Diferència entre les revisions de "Crònica de Bernat Desclot" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 1:

La '''crònica de Bernat Desclot''' és una crònica històrica, una de les [[Quatre grans cròniques]] de la lliteratura valenciana. Titulada originalment '''Llibre del rei en Pere d'Aragó e dels seus antecessors passats''' (en [[castellà]], ''Libro del rey Pedro de Aragón y de sus antecesores pasados''), actualment és més coneguda pel nom del seu autor: Bernat Desclot. En esta crònica, Desclot parla «dels grans fets i de les conquistes que varen fer, sobre [[Sarraí|sarraïns]] i sobre atres gents, els nobles reis que hagué en [[Aragó]] que foren de l'alt llinage del comte de Barcelona», des de Ramón Berenguer IV i Petronila d'Aragó fins a Pere el Gran, sent est últim el protagoniste del núcleu principal d'esta crònica.

La '''crònica de Bernat Desclot''' és una crònica històrica, una de les [[Quatre grans cròniques]] de la lliteratura valenciana. Titulada originalment '''Llibre del rei en Pere d'Aragó e dels seus antecessors passats''' (en [[castellà]], ''Libro del rey Pedro de Aragón y de sus antecesores pasados''), actualment és més coneguda pel nom del seu autor: Bernat Desclot. En esta crònica, Desclot parla «dels grans fets i de les conquistes que varen fer, sobre [[Sarraí|sarraïns]] i sobre atres gents, els nobles reis que hagué en [[Aragó]] que foren de l'alt llinage del comte de Barcelona», des de Ramón Berenguer IV i Petronila d'Aragó fins a [[Pere el Gran]], sent est últim el protagoniste del núcleu principal d'esta crònica.

== Data de redacció ==

La data de redacció d'esta crònica no es menciona, si be sembla que el fet desencadenant de la seua composició és la conquista de [[Sicília]] per part dels reis d'Aragó Pere III, Alfons III i Jaume II, que començà en [[1282]], en lo que se supon que hauria estat escrita entre eixa data i el deceni posterior.

La data de redacció d'esta crònica no es menciona, si be sembla que el fet desencadenant de la seua composició és la conquista de [[Sicília]] per part dels reis d'Aragó Pere III, [[Alfons III]] i [[Jaume II]], que començà en l'any [[1282]], en lo que se supon que hauria estat escrita entre eixa data i el deceni posterior.

== L'autor ==

Llínea 15:

La crònica s'articula en 168 unitats narratives, i apareix dividida en tres seccions perfectament discernibles:

* Del capítul 1 al capítul 10. Desclot recorda de forma cronològicament desordenada acontenyiments resenyables de la [[Corona d'Aragó]] abans del regnat del pare de Pere III, Jaume I: la llegenda de Guillermo Ramón I de Moncada, qui fora Senescal de Barcelona, la de la concepció de Jaume I, la narració de la batalla de les Navas de Tolosa i la llegenda de Ramón Berenguer III, coneguda com la del bon comte de Barcelona i l'emperatriu d'Alemània.

* Del capítul 1 al capítul 10. Desclot recorda de forma cronològicament desordenada acontenyiments resenyables de la [[Corona d'Aragó]] abans del regnat del pare de Pere III, [[Jaume I]]: la llegenda de Guillermo Ramón I de Moncada, qui fora Senescal de Barcelona, la de la concepció de Jaume I, la narració de la batalla de les Navas de Tolosa i la llegenda de Ramón Berenguer III, coneguda com la del bon comte de Barcelona i l'emperatriu d'Alemània.

* Del capítul 11 al capítul 73. En esta part més àmplia es tracta la vida de Jaume I el Conquistador, pare de Pere el Gran.

* Del capítul 74 al capítul 168. Part en la que es narren els fets ocorreguts entre [[1276]] i [[1285]], anys del regnat de Pere III el Gran. Esta última part és clarament, per volum, detall i intensitat, la més important; en ella es narren els fets que precedixen a l'expedició a [[Alcoy]] i [[Sicília]], en la conquista d'esta última i la victoriosa campanya front a l'invasió francesa de Catalunya, expressada com una lluita front a l'injustícia. En la pacífica conquista de Sicília, Desclot suplix la falta d'acció en una gesta novelesta, portada a terme pel rei i que està documentada, el conegut com el desafiu de [[Bordeus]]. Al final, es parla del lloc de [[Girona]] i l'espera dels reforços que havien d'aplegar de Sicília. L'arribada de les tropes sicilianes acaba en la victòria sobre els francesos i significa en esta narració la victòria de la llealtat. Pere III el Gran mor de pesta en l'any [[1285]] en [[Vilafranca del Penedés]].

* Del capítul 74 al capítul 168. Part en la que es narren els fets ocorreguts entre [[1276]] i [[1285]], anys del regnat de Pere III el Gran. Esta última part és clarament, per volum, detall i intensitat, la més important; en ella es narren els fets que precedixen a l'expedició a [[Alcoy]] i [[Sicília]], en la conquista d'esta última i la victoriosa campanya front a l'invasió francesa de Catalunya, expressada com una lluita front a l'injustícia. En la pacífica conquista de Sicília, Desclot suplix la falta d'acció en una gesta novelesta, portada a terme pel rei i que està documentada, el conegut com el desafiu de [[Bordeus]]. Al final, es parla del lloc de [[Girona]] i l'espera dels reforços que havien d'aplegar de Sicília. L'arribada de les tropes sicilianes acaba en la victòria sobre els francesos i significa en esta narració la victòria de la llealtat. Pere III el Gran mor de [[pesta]] en l'any [[1285]] en [[Vilafranca del Penedés]].

== Vore també ==

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-La '''crònica de Bernat Desclot''' és una crònica històrica, una de les [[Quatre grans cròniques]] de la lliteratura valenciana. Titulada originalment '''Llibre del rei en Pere d'Aragó e dels seus antecessors passats''' (en [[castellà]], ''Libro del rey Pedro de Aragón y de sus antecesores pasados''), actualment és més coneguda pel nom del seu autor: Bernat Desclot. En esta crònica, Desclot parla «dels grans fets i de les conquistes que varen fer, sobre [[Sarraí|sarraïns]] i sobre atres gents, els nobles reis que hagué en [[Aragó]] que foren de l'alt llinage del comte de Barcelona», des de Ramón Berenguer IV i Petronila d'Aragó fins a Pere el Gran, sent est últim el protagoniste del núcleu principal d'esta crònica.
+La '''crònica de Bernat Desclot''' és una crònica històrica, una de les [[Quatre grans cròniques]] de la lliteratura valenciana. Titulada originalment '''Llibre del rei en Pere d'Aragó e dels seus antecessors passats''' (en [[castellà]], ''Libro del rey Pedro de Aragón y de sus antecesores pasados''), actualment és més coneguda pel nom del seu autor: Bernat Desclot. En esta crònica, Desclot parla «dels grans fets i de les conquistes que varen fer, sobre [[Sarraí|sarraïns]] i sobre atres gents, els nobles reis que hagué en [[Aragó]] que foren de l'alt llinage del comte de Barcelona», des de Ramón Berenguer IV i Petronila d'Aragó fins a [[Pere el Gran]], sent est últim el protagoniste del núcleu principal d'esta crònica.
 == Data de redacció ==
-La data de redacció d'esta crònica no es menciona, si be sembla que el fet desencadenant de la seua composició és la conquista de [[Sicília]] per part dels reis d'Aragó Pere III, Alfons III i Jaume II, que començà en [[1282]], en lo que se supon que hauria estat escrita entre eixa data i el deceni posterior.
+La data de redacció d'esta crònica no es menciona, si be sembla que el fet desencadenant de la seua composició és la conquista de [[Sicília]] per part dels reis d'Aragó Pere III, [[Alfons III]] i [[Jaume II]], que començà en l'any [[1282]], en lo que se supon que hauria estat escrita entre eixa data i el deceni posterior.
 == L'autor ==
@@ Llínea 15: / Llínea 15: @@
 La crònica s'articula en 168 unitats narratives, i apareix dividida en tres seccions perfectament discernibles:
-* Del capítul 1 al capítul 10. Desclot recorda de forma cronològicament desordenada acontenyiments resenyables de la [[Corona d'Aragó]] abans del regnat del pare de Pere III, Jaume I: la llegenda de Guillermo Ramón I de Moncada, qui fora Senescal de Barcelona, la de la concepció de Jaume I, la narració de la batalla de les Navas de Tolosa i la llegenda de Ramón Berenguer III, coneguda com la del bon comte de Barcelona i l'emperatriu d'Alemània.
+* Del capítul 1 al capítul 10. Desclot recorda de forma cronològicament desordenada acontenyiments resenyables de la [[Corona d'Aragó]] abans del regnat del pare de Pere III, [[Jaume I]]: la llegenda de Guillermo Ramón I de Moncada, qui fora Senescal de Barcelona, la de la concepció de Jaume I, la narració de la batalla de les Navas de Tolosa i la llegenda de Ramón Berenguer III, coneguda com la del bon comte de Barcelona i l'emperatriu d'Alemània.
 * Del capítul 11 al capítul 73. En esta part més àmplia es tracta la vida de Jaume I el Conquistador, pare de Pere el Gran.
-* Del capítul 74 al capítul 168. Part en la que es narren els fets ocorreguts entre [[1276]] i [[1285]], anys del regnat de Pere III el Gran. Esta última part és clarament, per volum, detall i intensitat, la més important; en ella es narren els fets que precedixen a l'expedició a [[Alcoy]] i [[Sicília]], en la conquista d'esta última i la victoriosa campanya front a l'invasió francesa de Catalunya, expressada com una lluita front a l'injustícia. En la pacífica conquista de Sicília, Desclot suplix la falta d'acció en una gesta novelesta, portada a terme pel rei i que està documentada, el conegut com el desafiu de [[Bordeus]]. Al final, es parla del lloc de [[Girona]] i l'espera dels reforços que havien d'aplegar de Sicília. L'arribada de les tropes sicilianes acaba en la victòria sobre els francesos i significa en esta narració la victòria de la llealtat. Pere III el Gran mor de pesta en l'any [[1285]] en [[Vilafranca del Penedés]].
+* Del capítul 74 al capítul 168. Part en la que es narren els fets ocorreguts entre [[1276]] i [[1285]], anys del regnat de Pere III el Gran. Esta última part és clarament, per volum, detall i intensitat, la més important; en ella es narren els fets que precedixen a l'expedició a [[Alcoy]] i [[Sicília]], en la conquista d'esta última i la victoriosa campanya front a l'invasió francesa de Catalunya, expressada com una lluita front a l'injustícia. En la pacífica conquista de Sicília, Desclot suplix la falta d'acció en una gesta novelesta, portada a terme pel rei i que està documentada, el conegut com el desafiu de [[Bordeus]]. Al final, es parla del lloc de [[Girona]] i l'espera dels reforços que havien d'aplegar de Sicília. L'arribada de les tropes sicilianes acaba en la victòria sobre els francesos i significa en esta narració la victòria de la llealtat. Pere III el Gran mor de [[pesta]] en l'any [[1285]] en [[Vilafranca del Penedés]].
 == Vore també ==