Diferència entre les revisions de "Ricart Samper Ibáñez"
Sense resum d'edició |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
'''Ricart Samper Ibáñez''' ([[ | '''Ricart Samper Ibáñez''' ([[Valéncia]], [[25 d'agost]] de [[1881]] - [[Ginebra (ciutat)|Ginebra]], [[27 d'octubre]] de [[1938]]) fon un [[advocat]] valencià i [[polític]] [[republicà]] [[Espanya|espanyol]]. | ||
Regidor en 1911 i 1920 i alcalde entre 1920 i 1923 en la seua ciutat natal, durant la [[Segona República Espanyola|II República]] fon triat diputat pel [[Partit Republicà Radical]] de [[Alejandro Lerroux]] en [[eleccions generals espanyoles de 1931|1931]] i [[eleccions generals espanyoles de 1933|1933]]. Darrere de l'entrada en el govern dels radicals en les eleccions del [[19 de novembre]] de [[1933]], va ocupar la cartera de Treball i posteriorment la d'Indústria i Comerç. | Regidor en [[1911]] i [[1920]] i alcalde entre 1920 i [[1923]] en la seua ciutat natal, durant la [[Segona República Espanyola|II República]] fon triat diputat pel [[Partit Republicà Radical]] de [[Alejandro Lerroux]] en [[eleccions generals espanyoles de 1931|1931]] i [[eleccions generals espanyoles de 1933|1933]]. Darrere de l'entrada en el govern dels radicals en les eleccions del [[19 de novembre]] de [[1933]], va ocupar la cartera de Treball i posteriorment la d'Indústria i Comerç. | ||
Fon nomenat president del Govern el [[28 d'abril]] de [[1934]], darrere de la dimissió de Lerroux, motivada per la negativa inicial del president de la República, [[Niceto Alcalá Zamora|Alcalá Zamora]] a firmar el decret pel qual s'amnistiava als militars implicats en l'intent de colp d'estat de [[José Sanjurjo|Sanjurjo]]. Va permanéixer només uns mesos al cap del govern, dimitint el 4 d'octubre del mateix any darrere de perdre el soport de la [[CEDA]] en motiu de la, segons el parer del seu president [[Jose María Gil-Robles|Gil-Robles]], debilitat del seu govern front els problemes socials. | Fon nomenat president del Govern el [[28 d'abril]] de [[1934]], darrere de la dimissió de Lerroux, motivada per la negativa inicial del president de la República, [[Niceto Alcalá Zamora|Alcalá Zamora]] a firmar el decret pel qual s'amnistiava als militars implicats en l'intent de colp d'estat de [[José Sanjurjo|Sanjurjo]]. Va permanéixer només uns mesos al cap del govern, dimitint el [[4 d'octubre]] del mateix [[any]] darrere de perdre el soport de la [[CEDA]] en motiu de la, segons el parer del seu president [[Jose María Gil-Robles|Gil-Robles]], debilitat del seu govern front els problemes socials. | ||
En el govern que li va succeir, presidit novament per Lerroux, va ser designat Ministre d'Estat, pero va dimitir el 16 de novembre a l'atribuir-se-li, per la CEDA, junt al Ministre de la Guerra [[Diego Hidalgo]], supostes responsabilitats en relació en la [[revolució de 1934]]. | En el govern que li va succeir, presidit novament per Lerroux, va ser designat Ministre d'Estat, pero va dimitir el 16 de novembre a l'atribuir-se-li, per la CEDA, junt al Ministre de la Guerra [[Diego Hidalgo]], supostes responsabilitats en relació en la [[revolució de 1934]]. | ||
| Llínea 9: | Llínea 9: | ||
En [[1936]] anà a Ginebra ([[Suïssa]]) on moriria. | En [[1936]] anà a Ginebra ([[Suïssa]]) on moriria. | ||
El 2 de decembre de 2008, la neta de Ricart Samper Ibáñez, Elena Enguix Samper presentà en Valéncia un llibre de memòries del seu yayo.<ref>[http://www.elpais.com/articule/Comunitat/Valenciana/nino/volia/ser/ministre/elpepuespval/20090111elpval_9/Tes El chiquet que volia ser ministre], ''[[El País]] ''11/01/2009.</ref> | El [[2 de decembre]] de [[2008]], la neta de Ricart Samper Ibáñez, Elena Enguix Samper presentà en Valéncia un llibre de memòries del seu yayo.<ref>[http://www.elpais.com/articule/Comunitat/Valenciana/nino/volia/ser/ministre/elpepuespval/20090111elpval_9/Tes El chiquet que volia ser ministre], ''[[El País]] ''11/01/2009.</ref> | ||
== Referències == | == Referències == | ||