segons est últim autor l'auge de l'esclavisme es donaria en el sigle VII, en plena [[Alta Edat Mija]].<ref> [[Pierre Bonnassie]], ''de l'esclavisme al feudalisme en l'Europa occidental'', Editorial Crítica, 1993, Barcelona, Pp.14-29.</ref>

En [[Europa]] durant l'[[Edat Mija]] l'esclavitut desapareix sent substituïda per la [[serf|servitut]]. Hi ha un intens debat entre [[historiadors]] respecte a la [[cronologia]], les causes i les formes en que es produí este fet. Les postures que situen la desaparició del [[esclavisme|sistema esclaviste]] en data més primerenca, en l'época de les invasions bàrbares del [[sigle V]], serien les dels historiadors [[marxiste]]s, inclòs el propi [[Karl Marx]]; per un atre costat autors com [[Georges Duby]] o [[Pierre Bonnassie]], recolzats en una ingent documentació, la situen en el [[sigle XI]], al mig de la cridada [[revolució feudal]]. Segons est últim autor l'auge de l'esclavisme es donaria en el [[sigle VII]], en plena [[Alta Edat Mija]].<ref> [[Pierre Bonnassie]], ''de l'esclavisme al feudalisme en l'Europa occidental'', Editorial Crítica, 1993, Barcelona, Pp.14-29.</ref>

En tot cas els serfs, a diferència dels esclaus, eren lliures, o més be semi-lliures, i gojaven d'una série de drets pero estaven lligats per compromisos de treball a la terra i al senyor feudal. En el món [[musulmà]] i en [[Bisanci]] també es va mantindre la tradició arreplegant els antics costums romans. A finals del [[sigle XV]], l'esclavitut en Europa era molt reduïda, encara que això més per raons d'escassea que per desenroll moral o filosòfic, ya que la mateixa fon traslladada i sumament estesa en el nou continent per les potències europees.

En tot cas els serfs, a diferència dels esclaus, eren lliures, o més be semi-lliures, i gojaven d'una série de drets pero estaven lligats per compromisos de treball a la terra i al senyor feudal. En el món [[musulmà]] i en [[Bisanci]] també es va mantindre la tradició arreplegant els antics costums romans. A finals del [[sigle XV]], l'esclavitut en Europa era molt reduïda, encara que això més per raons d'escassea que per desenroll moral o filosòfic, ya que la mateixa fon traslladada i sumament estesa en el nou continent per les potències europees.