Diferència entre les revisions de "Alemanya"

'''Alemanya''' o '''Alemània''' ([[Idioma alemà|alemà]]: '''''Deutschland''''' (''Deutsch'' o ''Teutsch'': Alemà o [[Teutó]], ''Land'': Terra o País / oficialment '''República Federal d'Alemanya''', ''RFA'') es un país d'[[Europa central]] que forma part de l'[[Unió Europea]] (UE). Llimita al nort en la [[mar del Nort]], [[Dinamarca]] i el [[mar Bàltic]]; a l'est en [[Polònia]] i la [[República Checa]]; al sur en [[Àustria]] i [[Suïssa]], i a l'oest en [[França]], [[Luxemburc]], [[Bèlgica]] i els [[Països Baixos]]. El territori d'Alemanya comprén 357.021 km ² i esta influenciat per un [[clima]] templat. En més de 82 millons d'habitants, representa la major població entre els [[estats membres de l'Unió Europea]] i és la llar del tercer major grup d'emigrants internacionals.

Les paraules alemà i Alemanya provenen del [[llatí]] i eren utilisades en l'[[Història Antiga|antiguetat]] pels romans per a denominar als [[poble alamà|''alamans'']] —no es lo mateix que ''alemans''—, el [[pobles germànics|poble germànic]] més propet al territori de l'[[Imperi Romà]]. Llavors va ser utilisada per a nomenar al país sancer. Ademés d' ''alemà'', esta també estés l'us del gentilici ''germà'', derivat del nom en que els romans es referien a les [[tribu]]s no romanes de la zona central d'Europa, a les que nomenaven [[Germania]]. Des del [[sigle X]], els territoris alemans formaren una part central del [[Sacre Imperi Romà Germànic]] que va durar fins al [[1806]]. Durant el [[sigle XVI]], les regions del nort del país es varen convertir en el centre de la [[Reforma Protestant]]. Com un modern [[estat-nació]], el país va ser unificat en mig de la [[Guerra franc-prussiana]] en [[1871]]. Despuix de la [[Segona Guerra Mundial]], va ser dividida en dos estats separats a lo llarc de les [[Zones d'ocupació aliada en Alemanya|llínees d'ocupació aliades]] en [[1949]] pero els dos estats es varen reunificar de nou en [[1990]]. Va ser membre fundador de la [[Comunitat Europea]] ([[1957]]), que es va convertir en l'[[Unió Europea]] en [[1993]]. Es part de la [[zona Schengen]] i adopta la moneda comú europea, l'[[euro]], en [[1999]].

Es una [[república parlamentaria]] federal de setze estats ([[Bundesländer]]). La [[capital]] i ciutat més gran és [[Berlin]]. És membre de les [[Nacions Unides]], l'[[OTAN]], el [[G8]], les nacions [[G4]], i va firmar el [[Protocol de Kioto]]. És la tercera major economia mundial en quant al [[PIB nominal]], la primera d'Europa, i el major exportador de mercaderies del món en [[2007]]. En térmens absoluts, assigna el segon major presupost anual de l'ajuda al desenroll en el mon, mentres que les seues despeses militars ocuparen el sext lloc. El país ha desenrollat un alt nivell de vida i ha establit un sistema complet de [[seguritat social]]. Te una posició clau en els assunts europeus i manté una estreta relació en vàries associacions a nivell mundial. Es reconeguda com líder en els sectors [[Ciència|científic]] i [[Tecnología|tecnològic]].

Es creu que l'[[etnogénesis]] de les tribus germàniques es va produir durant l'[[Edat de Bronze#Europa Nòrdica:|Edat de Bronze nòrdica]], o, a més tardar, durant la  [[Cultura de Jastorf|Edat de Ferro pre-romana]]. Des del sur d'Escandinava i el nort d'Alemanya, les tribus iniciaren la seua expansió al sur, est i oest en el sigle I a. C., entrant en contacte en les tribus [[celtes]] de la [[Gàlia]], aixina com Iran, el Bàltic, i les tribus [[Pobles eslaus|eslaves]] de l'[[Est d'Europa]]. Poc és coneix sobre l'història primerenca dels pobles germànics, excepte lo que se sap a través de les seues interaccions en l'Imperi Romà i els registres de troballes arqueològiques.

Durant el regnat de [[César August]], els germans se familiarisaren en les tàctiques de guerra romanes, mantenint al mateix temps la seua identitat tribal. En 9 a. C., tres [[legions romanes]] dirigides per [[Publi Quintilià Varó|Varó]] foren derrotades pels [[Queruscs]] i el seu líder [[Armini]] en la [[Batalla del bosc de Teutoburc]]. Per lo tant, l'Alemanya moderna, per lo que respecta al Rin i el Danubi, es va mantindre fora de l'Imperi Romà. En l'época de [[Tácit]], tribus germàniques es varen establir a lo llarc del Rin i el Danubi, ocupant la major part de la zona moderna d'Alemanya. El sigle III va vore el sorgiment d'un gran número de tribus germàniques de l'Oest: [[Poble alamà|Alamans]], [[Poble franc|Francs]], [[Chatti]], [[Saxones]], [[Frisons]], i [[Turingios]]. En eixe moment estos pobles iniciaren el [[periodo de les grans migracions]] que es va estendre per varis sigles.

[[Martí Lutero]] va escriure ''[[Les 95 tesis]] '', on qüestionant l'[[Iglésia Catòlica Romana]] en [[1517]], provocant la [[Reforma Protestant]]. L'iglésia Luterana va ser reconeguda com la nova religió sancionada en molts estats alemans despuix de [[1530]]. El conflicte religiós resultant va conduir a la [[Guerra dels Trenta Anys]] ([[1618]]-[[1648]]), que va devastar el territori alemà. La població dels estats alemans es va reduir en un 30%. La [[Pau de Westfàlia]] ([[1648]])  va acabar en la guerra religiosa entre els estats alemans, pero l'imperi [[de facto]] va ser dividit en numerosos principats independents. Des de 1740, el dualisme entre la monarquia Habsburc d'Àustria i el [[Regne de Prússia]] va dominar l'història alemana. En 1806 ,l'Imperi va ser invadit i dissolt com a conseqüència de les [[Guerres napoleòniques]].

L'[[atentat de Sarajevo]] ([[1914]]) en el que va morir l'hereu de la Corona del Imperi Austro-hongarés, va desencadenar la [[Primera Guerra Mundial]]. Alemanya, com part de les [[Potencies Centrals]], va sofrir la derrota contra les Potencies Aliades en un dels conflictes més sanguinaris de tots els temps. La [[Revolució de Novembre]] va estallar en [[1918]], i l'emperador Guillem II va abdicar. Un armistici que ficava fi a la guerra es va firmar l'11 de novembre i Alemanya es va vore obligada a firmar el [[Tractat de Versalles de 1919]]. En la seua negociació varen ser excloses les Potencies derrotades en contradicció en la diplomàcia tradicional de la posguerra. El tractat es va percebre en Alemanya com una humiliant continuació de la guerra per atres mijos i la seua durea se cita sovint com un factor que va facilitar el posterior ascens del nazisme en el país.

En les eleccions extraordinàries de [[juliol]] i [[novembre]] de [[1932]], el [[Partit Nacional-Socialiste Alemà dels Treballadors]] (NSDAP, «partit [[Nazisme|nazi]]») va obtindre el 37,3% y el 33,0% dels vots, respectivament. L'inestabilitat política i l'impossibilitat de crear un govern ferm va obligar a que el [[president del govern]] tinguera que nomenar al [[canceller]] (''Präsidialkanzler''), algo que d'orige era tasca del [[parlament]]. El [[30 de giner]] de [[1933]], per pressió del NSDAP, el president (cap d'Estat) [[Paul von Hindenburg]] (canceller durant la Primera Guerra) va nomenar canceller ([[cap de govern]]) al líder del NSDAP, [[Adolf Hitler]].

Despuix la mort de Hindenburg se denomina a Adolf Hitler [[Cap d'Estat]], lo que va donar inici a l'Alemanya Nazi. El [[27 de febrer]] de [[1933]], l'[[Incendi del Reichstag|Reichstag va ser  incendiat]]. Alguns drets democràtics fonamentals varen ser derogats posteriorment en virtut d'un [[Decret del Incendi del Reichstag|decret d'emergència]]. Una [[Llei habilitant de 1933|Llei]] de Hitler va donar al govern el ple poder llegislatiu. Només el [[Partit Socialdemócrata d'Alemanya]] va votar en contra d'ella; els comunistes no pogueren presentar oposició, ya que els seus diputats havien segut assessinats o encarcerats. Un estat totalitari centralisat va ser establit per una série d'iniciatives i decrets, fent d'Alemanya un Estat de partit únic. L'indústria es va regular per a desplaçar l'economia cap a una base de producció de guerra.

Alemanya pergué part considerable del seu territori, que ademés [[zones d'ocupació aliada en Alemanya|va ser ocupat i dividit entre els aliats]] durant més de 45 anys. S'estima que entre 12 i 14 millons d'[[Expulsió d'alemans despuix la Segona Guerra Mundial|alemans ètnics i els seus descendents foren desplaçats]] de les antigues possessions de l'Imperi. En [[1949]], despuix  d'aprovar-se en l'oest una [[Constitució d'Alemanya|nova Constitució]], es crea la [[República Federal d'Alemanya]] (RFA), que al cap de pocs anys recobraria part de la seua sobirania, incloent la capacitat de mantindre un [[eixèrcit]], i passaria a integrar-se, en occident, com membre de les [[Comunitats Europees]] i de l'[[OTAN]]. Per la seua part, la [[República Democràtica Alemanya]] (constituïda en 1949 com resposta a la fundació de la RFA) entraria des d'un primer moment a formar part del [[Pacte de Varsòvia]] i el [[bloc soviètic]].

La tíbia persecució dels criminals del Regim nazi provoca el rebuig, per part de les noves generacions de la RFA, lo que contribuí a l'esclafit de les protestes de [[1968]]. La RDA, en cambi, es veïa a sí mateixa com un nou estat, creat pels combatents anti-fascistes i de ningú modo associat al regim nazi. Per esta raó, i per temor a desencadenar discussions polítiques durant que posaren en perill la supremacia del partit únic, no se dugué a cap una reflexió amplia sobre lo succeït en la guerra. Esta falta d'autocrítica ha determinat que la majoria dels actes de [[xenofòbia]] en l'actualitat ocorren en la ex-RDA.

Des de que en [[1950]], [[Robert Schuman]], el ministre [[França|francés]] d'orige alemany, pronunciara la seua célebre [[Declaració Schuman|declaració]], [[Relacions franc-alemanes|abdós països]], França i Alemanya, es consideren el motor de les [[Cronologia de l'Unió Europea|comunitats europees]] que han donat orige a l'actual [[Història de l'Unió Europea|Unió Europea]].

És una [[república federal]], [[Democràcia representativa|democràtica, representativa]] i [[Parlamentarisme|parlamentaria]]. El sistema polític alemà opera baix un marc establit en el [[Constitució|document constitucional]] de [[1949]] conegut com la ''[[Grundgesetz]] '' (Llei Fonamental). Al nomenar el document Grundgesetz, en lloc de [[Verfassung]] (constitució), els autors expressaren l'intenció de que seria substituït per una constitució adequada una vegada que Alemanya fon reunificada com un estat. Les esmenes a la Grundgesetz generalment requerien una majoria de dos tercies d'abdós càmares del [[parlament]]; els artículs que garantisen els drets fonamentals, la separació de poders, la estructura federal, i el dret de resistir als intents de derrocar la constitució son vàlits en perpetuïtat i no poden ser modificats. A pesar de l'intenció inicial, la Grundgesetz seguix en vigor despuix de la reunificació alemana en [[1990]], encara que en algunes modificacions.

Des de l'any [[1949]], el sistema de partits ha estat dominat per l'[[Unió Demócrata Cristiana]] i el [[Partit Social-demócrata d'Alemanya]], encara que els partits més chicotets, com el [[Freie Demokratische Partei|Partit Democràtic Lliure]] (que ha tengut membres en el Bundestag des de 1949) i l'[[Aliança 90 / Els Verts]] (que ha controlat escans en el Parlament des de [[1983]]) han eixercit també un paper important.

Com es habitual, encara que el Cap de govern d'Alemanya és [[Angela Merkel]], va ser [[Frank-Walter Steinmeier]] el [[Ministre de Assunts Exteriors d'Alemanya|Ministre Federal de Relacions Exteriors]] qui oficia com [[Presidència del Consell de l'Unió Europea|President del Consell de l'Unió Europea]]. Entre els aspectes més destacats d'esta Presidència estigué l'acort sobre l'[[Energies renovables en l'Unió Europea|us del 20% d'energies renovables en la UE]] per al [[2020]], aixina com la redacció de la ''[[Declaració de Berlin]] '', pero el major guany va ser l'acort que dona orige al [[Tractat europeu de Lisboa]].

El [[Tribunal de justícia]] és independent del [[poder eixecutiu]] i el [[poder llegislatiu|llegislatiu]]. Te un [[Dret continental|estatut civil]] que es basa en el [[dret romà]] en algunes referències al [[dret germànic]]. El B''undesverfassungsgericht'' ([[Tribunal Constitucional d'Alemanya|Tribunal Constitucional Federal]]), en seu en [[Karlsruhe]], és el Tribunal Suprem alemà responsable d'assunts [[Constitució|constitucionals]], en el poder de realisar processos de revisió judicial. Actua com la més alta autoritat jurídica i s'assegura de que les pràctiques dels poders llegislatiu i judicial s'ajusten a la pràctica de la Llei Fonamental per a la República Federal d'Alemanya ([[Llei Fonamental de Bonn|Llei Fonamental]]). Actua en independència dels atres òrguens de l'Estat, pero no pot actuar en el seu propi nom.

El [[dret penal]] i [[dret privat]] estan codificats en el pla nacional en el [[Strafgesetzbuch]] i el [[Còdic Civil d'Alemanya|Bürgerliches Gesetzbuch]], respectivament. El sistema penal és dirigix cap a la rehabilitació del [[criminal]], el seu objectiu secundari és la protecció del públic en general. Per a conseguir este últim, el condenat penal pot ser posat en presó preventiva (Sicherheitsverwahrung), ademés de regular la pena si se li considera una amenaça per al públic en general. El ''Völkerstrafgesetzbuch'' regula les conseqüències dels [[crims de lesa humanitat]], [[genocidi]] i [[crims de guerra]].

La major part d'Alemanya te un [[clima]] templat [[Humitat|humit]] en el que predominen els [[vent]]s de l'oest. El clima és moderat per la [[Corrent de l'Atlàntic Nort]], que és l'extensió nort de la [[Corrent del Golf]]. Este calentament d'aigua afecta a les zones que llimiten en el Mar del Nort incloent la [[península de Jutlandia]] i la zona a lo llarc del Rin, que desemboca en el Mar del Nort. Per consegüent, en el noroest i el nort, el [[Clima oceànic|clima és oceànic]], les [[Precipitació (meteorologia)|pluges]] es produïxen durant tot l'any en un màxim durant l'[[estiu]]. Els [[hivern]]s són suaus i els estius tendixen a ser frescs, encara que les temperatures poden superar els 30° C (86° F) durant periodos prolongats. En l'est, el clima es més [[Clima continental|continental]], els hiverns poden ser molt [[gelat]]s, els estius poden ser molt càlits, per lo que a sovint se registren llarcs periodos secs. La part central i el sur són regions de transició que varien de clima moderat a oceànic continental. Una vegada més, la temperatura màxima pot excedir de 30° C (86° F) en estiu.

[[Archiu:Windgermany.jpg|thumb|250px|El major [[parc eòlic]] i la major capacitat d'[[energia solar]] en el món s'han instalat en Alemanya. L'[[energia]] renovable genera el 14% del total del consum d'[[electricitat]] del país en [[2007]].]]

És un país conegut per la seua consciència mig ambiental. Els alemanys en la seua majoria consideren que les causes [[Antropogénesis|antropogéniques]] son un factor important en el [[calfament global]] i són casi unànims en pensar que l'acció és necessària, pero estan més dividits que les persones d'atres països sobre l'urgència de dita acció. Esta compromesa en el [[Protocol de Kioto]] i varis atres tractats de promoció de la diversitat biològica, baix les normes d'emissió, el [[reciclage]], l'us d'energies renovables i recolza el desenroll sostenible a nivell mundial. A pesar d'açò, el país te una de les emissions de [[diòxit de carbono]] per càpita més altes de l'[[Unió Europea]].  

En paraules del ex-Ministre Federal de Relacions Exteriors, [[Joschka Fischer]], Alemanya es «campeó mundial de les exportacions», degut al moviment favorable en el comerç exterior del país des de [[2004]], que ha donat als alemans un superàvit exportador.

[[França]] és el més important soci comercial d'Alemanya i viceversa. En [[2005]], França en un 10,2%, tornà a ser el principal destí de les exportacions alemanes i l'orige del 8,7% de les importacions. En [[2006]], més del 14 % de les exportacions franceses tingueren com destí Alemanya i prop del 17 % del total de les importacions franceses provingueren d'Alemanya.

Els països de l'[[Unió Europea]] son els principals compradors dels productes alemanys ([[Regne Unit]] el 7,8% i [[Itàlia]] el 6,9% en 2005). El principal soci comercial d'Alemanya fora d'Europa són els [[Estats Units]], país al que en 2005 realisa el 8,8% de les seues exportacions i del que va recibir el 6,6% de les seues importacions.

Des de que en els [[anys 1930]] l'Alemanya [[nazi]] iniciara la construcció de la primera ret d'autopistes a gran escala en el mon, el país disposa de vies de comunicació ràpides (''[[Autobahn (Alemanya)|Autobahnen]] '') que sumen prop de 12.000 km cobrint la totalitat del territori. Ademés conta en més de 40.000 km de carreteres, lo que convertix en el país en major densitat de vies per a vehículs. La totalitat d'autopistes del país són gratuïtes per a vehículs particulars; a partir de 2005, els [[Camió|camions]] de carrega deuen pagar un peage que se desconta automàticament via [[satèlit artificial|satèlit]], una vegada que el camió deixa la ruta, i que és percentual al número de quilómetros recorreguts.

En més de 82 millons d'habitants, és el país més poblat en l'[[Unió Europea]]. A pesar d'açò, la seua taxa de fecunditat de 1,39 fills per mare és una de les més baixes del mon, i l'[[Oficina Federal d'Estadística]] estima que la població es reduirà a entre 69 i 74 millons en [[2050]] (69 millons d'assumir una migració neta de +100000 per any, 74 millons d'assumir una migració neta de +200.000 per any). Alemanya te una série de grans ciutats, següent [[Berlin]] la més poblada, a pesar d'açò la major [[aglomeració urbana]] és la [[regió Rin-Ruhr]].

Des de [[decembre]] de [[2004]], uns set millons de ciutadans estrangers han segut registrats, i el 19% dels residents del país són [[estranger]]s o tenen algun orige estranger. El grup més números (2,3 millons) és de [[Turquia]], i la majoria de la població restant són de països europeus com [[Itàlia]], [[Sèrbia]], [[Grècia]], [[Polònia]] i [[Croàcia]]. [[Nacions Unides]] ubica a Alemanya com el tercer major receptor d'emigrants internacionals en tot el mon, entorn del 5%, o 10 de los 191 millons d'emigrants, o siga entorn del 12% de la població del país. Com conseqüència de les restriccions, el número d'immigrants que busquen asil justificant orige [[Ètnia|ètnic]] Alemà (en la seua majoria procedents de l'antiga [[Unió Soviètica]]) ha anant disminuint constantment des de [[2000]].

El país es sovint dit ''Das Land der Dichter und Denker'' (la terra de [[poete]]s i [[pensador]]s). La cultura alemana escomençà molt abans del sorgiment d'Alemanya com nació-estat i comprén a tota la zona de parla alemanya. Des de les seues raïls, la cultura, en Alemanya s'ha format per les principals corrents intelectuals i populars en Europa, tant [[Religió|religioses]] com [[Llaic|llaics]]. Com resultat, és difícil identificar una determinada tradició alemana separat del marc més ampli de la alta cultura europea. Atra conseqüència d'estes circumstancies és el fet de que algunes figures històriques, tals com [[Wolfgang Amadeus Mozart]] i [[Nicolás Copérnic]], entre atres, encara que no foren ciutadans d'Alemanya en el sentit modern, deuen ser considerats en el context de l'àmbit cultural alemà per a comprendre el seu treball.

Numerosos [[Pintura|pintors]] alemans han gojat de prestigi internacional a través del seu treball en diverses corrents artístiques. [[Hans Holbein el Jove]], [[Matthias Grünewald]], i [[Albert Durero]] eren importants artistes del [[Renaiximent]], [[Caspar Davit Friedrich]] del [[Romanticisme]], i [[Max Ernst]] del [[surrealisme]]. Entre les contribucions alemanes en la [[arquitectura]] s'inclouen els estils [[carolingi]] i Otonià, que són importants precursors del [[romànic]]. La regió més tart es convertí en el lloc de les obres importants en estils com el [[gòtic]], [[renaixentiste]] i [[barroc]]. És especialment important en els primers moviments moderns, sobre tot a través del moviment [[Bauhaus]] fundat per [[Walter Gropius]]. [[Ludwig Mies van der Rohe]] es convertí en un dels més renomenats arquitectes del món en la segona mitat del [[sigle XX]]. La frontera de [[vidrie]] en els [[arrapacels]] va ser idea seua.

Alemanya ha segut la llar d'algun dels més destacats investigadors en diferents camps científics. Es aixina que prop de 100 alemanys (de nacionalitat u orige) han segut llorejats en el [[Premi Nobel]]. El treball d'[[Albert Éinstein]] i [[Max Planck]] va ser crucial per a la fundació de la [[física moderna]], que [[Werner Heisenberg]] i [[Max Born]] desenrollaren  encara més. Ells foren precedits per [[Física|físics]] com [[Hermann von Helmholtz]], [[Joseph von Fraunhofer]] i [[Daniel Gabriel Fahrenheit]]. [[Wilhelm Conrad Röntgen]] descobrí els [[rajos X]], un guany que el va fer el primer guanyador del [[Premi Nobel de Física]] en [[1901]]. En Alemanya i atres països els [[rajos X]] se denominan ''"Röntgenstrahlen"'' (rajos de Röntgen). El treball de [[Heinrich Rudolf Hertz]] en l'àmbit de la [[radiació]] electromagnètica va ser fonamental per al desenroll de les modernes telecomunicacions. [[Wilhelm Wundt]] és célebre per haver desenrollat el primer laboratori de [[sicologia]], a la que dona la categoria de [[ciència]]. [[Alexander von Humboldt]] i el seu treball com científic natural i explorador va ser fundacional per a la [[biogeografía]].

Numerosos importants [[Matemàtics|matemàtics]] han naixcut en Alemanya, inclosos [[Carl Friedrich Gauss]], [[David Hilbert]], [[Bernhard Riemann]], [[Gottfried Leibniz]], [[Karl Weierstrass]] i [[Hermann Weyl]]. Alemanya ha segut també la llar de famosos inventors i ingeniers, com [[Johannes Gutenberg]], a qui s'acredita l'invenció de la [[Imprenta|imprenta de tipos mòvils]] en Europa; [[Hans Geiger]], el creador del [[contador Geiger]], i [[Konrad Zuse]], que construí el primer [[ordenador]] digital totalment automàtic. Inventors, ingeniers i industrials, com el [[comte]] [[Ferdinand von Zeppelin]], [[Otto Lilienthal]], [[Gottlieb Daimler]], [[Rudolf Diesel]], [[Hugo Junkers]] i [[Karl Benz]] contribuitren a donar forma moderna al [[automòvil]] y a la tecnologia del transport aéreu.

Importants institucions d'investigació son la [[Societat Max Planck]], el [[Helmholtz-Gemeinschaft]] i la [[Societat Fraunhofer]]. Estes treballen de forma independent o conectades externament al sistema universitari contribuint en una medida considerable a la producció científica. El prestigiós [[premi Gottfried Wilhelm Leibniz]] és concedix a deu científics i acadèmics cada any. En una adjudicació màxima de 2,5 millons d'[[euro]]s, és un dels premis d'investigació més alçament dotats en el mon.

La responsabilitat de la supervisió educativa recau principalment en els estats federals a títul individual, mentres que el govern a soles te un paper secundari. El [[jardí d'infància]] és de caràcter opcional, i impartix educació per a tots els chiquets entre tres i sis anys, despuix, l'escolarisació es obligatòria per lo menys durant deu anys. L'[[educació primària]] sol durar quatre anys i les escoles públiques no estan estratificats en esta etapa. En contrast, l'[[educació secundaria]] inclou quatre tipos d'escoles sobre la base de la capacitat del alumne segon lo determinat per les recomanacions del [[professor]]at: el [[Gymnasium]], que inclou la majoria de chiquets més inteligents, prepara als estudiants per als estudis [[Universitat|universitaris]] i l'assistència dura huit o nou anys, depenent de l'estat; el [[Realschule]] te una gama més ampla d'especial interés per a estudiants intermijos i dura sis anys; el [[Hauptschule]] prepara alumnes per a l'[[ensenyança professional]], i el [[Gesamtschule]] combina els tres enfoques.

L'[[Informe PISA]], evalua les habilitats dels estudiants de 15 anys d'edat en els països de l'[[Organisació per a la Cooperació i el Desenroll Econòmic]] i una série de països socis. En [[2006]], els escolars alemans han millorat la seua posició en respecte a anys anteriors, classificant-se (estadísticament) en un nivell significativament superior a la mija (ranc 13) en les ciències, i no significativament per damunt o per baix de la mija en [[matemàtiques]] (ranc 20) i habilitats de [[llectura]] (ranc 18). Les diferencies socio-econòmiques són elevades, i el rendiment dels alumnes és més dependent d'este factor que en la majoria d'atres països.

Per a entrar en una universitat, els estudiants de [[secundaria]] necessiten aprovar l'examen [[Abitur]], similar al [[Advanced Level]], també és possible entrar a l'universitat en un [[Fachabitur]], el qual és un Abitur especialisat, per eixemple, en [[economia]]. Els estudiants que tinguen un [[diploma]] d'una escola de [[formació professional]] poden entrar a una [[Fachhochschule|Universitat de Ciències Aplicades]]. La majoria de les universitats alemanes són de propietat [[Estat|estatal]]. En totes les universitats hi ha que pagar els [[impost]]s administratius, els quals són entre 50 i 200 euros. En alguns Estats ademés hi ha que pagar per drets de [[matrícula]] que ascendixen fins als 500 euros per semestre.

Les universitats són reconegudes a escala internacional, lo que indica l'elevat nivell d'educació en el país. En el ranking ''THES 2006'', deu universitats alemanes foren classificades entre les primeres doscentes del mon.

El [[cristianisme]] és la major denominació [[Religió|religiosa]] en 53 millons d'adeptes (64%). La segon major religió es l'[[islamisme]] en 3,3 millons de seguidors (4%), seguit pel [[budisme]] i el [[judaisme]], abdós en prop de 200.000 adeptes (0,25% ). L'[[hinduisme]] te uns 90.000 adeptes (0,1%). Totes les demés comunitats religioses tenen menys de 50.000 (o inferior a 0,05%) adherents. Prop de 24,4 millons d'alemans (29,6%) no han registrat denominació religiosa.  

El [[protestantisme]] és concentra en el nort i l'est i el [[Catòlic|catolicisme]] romà és concentra en el sur i l'oest. Cada una d'elles comprén entorn del 31% de la població; el 1,7% de la població total és declara a sí mateixos cristians [[ortodoxo]]s, entre ells els [[Sèrvia|servis]] i els [[Grècia|grecs]] son els més numerosos. L'actual Papa, [[Benedicte XVI]], naixqué en Baviera.  

El número de persones sense religió, entre ells els [[ateu]]s i [[agnòstic]]s ascendixen a 29,6% de la població, i són especialment numerosos en l'antiga Alemanya de l'Est i les principals àrees metropolitanes. Dels 3,3 millons de musulmans la majoria són sunites i alevites de [[Turquia]], pero hi ha un chicotet número de [[chiite]]s.  

Segons l'enquesta de l'Eurobarómetre de [[2005]], el 47% dels ciutadans alemans respongueren "Crec que hi ha un Dèu", mentres que el 25% respongué "Crec que hi ha una espècie d'esperit o força vital" i el 25% digué "No crec que existixca ningun tipo d'esperit, dèu, la vida o la força".

L'alemà es l'oficial i principal idioma parlat en Alemanya. És tracta d'un dels 23 idiomes oficials en l'[[Unió Europea]], i un dels tres idiomes de treball de la [[Comissió Europea]], junt en l'[[Idioma anglés|anglés]] i l'[[Idioma francés|francés]]. Ademés hi ha oares idiomes minoritaris que són reconeguts natius: l'[[Idioma danés|danés]], el [[Llengües sorbies|sorap]], l'[[Idioma romaní|romaní]] i l'[[Idioma frisó|frisó]]. Estos estan protegits oficialment por la ECRML. Els llenguages més utilisats són l'[[Idioma turc|turc]], l'[[Idioma polac|polac]], els idiomes de la [[Península Balcànica]] i l'[[Idioma rus|rus]].  

L'alemà estàndart és una llengua germànica occidental i esta estretament relacionada en  l'anglés, l'[[Idioma neerlandés|neerlandés]] i l' [[Idioma suec|suec]]. La majoria del vocabulari alemà es deriva de la rama germànica de la família llingüística indoeuropea. Importants minores de paraules derivades del [[llatí]], de l'[[Idioma grec|grec]] i una cantitat menor del francés. L'alemà s'escriu usant l'[[alfabet llatí]]. Ademés de les 26 lletres estàndart, l'alemà conta en tres vocals en [[Diéresis (signe)|diéresis]], és dir, ä, ö i ü, aixina com la [[Eszett]] o scharfes S (s forta) ß.  

En tot lo món, l'alemà és parlat per aproximadament 100 millons de parlants natius i també al voltant de 80 millons de parlants no natius. L'alemà és l'idioma principal de prop de 90 millons de persones (18%) en l'Unió Europea. El 67% dels ciutadans alemanys afirmen ser capaços de comunicar-se en al menys una llengua estrangera, el 27% per lo menys en dos [[idiome]]s distints del propi.

La Federació Alemanya de Deports Olímpics (DOSB) conta en més de 27 millons de membres. Segons senyes d'esta organisació, aproximadament la tercera part de la població del país realisa la pràctica deportiva a través d'un club o associació en alguna de las més de 200.000 instalacions de caràcter deportiu que existixen en el territori i en els 2.400 clubs del país.

Per la seua part la [[Federació Alemanya de Fútbol]] (DFB) conta en més de 26.000 clubs, totalisant 6 millons de membres, la membresía més gran de qualsevol federació deportiva en el mon. La [[selecció de fútbol d'Alemanya]] ha conseguit tres [[Copa Mundial de Fútbol|copes mundials]] (en 1954, 1974 y 1990) i tres [[eurocope]]s (1972; 1980 i 1996). En tres ocasions aplega a la final de l'Eurocopa sense guanyar-la ([[Eurocopa 1976|1976]], [[Eurocopa 1992|1992]] i [[Eurocopa 2008|2008]]). Aixina mateix, el país va ser seu dels campeonats mundials de [[Copa Mundial de Fútbol de 1974|1974]] i [[Copa Mundial de Fútbol de 2006|2006]].

La [[cuina]] alemana varia enormement d'una regió a un atra. Les regions del sur de [[Baviera]] i [[Suabia]], per eixemple, compartixen una cultura culinària en [[Suïssa]] i [[Àustria]]. [[Carn de porc]], [[carn de vacú]], i [[aus de corral]] son les principals varietats de la carn consumida, en la carn de porc com la més popular. A lo llarc de totes les regions, la carn és menja en freqüència en forma de [[salchicha]]. Més de 1500 diferents tipos de salchiches és produïxen en el país. Els dits [[aliments orgànics]] han guanyat una quota de mercat d'al voltant del 3,0% i és preveu que seguixca una tendència creixent.

Des de les celebracions de la Copa Mundial de la percepció interna i externa de l'image del país ha canviat. En les enquestes realisades a nivell mundial conegudes com l'Índex de GMI Anholt, Alemanya finalisa en segona posició despuix de valorar criteris econòmics, evaluació de la reputació del país en térmens de cultura, la política, el seu poble i el seu atractiu per als turistes.

És llegal i socialment un país [[Homosexualitat en Alemanya|tolerant cap als homosexuals]]. Les unions s'han permés des de l'any [[2001]]. Gais i lesbianes poden adoptar llegalment el fill de la seua parella. Durant l'última década del sigle XX, Alemanya transforma la seua actitut cap als [[Immigració|immigrants]] considerablement. Fins a mitat dels anys noranta va ser l'opinió generalisada de que no era un país d'immigració a pesar de que aproximadament el 10% de la població és d'orige no alemà.

En un gast de 58.000 millons d'euros en viages internacionals en [[2005]], els alemans han invertit més diners que qualsevol atre país. Els destins més populars foren [[Àustria]], [[Espanya]], [[Itàlia]] i [[França]].