Diferència entre les revisions de "Cas Nóos"
Pàgina nova, en el contingut: «El '''cas Nóos''', també conegut com a '''cas Urdangarin''' i, inicialment, '''Operació Babel''',<ref name="imputacionabc">{{cita noticia |nombre=Andreu | apellidos=Manresa | nombre2= Jesús |apellidos2=García |título= ¿Por qué la Policía llamó a la investigación sobre Urdangarín «Operación Babel»? |url= http://www.abc.es/20111229/espana/abci-operacion-babel-urdangarin-201112291829.html |fechaacceso=22 de febrero de 2013 |fecha=30 de diciembr…» |
Sense resum d'edició |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
El '''cas Nóos''', també conegut com a '''cas Urdangarin''' i, inicialment, '''Operació Babel''',<ref name="imputacionabc">{{cita noticia |nombre=Andreu | apellidos=Manresa | nombre2= Jesús |apellidos2=García |título= ¿Por qué la Policía llamó a la investigación sobre Urdangarín «Operación Babel»? |url= http://www.abc.es/20111229/espana/abci-operacion-babel-urdangarin-201112291829.html |fechaacceso=22 de febrero de 2013 |fecha=30 de diciembre de 2011 |editorial=ABC}}</ref> fon un cas de corrupció política en Espanya que va arrancar en 2010 quan el juge José Castro, que investigava el cas Palma Arena, va decidir obrir una peça separada. La nova instrucció tractava de recaptar informació sobre varis convenis firmats durant 2005 i 2006 pel Govern balear i l'Institut Nóos, una fundació «sense ànim de lucre» presidida per Iñaki Urdangarín, en aquell moment gendre del llavors rei d'Espanya, Juan Carlos I. | El '''cas Nóos''', també conegut com a '''cas Urdangarin''' i, inicialment, '''Operació Babel''',<ref name="imputacionabc">{{cita noticia |nombre=Andreu | apellidos=Manresa | nombre2= Jesús |apellidos2=García |título= ¿Por qué la Policía llamó a la investigación sobre Urdangarín «Operación Babel»? |url= http://www.abc.es/20111229/espana/abci-operacion-babel-urdangarin-201112291829.html |fechaacceso=22 de febrero de 2013 |fecha=30 de diciembre de 2011 |editorial=ABC}}</ref> fon un cas de [[Corrupció en Espanya|corrupció política en Espanya]] que va arrancar en 2010 quan el juge José Castro, que investigava el cas Palma Arena, va decidir obrir una peça separada. La nova instrucció tractava de recaptar informació sobre varis convenis firmats durant 2005 i 2006 pel Govern balear i l'Institut Nóos, una fundació «sense ànim de lucre» presidida per Iñaki Urdangarín, en aquell moment gendre del llavors rei d'Espanya, Juan Carlos I. | ||
Despuix de l'investigació, la Fiscalia Anticorrupció va presentar contra Urdangarín i al seu soci, Diego Torres, els càrrecs de malversació, frau, prevaricació, falsetat i blanqueig de capitals.<ref>{{cita web| idioma =es|url= http://politica.elpais.com/politica/2014/06/28/actualidad/1403986355_133388.html |título="Los negocios de Urdangarin empezaron el año que se endeudó con Pedralbes"|publicación= ''El País''|lugar=Madrid | fecha= 29 de junio de 2014|autor=José Manuel Romero}}</ref> L'11 de giner de 2016 es va obrir el vista oral davant l'Audiència Provincial de Balears.[3] Finalment, Iñaki Urgangarín fon condenat a 5 anys i 10 mesos de presó, i va ingressar en la presó de Brieva. | Despuix de l'investigació, la Fiscalia Anticorrupció va presentar contra Urdangarín i al seu soci, Diego Torres, els càrrecs de malversació, frau, prevaricació, falsetat i blanqueig de capitals.<ref>{{cita web| idioma =es|url= http://politica.elpais.com/politica/2014/06/28/actualidad/1403986355_133388.html |título="Los negocios de Urdangarin empezaron el año que se endeudó con Pedralbes"|publicación= ''El País''|lugar=Madrid | fecha= 29 de junio de 2014|autor=José Manuel Romero}}</ref> L'11 de giner de 2016 es va obrir el vista oral davant l'Audiència Provincial de Balears.[3] Finalment, Iñaki Urgangarín fon condenat a 5 anys i 10 mesos de presó, i va ingressar en la presó de Brieva. | ||
Última revisió del 07:58 14 maig 2026
El cas Nóos, també conegut com a cas Urdangarin i, inicialment, Operació Babel,[1] fon un cas de corrupció política en Espanya que va arrancar en 2010 quan el juge José Castro, que investigava el cas Palma Arena, va decidir obrir una peça separada. La nova instrucció tractava de recaptar informació sobre varis convenis firmats durant 2005 i 2006 pel Govern balear i l'Institut Nóos, una fundació «sense ànim de lucre» presidida per Iñaki Urdangarín, en aquell moment gendre del llavors rei d'Espanya, Juan Carlos I.
Despuix de l'investigació, la Fiscalia Anticorrupció va presentar contra Urdangarín i al seu soci, Diego Torres, els càrrecs de malversació, frau, prevaricació, falsetat i blanqueig de capitals.[2] L'11 de giner de 2016 es va obrir el vista oral davant l'Audiència Provincial de Balears.[3] Finalment, Iñaki Urgangarín fon condenat a 5 anys i 10 mesos de presó, i va ingressar en la presó de Brieva.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Manresa, Andreu. «¿Por qué la Policía llamó a la investigación sobre Urdangarín «Operación Babel»?», ABC, 30 de diciembre de 2011. Consultat el 22 de febrero de 2013.
- ↑ José Manuel Romero (29 de junio de 2014). «"Los negocios de Urdangarin empezaron el año que se endeudó con Pedralbes"» (en es).