31 915
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 14:
Llínea 14: + + + + + +
→Dècada de 1970
=== Dècada de 1970 ===
=== Dècada de 1970 ===
Els seus millors treballs en eixos anys foren en els llarcmetrages ''Els vividors'' ([[1971]], de [[Rober Altman]]) i ''L'últim testic'' ([[1974]], d'[[Alan J. Pakula]]), pero alcançà major resonància popular en les comèdies ''Shampoo'' ([[1975]], de [[Hal Ashby]]), ''Dos pillastres i una herència'' ([[1975]]), a on fon coprotagoniste junt a [[Jack Nicholson]] i [[Stockard Channing]] i ''El cel pot esperar'' ([[1978]]), nominada a nou premis Óscar (si be sols guanyà un, el de direcció artística). Esta última película la dirigí ell mateix i tingué per coprotagonista a [[Julie Christie]].
Tornà a eixercir com a protagoniste i director en ''Rojos'' ([[1981]]), junt a [[Diane Keaton]] i Jack Nicholson, una recreació històrica de la vida del periodiste [[John Reed]]. Este film obtingué excelents crítiques, fon nominat a dotze Oscar i guanyà tres: un per a Beatty per millor direcció, un atre per a [[Maureen Stapleton]] com a millor actriu secundària, i un atre per a la fotografia de [[Vittorio Storaro]]. A pesar de l'èxit, Warren Beatty va escomençar a espayar els seus treballs; i de fet és una figura de [[Hollywood]] en una filmografia molt curta: a penes vint películes en cinc décades de carrera.
=== Un seductor ===
(Secció per completar)
(Secció per completar)