Canvis

| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]

| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]

}}

}}

'''Antonio Montó Corts''', conegut artísticament com '''Antonio Cortis''' ([[Dénia]], [[12 d'agost]] de [[1891]] - [[Valéncia]], [[2 d'abril]] de [[1952]]), fon  un cantant, un famós tenor d'òpera [[Valencians|valencià]] malnomenat "El menut Caruso" (''Il Piccolo Caruso'') "El Caruso espanyol" per haver rebut lliçons d'[[Enrico Caruso]] i per la seua semblança en el seu estil de cant. Si d'alguna cosa ha d'estar agraït Antonio Cortis seria de l'alternativa que li brindà Caruso a Antonio en el teatre de Colón: cantar l'ària de ''Arlequín'', i al sendemà en el periòdic comentava que Caruso havia cantat millor que mai l'ària mencionada. Dos mesos tingueren per a conéixer-se, i en [[L'Havana]] fon en eixa localitat la primera volta que es varen vore i es varen conéixer. Degué oferir-li, segons el biógraf, unes classes magistrals encara que segons les fonts, fon més un cara a cara coneixent-se i reconéixer un nou talent i una amistat noble per a tota la vida.

'''Antonio Montó Corts''', conegut artísticament com '''Antonio Cortis''' ([[Dénia]], [[12 d'agost]] de [[1891]] - † [[Valéncia]], [[2 d'abril]] de [[1952]]), fon  un cantant, un famós tenor d'òpera [[Valencians|valencià]] malnomenat "El menut Caruso" (''Il Piccolo Caruso'') "El Caruso espanyol" per haver rebut lliçons d'[[Enrico Caruso]] i per la seua semblança en el seu estil de cant. Si d'alguna cosa ha d'estar agraït Antonio Cortis seria de l'alternativa que li brindà Caruso a Antonio en el teatre de Colón: cantar l'ària de ''Arlequín'', i al sendemà en el periòdic comentava que Caruso havia cantat millor que mai l'ària mencionada. Dos mesos tingueren per a conéixer-se, i en [[L'Havana]] fon en eixa localitat la primera volta que es varen vore i es varen conéixer. Degué oferir-li, segons el biógraf, unes classes magistrals encara que segons les fonts, fon més un cara a cara coneixent-se i reconéixer un nou talent i una amistat noble per a tota la vida.

== Biografia ==

== Biografia ==

Antoni Cortis, tingué un naiximent singular. Segons conta el seu biógraf, [[Francisco Vercher Grau]], son pare, Antoni Montó, sabater en Dénia, un sabater artesà emigrant d'[[Argèlia]], volia buscar millor fortuna i s'embarcà cap a Argèlia. La seua dòna, Vicenta Corts, i el fill, Joan Batiste, d'onze anys, l’acompanyaven. Als pocs dies d'arribar, el 4 d'agost de 1891, Antoni morí, decidint Vicenta, que se trobava en alvançat estat de gestació, tornar a casa. En l'ajuda econòmica d'uns veïns d'[[Altea]], que li pagaren el passage, embarcà en el port d'[[Orà]]. Aquell mateix dia, 12 d'agost de 1891, en mig d'una tempestat en la mar, naixqué Cortis, sent batejat en Altea i empadronat en Dénia.

Antoni Cortis, tingué un naiximent singular. Segons conta el seu biógraf, [[Francisco Vercher Grau]], son pare, Antoni Montó, sabater en Dénia, un sabater artesà emigrant d'[[Argèlia]], volia buscar millor fortuna i s'embarcà cap a Argèlia. La seua dòna, Vicenta Corts, i el fill, Joan Batiste, d'onze anys, l'acompanyaven. Als pocs dies d'arribar, el [[4 d'agost]] de 1891, Antoni morí, decidint Vicenta, que se trobava en alvançat estat de gestació, tornar a casa. En l'ajuda econòmica d'uns veïns d'[[Altea]], que li pagaren el passage, embarcà en el port d'[[Orà]]. Aquell mateix dia, 12 d'agost de 1891, en mig d'una tempestat en la mar, naixqué Cortis, sent batejat en [[Altea]] i empadronat en Dénia.

Sa mare hagué de posar-se a treballar d'aiguadera i netejant cases. Veent l'afició i el talent que Batiste i Tonet –com el coneixien en casa– tenien per a la música, procurà per la seua millor formació. Se traslladaren a Valéncia ciutat quan Cortis tenia cinc anys. Tres anys més tart anaren a Madrit, a on acodiria a l'escola i al conservatori a deprendre solfeig; era un excelent alumne, destacant en el [[violí]]. Provablement fon allí, cantant en el cor de chiquets del Teatre Real, a on sorgiria en ell el desig de ser tenor.

Sa mare hagué de posar-se a treballar d'aiguadera i netejant cases. Veent l'afició i el talent que Batiste i Tonet –com el coneixien en casa– tenien per a la música, procurà per la seua millor formació. Se traslladaren a [[Valéncia]] ciutat quan Cortis tenia cinc anys. Tres anys més tart anaren a [[Madrit]], a on acodiria a l'escola i al conservatori a deprendre solfeig; era un excelent alumne, destacant en el [[violí]]. Provablement fon allí, cantant en el cor de chiquets del Teatre Real, a on sorgiria en ell el desig de ser tenor.

=== Cortis i la Capella Isidoriana ===

=== Cortis i la Capella Isidoriana ===

[[Archiu:AntonioCortis3.jpg|thumb|250px|Escultura dedicada a Antonio cortis]]

[[Archiu:AntonioCortis3.jpg|thumb|250px|Escultura dedicada a Antonio cortis]]

Des de menut va cantar en cors. En a penes onze anys, en [[1902]], el menut Antonio cantava junt a uns atres chiquets en el Teatre Real, on ya descollava. Eixe any es convoca un concurs per a cobrir una plaça de contralt en la capella Isidoriana. Es tenien que cantar dos cançons, una en clau de sol i una atra en fa i Antonio Cortis va conseguir la plaça.

Des de chicotet va cantar en cors. En a penes onze anys, en [[1902]], el menut Antonio cantava junt a uns atres chiquets en el Teatre Real, a on ya descollava. Eixe any es convoca un concurs per a cobrir una plaça de contralt en la capella Isidoriana. Es tenien que cantar dos cançons, una en clau de sol i una atra en fa i Antonio Cortis va conseguir la plaça.

Reforçà els seus estudis i apartà els jocs. Ell mateix digué que el solfeig li relaixava i que era feliç quan cantava i el públic li escoltava. Per llavors alcançava la majoria d'edat [[Alfons XIII]], rei d'Espanya. Eren moments difícils, Espanya estava immersa en una gran crisis social en una solució difícil. En eixe any 1902 es va declarar l'estat de guerra en [[Barcelona]] i [[Badajoz]], les folgues s'estenien per tot el país i es publicà el decret de suspensió de les Corts.

Reforçà els seus estudis i apartà els jocs. Ell mateix digué que el solfeig li relaixava i que era feliç quan cantava i el públic li escoltava. Per llavors alcançava la majoria d'edat [[Alfons XIII]], rei d'Espanya. Eren moments difícils, Espanya estava immersa en una gran crisis social en una solució difícil. En eixe any 1902 es va declarar l'estat de guerra en [[Barcelona]] i [[Badajoz]], les folgues s'estenien per tot el país i es publicà el decret de suspensió de les Corts.

Pero gràcies a la tecnologia ya es podia sentir la veu d’[[Enrico Caruso]] fòra dels teatres, per mig del [[gramòfon]] i de l'[[impressió discogràfica]].

Pero gràcies a la tecnologia ya es podia sentir la veu d'[[Enrico Caruso]] fòra dels teatres, per mig del [[gramòfon]] i de l'[[impressió discogràfica]].

=== Trayectòria professional ===

=== Trayectòria professional ===

En l'any [[1909]] la família se'n va a Barcelona, a on el seu germà, gran músic també, és baríton. Allí Cortis completa els estudis de violí i inicia els d’Harmonia i de Composició. La seua magnífica formació fon un valor que li permeté alcançar la gran perfecció formal del seu cant.

En l'any [[1909]] la família se'n va a Barcelona, a on el seu germà, gran músic també, és baríton. Allí Cortis completa els estudis de violí i inicia els d'Harmonia i de Composició. La seua magnífica formació fon un valor que li permeté alcançar la gran perfecció formal del seu cant.

Comença la seua carrera cantant papers secundaris en el Liceu de Barcelona i en el Teatre Real de Madrit, representant per eixemple, a Gastone en ''La traviata''. En [[1916]] cantà ''Tosca'' en el Teatre Espanyol de Barcelona, sent el primer dels seus contractes per a fer parts de primer tenor. pero és en eixe mateix any, quan debuta com a tenor primer en el Teatre Espanyol de Barcelona, en el paper de Cavaradossi de ''Tosca'' de Puccini. Poc despuix cantarà ''Carmen'' i ''Cavalleria Rusticana'' en el [[Teatre Principal de Valéncia]].  

Comença la seua carrera cantant papers secundaris en el Liceu de Barcelona i en el Teatre Real de Madrit, representant per eixemple, a Gastone en ''La traviata''. En l'any [[1916]] cantà ''Tosca'' en el Teatre Espanyol de Barcelona, sent el primer dels seus contractes per a fer parts de primer tenor, pero és en eixe mateix any, quan debuta com a tenor primer en el Teatre Espanyol de Barcelona, en el paper de Cavaradossi de ''Tosca'' de Puccini. Poc despuix cantarà ''Carmen'' i ''Cavalleria Rusticana'' en el [[Teatre Principal de Valéncia]].  

En l'any 1916 es casa, en la basílica de Santa Maria del Pi de Barcelona, en la catalana Carmen Arnau.

En l'any 1916 es casa, en la basílica de Santa Maria del Pi de Barcelona, en la catalana Carmen Arnau.

En l'any [[1918]] cantà ''Carmen''​ en el Real, en [[María Gay]] i [[Mattia Battistini]]. En [[1919]] retornà al regi coliseu, per a cantar l'infreqüent òpera [[Gaetano Donizetti|donizettiana]] ''Maria di Rohan''. El mateix any viajà a [[Itàlia]], a Milà, i allí s'allojà en la célebre pensió -per al món de la lírica- de Gina Bonini, situada front al Duomo, prop del teatre [[la Scala]] de [[Milà]], a on acodien els nous cantants degut als contactes que tenia l'ama. Cortis cantarà en [[Nàpols]], [[Salerno]], [[Bari]] i, finalment, en el Costanzi de [[Roma]], en esta última ciutat es va guanyar l'afecte de la exsoprà [[Emma Carelli]] i esta, l'ajudarà en la seua estada en Itàlia, com a gerent del [[Teatre Costanzi]], ajudà a Cortis en els seus primers anys transalpins, a on firmà un contracte de tres anys. Allí cantà des del seu habitual ''Tosca'' fins a l'infreqüent ''Anima allegra'' de [[Franco Vittadini|Vittadini]].

En l'any [[1918]] cantà ''Carmen''​ en el Real, en [[María Gay]] i [[Mattia Battistini]]. En [[1919]] retornà al regi coliseu, per a cantar l'infreqüent òpera [[Gaetano Donizetti|donizettiana]] ''Maria di Rohan''. El mateix any viajà a [[Itàlia]], a Milà, i allí s'allojà en la célebre pensió -per al món de la lírica- de Gina Bonini, situada front al Duomo, prop del teatre [[la Scala]] de [[Milà]], a on acodien els nous cantants degut als contactes que tenia l'ama. Cortis cantarà en [[Nàpols]], [[Salerno]], [[Bari]] i, finalment, en el Costanzi de [[Roma]], en esta última ciutat es va guanyar l'afecte de la exsoprà [[Emma Carelli]] i esta, l'ajudarà en la seua estada en Itàlia, com a gerent del [[Teatre Costanzi]], ajudà a Cortis en els seus primers anys transalpins, a on firmà un contracte de tres anys. Allí cantà des del seu habitual ''Tosca'' fins a l'infreqüent ''Anima allegra'' de [[Franco Vittadini|Vittadini]].

   

   

En [[1921]] cantà en el Teatre Real d'Estocolm; prop, en el Grand Hotel a on s'hostajava, en el seu honor onejà la [[bandera d'Espanya]].

En [[1921]] cantà en el Teatre Real d'[[Estocolm]]; prop, en el Grand Hotel a on s'hostajava, en el seu honor onejà la [[bandera d'Espanya]].

   

   

Cortis es l'únic tenor que ha eixit a muscles de l'òpera; fon en 1924, en el Teatre Nacional de L'Havana, pel seu paper de Cavaradossi. Se trobava entre el públic el director d'orquesta del Civic Opera House de Chicago, [[Giorgio Polacco]], que oferí al valencià un contracte per a la temporada 1924-25. Fon transcendental la seua firma en l'any [[1924]] del contracte en la Civic Opera de [[Chicago]], a la que permaneixerà lligat fins a [[1932]], huit temporades consecutives. Giorgio Polacco s'interessà per ell al conéixer el seu èxit en el Teatre Nacional de L'Havana, a on fon tret a muscles del recint pel paper de Cavaradossi. Arribà quan els tenors més importants de la Companyia eren el nortamericà [[Charles Hackett]] i, sobretot, l'italià [[Tito Schipa]]. Cortis comentarà que Hackett, com a tenor, no era capaç de descalçar-se les botes.

Cortis es l'únic tenor que ha eixit a muscles de l'òpera; fon en [[1924]], en el Teatre Nacional de [[L'Havana]], pel seu paper de Cavaradossi. Se trobava entre el públic el director d'orquesta del Civic Opera House de [[Chicago]], [[Giorgio Polacco]], que oferí al valencià un contracte per a la temporada 1924-25. Fon transcendental la seua firma en l'any [[1924]] del contracte en la Civic Opera de Chicago, a la que permaneixerà lligat fins a [[1932]], huit temporades consecutives. Giorgio Polacco s'interessà per ell al conéixer el seu èxit en el Teatre Nacional de L'Havana, a on fon tret a muscles del recint pel paper de Cavaradossi. Arribà quan els tenors més importants de la Companyia eren el nortamericà [[Charles Hackett]] i, sobretot, l'italià [[Tito Schipa]]. Cortis comentarà que Hackett, com a tenor, no era capaç de descalçar-se les botes.

A l'estrena de les òperes en Chicago seguiria una gira per tot el país: Boston, Filadelfia, Baltimore, Washington, Pittsburgh, Cincinnati, San Francisco, Los Angeles o Dallas, admiraren el talent de Cortis.

A l'estrena de les òperes en Chicago seguiria una gira per tot el país: [[Boston]], [[Filadelfia]], [[Baltimore]], [[Washington]], [[Pittsburgh]], [[Cincinnati]], [[San Francisco (California)|San Francisco]], [[Los Angeles]] o [[Dallas]], admiraren el talent de Cortis.

Antonio Cortis alcançà el cim del seu èxit. El ''[[Chicago Daily News]]'' el presentà com el “tenor espanyol reconegut com a rival de la veu de Caruso”.

Antonio Cortis alcançà el cim del seu èxit. El ''[[Chicago Daily News]]'' el presentà com el “tenor espanyol reconegut com a rival de la veu de Caruso”.

   

   

El contracte en Chicago l'ocupava onze semanes i mija a l'any, per lo que continuà cantant i incrementant el seu renom en Suramèrica i Europa. També és l’época en la que deixa registrada la seua magnífica veu: més de xixanta gravacions d’òpera en companyies discogràfiques com ParloPhone de Berlín o La Voce del Padrone de Milà. A destacar les 19 cares discogràfiques d'esta última (editades hui en CD pel sagell Lebendige Vergangenheit).  

El contracte en Chicago l'ocupava onze semanes i mija a l'any, per lo que continuà cantant i incrementant el seu renom en [[Suramèrica]] i [[Europa]]. També és l'época en la que deixa registrada la seua magnífica veu: més de xixanta gravacions d'òpera en companyies discogràfiques com ParloPhone de Berlín o La Voce del Padrone de Milà. A destacar les 19 cares discogràfiques d'esta última (editades hui en CD pel sagell Lebendige Vergangenheit).  

En l'any [[1928]], és quan naix Dolores (Lolita), la seua segona filla.

En l'any [[1928]], és quan naix Dolores (Lolita), la seua segona filla.

A pesar de tanta activitat, passava en algunes ocasions per [[Alger]] per a visitar la tomba de son pare, i reservava el més de juliol per a tornar a Dénia a visitar a sa mare en Villa Carmen –també coneguda com la Campanera–, la vivenda que li havia construït en Campús, en les faldes del [[Mongó]].  

A pesar de tanta activitat, passava en algunes ocasions per [[Alger]] per a visitar la tomba de son pare, i reservava el més de [[juliol]] per a tornar a Dénia a visitar a sa mare en Villa Carmen –també coneguda com la Campanera–, la vivenda que li havia construït en Campús, en les faldes del [[Mongó]].  

Ell i el seu germà cantaven en les festes de la Santíssima Sanc i alguns anys participaren en recitals benèfics per a l'hospital de Dénia. També era assidu dels programes musicals de la [[Fira de Juliol de Valéncia]].  

Ell i el seu germà cantaven en les festes de la Santíssima Sanc i alguns anys participaren en recitals benèfics per a l'hospital de Dénia. També era assidu dels programes musicals de la [[Fira de Juliol de Valéncia]].  

Dénia, orgullosa i agraïda, en 1922 nomenà a Antoni i Batiste fills predilectes de la localitat, i en agost de 1926 la plaça Redona, a on la seua mare havia treballat d’aiguadera, fon rebatejada com a plaça del Tenor Cortis.  

Dénia, orgullosa i agraïda, en l'any [[1922]] nomenà a Antoni i Batiste fills predilectes de la localitat, i en [[agost]] de [[1926]] la plaça Redona, a on la seua mare havia treballat d'aiguadera, fon rebatejada com a plaça del Tenor Cortis.  

Mai va cantar en el [[Metropolitan Opera]] de [[Nova York]] pero fon estrela en [[San Francisco]] (1925-1926), [[La Scala]] (1930-1931) i [[Covent Garden]] (1931), a on cantà en [[Rosa Ponselle]] en ''Turandot'' i ''Fedora''; ademés en [[Los Ángeles]], [[Baltimore]], [[Boston]], [[Washington]], [[Pittsburgh]], [[Santiago de Chile]], [[Verona]], [[Torí]], [[Montecarlo]] i [[Bari]].

Mai va cantar en el [[Metropolitan Opera]] de [[Nova York]] pero fon estrela en [[San Francisco]] (1925-1926), [[La Scala]] (1930-1931) i [[Covent Garden]] (1931), a on cantà en [[Rosa Ponselle]] en ''Turandot'' i ''Fedora''; ademés en Los Ángeles, Baltimore, Boston, Washington, Pittsburgh, [[Santiago de Chile]], [[Verona]], [[Torí]], [[Montecarlo]] i [[Bari]].

El “crack” del 29 i la consegüent [[Gran Depressió]], la [[guerra civil espanyola]] i la [[Segona Guerra Mundial]] varen ser factors que, units a una salut precària, li varen impedir desenrollar una carrera encara major. Encara aixina, no afectà al principi massa a la seua carrera, continuant les actuacions en els millors escenaris; ademés dels ya nomenats, cap mencionar Santiago de Chile, Verona, Torí, Montecarlo o el Covent Garden de Londres.  

El “crack” del 29 i la consegüent [[Gran Depressió]], la [[guerra civil espanyola]] i la [[Segona Guerra Mundial]] varen ser factors que, units a una salut precària, li varen impedir desenrollar una carrera encara major. Encara aixina, no afectà al principi massa a la seua carrera, continuant les actuacions en els millors escenaris; ademés dels ya nomenats, cap mencionar Santiago de Chile, Verona, Torí, Montecarlo o el Covent Garden de Londres.  

[[Archiu:AntonioCortis2.jpg|thumb|250px|Taulellets recordatoris de Antonio Cortis]]

[[Archiu:AntonioCortis2.jpg|thumb|250px|Taulellets recordatoris de Antonio Cortis]]

Antonio Cortis, també es dedicà a l'escultura en els anys 30 i 40 del [[sigle XX]]. La faceta d'escultor d'Antonio Cortis no és tan coneguda com la seua faceta com a tenor, pero va existir.

Antonio Cortis, també es dedicà a l'escultura en els [[Anys 1930|anys 30]] i [[Anys 1940|40]] del [[sigle XX]]. La faceta d'escultor d'Antonio Cortis no és tan coneguda com la seua faceta com a tenor, pero va existir.

== Reconeiximents ==

== Reconeiximents ==