Diferència entre les revisions de "Figuera"
Text reemplaça - ' s’' a ' s'' |
Sense resum d'edició |
||
| Llínea 21: | Llínea 21: | ||
== Descripció morfològica == | == Descripció morfològica == | ||
* [[Morfologia foliar|Fulla]]: gran, palmada i lobulada, dividida generalment en 3 a 5 lòbuls en vores dentades; alternes i aspres al tacte, de color vert fosc pel feix i més clar pel revers. | * [[Morfologia foliar|Fulla]]: gran, palmada i lobulada, dividida generalment en 3 a 5 lòbuls en vores dentades; alternes i aspres al tacte, de color [[vert]] fosc pel feix i més clar pel revers. | ||
* [[Flor|Flor]]: inflorescències unisexuals molt reduïdes, ocultes dins del receptàcul carnós que forma la [[figa]]; la polinisació natural es fa per [[Blastophaga psenes]], una [[avispa]] especialisada. | * [[Flor|Flor]]: inflorescències unisexuals molt reduïdes, ocultes dins del receptàcul carnós que forma la [[figa]]; la polinisació natural es fa per [[Blastophaga psenes]], una [[avispa]] especialisada. | ||
* [[Fruit|Fruit]]: en realitat un [[siconi]], és | * [[Fruit|Fruit]]: en realitat un [[siconi]], és dir, un receptàcul carnós que conté dins les flors i que madura en un fruit comestible, dolç i de color variable ([[morat]], vert, [[negre]] o [[groc]]). Pot donar una o dos collites anuals ([[Bacora|bacores]] i figues). | ||
* [[Tronc|Tronc]]: de port irregular, sovint retorça't, | * [[Tronc|Tronc]]: de port irregular, a sovint retorça't, d'escorça llisa i grisenca en eixemplars joves, que s'escata en els vells. Branques fràgils i làtex blanc que supura en trencar-les. | ||
== Hàbitat == | == Hàbitat == | ||
Espècie molt tolerant a la sequera, es troba des de la costa fins a zones de | Espècie molt tolerant a la sequera, es troba des de la costa fins a zones de montanya baixa. Habita terrenys rocosos, margens, horts antics i bancals abandonats. Cultivat tradicionalment en tota [[Comunitat Valenciana|Valéncia]], tant per producció com per consum domèstic. Preferix sòls calcaris ben drenats i exposicions assolejades. | ||
== Taxonomia == | == Taxonomia == | ||
''Ficus carica'' fon descrit per [[Carles Linneo]] en 1753. Pertany al gran gènero | ''Ficus carica'' fon descrit per [[Carles Linneo]] en l'any [[1753]]. Pertany al gran gènero [[Ficus]], que inclou espècies tropicals i subtropicals, moltes d'elles en relacions simbiòtiques complexes en insectes polinisadors. | ||
== Etimologia == | == Etimologia == | ||
* '''Ficus''': nom llatí clàssic per a designar la figuera | * '''Ficus''': nom [[llatí]] clàssic per a designar la figuera | ||
* '''carica''': fa referència a la regió de Cària (Caria), antiga zona | * '''carica''': fa referència a la regió de Cària (Caria), antiga zona d'[[Àsia Menor]] d'a on se suposa que prové la varietat cultivada | ||
== Classes == | == Classes == | ||
Ficus carica es subdividix en diverses classes segons el seu comportament reproductiu i el número de collites que dona a l'any. Tradicionalment se distinguixen dos grups generals: | |||
* La primera és la '''comú''', que fa una sola collita de figues a finals | * La primera és la '''comú''', que fa una sola collita de figues a finals d'[[estiu]] o inici del [[autumne]]. | ||
* La segona és la '''breval''', que fa dos collites: una primera de [[bacores]] (normalment en [[juny]]) i una segona de figues ([[agost]]–[[setembre]]). També se denominen bíferes. | * La segona és la '''breval''', que fa dos collites: una primera de [[bacores]] (normalment en [[juny]]) i una segona de figues ([[agost]]–[[setembre]]). També se denominen bíferes. | ||
| Llínea 49: | Llínea 49: | ||
- Cabrafiga (caprificus) | - Cabrafiga (caprificus) | ||
Són figueres silvestres no partenocàrpiques,polinisades de forma natural per mig de | Són figueres silvestres no partenocàrpiques,polinisades de forma natural per mig de l'[[avespa de la figa]] (''Blastophaga psenes''). Un procés conegut com [[caprificació]]. | ||
*'''Eixemples de varietats:''' | *'''Eixemples de varietats:''' | ||
| Llínea 68: | Llínea 68: | ||
- Autofèrtils bíferes | - Autofèrtils bíferes | ||
Donen dos collites anuals: bacores a principi | Donen dos collites anuals: bacores a principi d'estiu i figues a final. També són partenocàrpiques i no requerixen caprificació. | ||
*'''Eixemples de varietats:''' | *'''Eixemples de varietats:''' | ||
| Llínea 94: | Llínea 94: | ||
== Dits valencians == | == Dits valencians == | ||
* Per Sant Joan bacores, verdes o madures, pero segures | * Per Sant Joan bacores, verdes o madures, pero segures | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
| Llínea 102: | Llínea 102: | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{Commonscat|Ficus carica}} | {{Commonscat|Ficus carica}} | ||
{{Wikispecies|Ficus_carica}} | {{Wikispecies|Ficus_carica}} | ||
{{DGLV|Figuera}} | {{DGLV|Figuera}} | ||