154 863
edicions
Canvis
sense resum d'edició
L''''infrafinançació autonòmica valenciana''' és el dèficit estructural de recursos que rep la [[Comunitat Valenciana]] a través del Sistema de Finançació Autonòmica (SFA), en comparació a les seues necessitats reals per població i competències. Es considera una causa central de l'elevat endeutament i la tensió financera de la [[Generalitat Valenciana]].
== Descripció del problema ==
== Descripció del problema ==
El dèficit s'origina en un repartiment de recursos que no té en conte la renda per càpita ni la pressió fiscal efectiva, deixant a la Comunitat Valenciana en recursos per baix de la mija nacional. Estudis d'organismes com IVIE, Fedea o la Sindicatura de Comptes quantifiquen històricament esta brecha entre un 7 % i un 10 % menys per habitant ajustat.<ref name="2025/05/13">[https://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2025/05/13/valenciano-recibe-1-000-euros-117333679.html Cada valenciano recibe 1.000 euros menos que un cántabro del sistema de financiación]</ref>
El dèficit s'origina en un repartiment de recursos que no té en conte la renda per càpita ni la pressió fiscal efectiva, deixant a la Comunitat Valenciana en recursos per baix de la mija nacional. Estudis d'organismes com IVIE, Fedea o la Sindicatura de Comptes quantifiquen històricament esta brecha entre un 7 % i un 10 % menys per habitant ajustat.<ref name="2025/05/13">[https://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2025/05/13/valenciano-recibe-1-000-euros-117333679.html Cada valenciano recibe 1.000 euros menos que un cántabro del sistema de financiación]</ref>
Segons senyes actualisades, cada valencià va rebre en 2022 uns 3 089 € per habitant del SFA, casi 300 € menys que la mija espanyola (3 365 €), i fins a 865 € menys que en comunitats com [[La Rioja]]. Esta diferència, acumulada des de 2002, suma un desfasament financer de més de 20 400 millons € sol respecte a la mija.
Segons senyes actualisades, cada valencià va rebre en l'any [[2022]] uns 3.089 € per habitant del SFA, casi 300 € menys que la mija espanyola (3.365 €), i fins a 865 € menys que en comunitats com [[La Rioja]]. Esta diferència, acumulada des de [[2002]], suma un desfasament financer de més de 20.400 millons € sol respecte a la mija.
== Orige i magnitut del deute estructural ==
== Orige i magnitut del deute estructural ==
Les conseqüències presupostàries d'esta infrafinançació han segut reconegudes per la Sindicatura de Comptes: el 78 % del deute públic regional (uns 42 000 millons €) es va originar directament de la falta de recursos del sistema fiscal des de l'inici de l'Estat autonòmic fins a 2021. L'IVIE estima que en 2021 la infrafinançació va representar el 73,6 % del deute, equivalents a uns 38 000 millons €, i que sense ella, la ràtio de deute sobre PIB hauria segut del 12,6 % en lloc del 47,7 % real.<ref>[https://www.europapress.es/comunitat-valenciana/noticia-736-deuda-comunitat-valenciana-relacionada-infrafinanciacion-ivie-20220328142439.html El 73,6% de la deuda de la Comunitat Valenciana está relacionada con la infrafinanciación, según el IVIE]</ref>
Les conseqüències presupostàries d'esta infrafinançació han segut reconegudes per la Sindicatura de Comptes: el 78 % del deute públic regional (uns 42.000 millons €) es va originar directament de la falta de recursos del sistema fiscal des de l'inici de l'Estat autonòmic fins a [[2021]]. L'IVIE estima que en 2021 la infrafinançació va representar el 73,6 % del deute, equivalents a uns 38 000 millons €, i que sense ella, la ràtio de deute sobre PIB hauria segut del 12,6 % en lloc del 47,7 % real.<ref>[https://www.europapress.es/comunitat-valenciana/noticia-736-deuda-comunitat-valenciana-relacionada-infrafinanciacion-ivie-20220328142439.html El 73,6% de la deuda de la Comunitat Valenciana está relacionada con la infrafinanciación, según el IVIE]</ref>
Per un atre costat, l'organisme també calcula que entre 2012 i 2020, la Comunitat va rebre 62 500 millons € en finançació extraordinària (principalment FLA i préstams estatals), dels quals encara quedaven pendents per tornar al voltant de 42 000 millons €, en un cost en interessos que va ascendir a més de 2 400 millons €, segons Fedea.<ref>[https://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2022/10/03/infrafinanciacion-comunitat-valenciana-pagar-intereses-76724362.html La infrafinanciación le cuesta 2.500 millones a la Comunitat Valenciana en intereses al Estado]</ref>
Per un atre costat, l'organisme també calcula que entre [[2012]] i [[2020]], la Comunitat va rebre 62.500 millons € en finançació extraordinària (principalment FLA i préstams estatals), dels quals encara quedaven pendents per tornar al voltant de 42.000 millons €, en un cost en interessos que va ascendir a més de 2.400 millons €, segons Fedea.<ref>[https://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2022/10/03/infrafinanciacion-comunitat-valenciana-pagar-intereses-76724362.html La infrafinanciación le cuesta 2.500 millones a la Comunitat Valenciana en intereses al Estado]</ref>
== Impactes econòmics i socials ==
== Impactes econòmics i socials ==
== Reclamacions institucionals i context polític ==
== Reclamacions institucionals i context polític ==
En 2025, la Confederació Empresarial (CEV), sindicats i atres actors socials califiquen a la Comunitat Valenciana com l'autonomia pijor finançada d'Espanya, rebent fins a un 9 % menys per habitant ajustat respecte a la mija, lo que causa un esforç fiscal brutal per a mantindre els servicis públics.<ref>[https://www.lavanguardia.com/local/valencia/20241001/9984539/infrafinanciacion-dispara-deuda-ahoga-finanzas-valencianas.html La infrafinanciación dispara la deuda y ahoga las finanzas valencianas]</ref><ref>[https://cadenaser.com/comunitat-valenciana/2025/07/17/la-cev-urge-a-despolitizar-el-debate-sobre-financiacion-autonomica-para-avanzar-hacia-una-reforma-que-sea-justa-radio-valencia/ La CEV urge a despolitizar el debate sobre financiación autonómica para avanzar hacia una reforma que sea justa]</ref>
En l'any 2025, la Confederació Empresarial (CEV), sindicats i atres actors socials califiquen a la Comunitat Valenciana com l'autonomia pijor finançada d'[[Espanya]], rebent fins a un 9 % menys per habitant ajustat respecte a la mija, lo que causa un esforç fiscal brutal per a mantindre els servicis públics.<ref>[https://www.lavanguardia.com/local/valencia/20241001/9984539/infrafinanciacion-dispara-deuda-ahoga-finanzas-valencianas.html La infrafinanciación dispara la deuda y ahoga las finanzas valencianas]</ref><ref>[https://cadenaser.com/comunitat-valenciana/2025/07/17/la-cev-urge-a-despolitizar-el-debate-sobre-financiacion-autonomica-para-avanzar-hacia-una-reforma-que-sea-justa-radio-valencia/ La CEV urge a despolitizar el debate sobre financiación autonómica para avanzar hacia una reforma que sea justa]</ref>
El govern valencià, liderat per Carlos Mazón, ha emfatisat que la falta d'activació del FLA extraordinari en 2025 va provocar la solicitut de préstams bancaris per 1 816 millons € per a cobrir els pagaments a proveïdors, la qual cosa atribuïx a la infrafinançació crònica del sistema autonòmic.<ref>[https://elpais.com/espana/comunidad-valenciana/2025-07-15/el-consell-de-mazon-consigue-la-autorizacion-del-gobierno-para-endeudarse-en-1816-millones-y-pagar-a-proveedores.html El Consell de Mazón consigue la autorización del Gobierno para endeudarse en 1.816 millones y pagar a proveedores]</ref>
El govern valencià, liderat per [[Carlos Mazón]], ha emfatisat que la falta d'activació del FLA extraordinari en 2025 va provocar la solicitut de préstams bancaris per 1.816 millons € per a cobrir els pagaments a proveïdors, lo que atribuïx a l'infrafinançació crònica del sistema autonòmic.<ref>[https://elpais.com/espana/comunidad-valenciana/2025-07-15/el-consell-de-mazon-consigue-la-autorizacion-del-gobierno-para-endeudarse-en-1816-millones-y-pagar-a-proveedores.html El Consell de Mazón consigue la autorización del Gobierno para endeudarse en 1.816 millones y pagar a proveedores]</ref>
L'urgència d'una reforma integral del model de finançació es planteja en fòrums multilaterals com el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), exigint criteris tècnics i equitatius en la redistribució de recursos entre comunitats.
L'urgència d'una reforma integral del model de finançació es planteja en fòrums multilaterals com el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), exigint criteris tècnics i equitatius en la redistribució de recursos entre comunitats.