Diferència entre les revisions de "Corporativisme" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 1:

El '''corporativisme''' és una doctrina política, econòmica i social sorgida en Europa a mitan del sigle XIX com a alternativa al [[lliberalisme]]{{Harvnp|Bernal García|2017|p=48|ps=”Las ideas del corporativismo surgieron durante la primera mitad del siglo XIX como una reacción contra las revoluciones liberales”}} i al [[socialisme]] (ha segut calificat per això com el tercer «-isme»){{Harvnp|Wiarda|1997|p=}} que proponia un modo de producció capitalista de tipo corporatiu, ya que apostava per la creació de corporacions, inspirades en els gremis de les societats preindustrials,{{Harvnp|Rodríguez Jiménez|1997|p=92}} en les que s'enquadrarien empresaris i treballadors per a alcançar la «harmonia social» (en contraposició a la «lluita de classes» del marxisme). «El corporativisme perseguia la ~~posada~~ en marcha de nous mecanismes de regulació de les relacions laborals que eliminaren els components d'incertitut i conflicte inherents al model lliberal, pero deixava intactes el núcleu central de les relacions socials capitalistes, en particular el dret de propietat i la subordinació del factor treballe al capital».{{Harvnp|Bernal García|2017|p=51}}

El '''corporativisme''' és una doctrina política, econòmica i social sorgida en Europa a mitan del sigle XIX com a alternativa al [[lliberalisme]]{{Harvnp|Bernal García|2017|p=48|ps=”Las ideas del corporativismo surgieron durante la primera mitad del siglo XIX como una reacción contra las revoluciones liberales”}} i al [[socialisme]] (ha segut calificat per això com el tercer «-isme»){{Harvnp|Wiarda|1997|p=}} que proponia un modo de producció capitalista de tipo corporatiu, ya que apostava per la creació de corporacions, inspirades en els gremis de les societats preindustrials,{{Harvnp|Rodríguez Jiménez|1997|p=92}} en les que s'enquadrarien empresaris i treballadors per a alcançar la «harmonia social» (en contraposició a la «lluita de classes» del marxisme).

«El corporativisme perseguia la posta en marcha de nous mecanismes de regulació de les relacions laborals que eliminaren els components d'incertitut i conflicte inherents al model lliberal, pero deixava intactes el núcleu central de les relacions socials capitalistes, en particular el dret de propietat i la subordinació del factor treballe al capital».{{Harvnp|Bernal García|2017|p=51}}

== Referències ==

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-El '''corporativisme''' és una doctrina política, econòmica i social sorgida en Europa a mitan del sigle XIX com a alternativa al [[lliberalisme]]{{Harvnp|Bernal García|2017|p=48|ps=”Las ideas del corporativismo surgieron durante la primera mitad del siglo XIX como una reacción contra las revoluciones liberales”}} i al [[socialisme]] (ha segut calificat per això com el tercer «-isme»){{Harvnp|Wiarda|1997|p=}} que proponia un modo de producció capitalista de tipo corporatiu, ya que apostava per la creació de corporacions, inspirades en els gremis de les societats preindustrials,{{Harvnp|Rodríguez Jiménez|1997|p=92}} en les que s'enquadrarien empresaris i treballadors per a alcançar la «harmonia social» (en contraposició a la «lluita de classes» del marxisme). «El corporativisme perseguia la posada en marcha de nous mecanismes de regulació de les relacions laborals que eliminaren els components d'incertitut i conflicte inherents al model lliberal, pero deixava intactes el núcleu central de les relacions socials capitalistes, en particular el dret de propietat i la subordinació del factor treballe al capital».{{Harvnp|Bernal García|2017|p=51}}
+El '''corporativisme''' és una doctrina política, econòmica i social sorgida en Europa a mitan del sigle XIX com a alternativa al [[lliberalisme]]{{Harvnp|Bernal García|2017|p=48|ps=”Las ideas del corporativismo surgieron durante la primera mitad del siglo XIX como una reacción contra las revoluciones liberales”}} i al [[socialisme]] (ha segut calificat per això com el tercer «-isme»){{Harvnp|Wiarda|1997|p=}} que proponia un modo de producció capitalista de tipo corporatiu, ya que apostava per la creació de corporacions, inspirades en els gremis de les societats preindustrials,{{Harvnp|Rodríguez Jiménez|1997|p=92}} en les que s'enquadrarien empresaris i treballadors per a alcançar la «harmonia social» (en contraposició a la «lluita de classes» del marxisme).
+«El corporativisme perseguia la posta en marcha de nous mecanismes de regulació de les relacions laborals que eliminaren els components d'incertitut i conflicte inherents al model lliberal, pero deixava intactes el núcleu central de les relacions socials capitalistes, en particular el dret de propietat i la subordinació del factor treballe al capital».{{Harvnp|Bernal García|2017|p=51}}
 == Referències ==