Canvis

Llínea 16: Llínea 16:  
Fon nomenat per [[Niceto Alcalá Zamora]] fiscal general de la República el dissabte 16 de novembre de 1935, a proposta del ministeri de Justícia. Prengué possessió del càrrec el dimarts 19 de novembre d'eixe mateix any.  
 
Fon nomenat per [[Niceto Alcalá Zamora]] fiscal general de la República el dissabte 16 de novembre de 1935, a proposta del ministeri de Justícia. Prengué possessió del càrrec el dimarts 19 de novembre d'eixe mateix any.  
   −
La seua actuació més notable fon la causa mampresa en 1934 davant el [[Tribunal Suprem]] contra el socialiste Francisco Largo Caballero (defés pel juriste i polític socialiste [[Luis Jiménez de Asúa]]) com a cap de la Revolució de 1934, acusant-lo de rebelió militar, delicte penat en trenta anys de reclusió.
+
La seua actuació més notable fon la causa mampresa en 1934 davant el [[Tribunal Suprem d'Espanya|Tribunal Suprem]] contra el socialiste Francisco Largo Caballero (defés pel juriste i polític socialiste [[Luis Jiménez de Asúa]]) com a cap de la [[Revolució de 1934]] o Colp d'Estat de 1934, acusant-lo de rebelió militar, delicte penat en trenta anys de reclusió.
    
Finalment, el Tribunal Suprem dictaria sentència absolutòria de Largo Caballero el 30 de novembre de 1935, en entendre els magistrats que el resultat de la prova no permetia concloure que Largo Caballero haguera participat a títul algun el delicte de rebelió militar, devent-se considerar per això al processat inocent en virtut del principi ''in dubio pro reo''; per una atra part, els membres del tribunal varen entendre que Caballero tampoc podria ser condenat pel delicte de provocació a la rebelió militar, puix els escrits en que incitava a una sublevació eren de data anterior a l'entrada en vigor de la llei d'amnistia aprovada el 25 d'abril de 1934, i per tant quedaven exculpats per esta concessió graciosa. Davant l'absolució, Valentín Gamazo presentà la seua dimissió el dimecres 18 de decembre d'aquell mateix any, sent-li admesa el 24 de decembre.
 
Finalment, el Tribunal Suprem dictaria sentència absolutòria de Largo Caballero el 30 de novembre de 1935, en entendre els magistrats que el resultat de la prova no permetia concloure que Largo Caballero haguera participat a títul algun el delicte de rebelió militar, devent-se considerar per això al processat inocent en virtut del principi ''in dubio pro reo''; per una atra part, els membres del tribunal varen entendre que Caballero tampoc podria ser condenat pel delicte de provocació a la rebelió militar, puix els escrits en que incitava a una sublevació eren de data anterior a l'entrada en vigor de la llei d'amnistia aprovada el 25 d'abril de 1934, i per tant quedaven exculpats per esta concessió graciosa. Davant l'absolució, Valentín Gamazo presentà la seua dimissió el dimecres 18 de decembre d'aquell mateix any, sent-li admesa el 24 de decembre.
32 098

edicions