Diferència entre les revisions de "Ramiro Ledesma" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 14:

En 1929 la seua colaboració alcançava la més selecta de les publicacions culturals espanyoles: la ''[[Revista de Occidente]]'', fundada i dirigida per Ortega. Sofria d'un defecte en la pronunciació de la [[R|erre]] que va llimitar el seu potencial com a orador i del com es befaria en última instància [[José Antonio Primo de Rivera]].{{Sfn|Preston|2002|p=223}}

=== Participació política ===

A l'altura de 1930, despuix d'acumular una cantitat ingent de llectures filosòfiques (d'autors espanyols, alemans, francesos i italians), «el nou concepte més important per a ell fon el Angst heideggerià», en opinió de Payne. «L'oix i l'amenaça del no res —conclou l'historiador nortamericà— només podien ser superades per la voluntat i el guany, per una acció que s'anara convertint cada volta més en acció directa».{{Sfn|Payne|1997|p=136}}

Va articular les bases del nacionalsindicalisme en Espanya, doctrina de «tercera posició» partidària de la planificació econòmica calificada com a sindicalisme nacional o fascisme a l'espanyola. Un fascisme que pot definir-se com anticatòlic, doctrinalment elaborat, admirador de l'anarcosindicalisme espanyol i del tradicionalisme carliste per ser dos ideologies que considerava autènticament espanyoles,<ref>Areilza, José María de; "Así´los he visto", Madrid, Planeta, 1976 p.90</ref> i en un fort component sindicaliste.<ref>Muñoz Bolaños, Roberto; Edición crítica de "¿Fascismo en España?" de Ramiro Ledesma, Editorial Sepha, 2013 p.80</ref>

Per a la seua difusió, de març a octubre de 1931 es va servir dels vintitrés números del semanari La Conquista de l'Estat —títul que va prendre del periòdic homònim italià ''La conquista dello Stato'', dirigit per Curzio Malaparte, "per sugerència expressa de Giménez Caballero"{{Sfn|Selva|2000|p=161}}— en el que «propugnava una política pareguda a la dels nazis».{{Sfn|Thomas|1976|p=134}} Despuix de la creació de les JONS (Juntes d'Ofensiva Nacional-Sindicaliste) i ya com a aliat de Onésimo Redondo, Ledesma Ramos va començar un acostament a Falange Espanyola, que li va conduir al triumvirat, per fusió d'abdós formacions polítiques, de FE de les JONS junt a Juliol Ruiz de Alda i José Antonio Primo de Rivera en febrer de 1934. L'unificació entre dites organisacions va sorgir de l'iniciativa del propi Ledesma Ramos, assistent a l'acte fundacional de Falange Espanyola.{{Sfn|Tusell|1999|p=82}}

==== Eixida de FE de les JONS ====

No obstant, Ledesma Ramos es va apartar de la formació en giner de 1935, interpretant-se la seua eixida des dels antics jonsistes com a frut de la seua disconformitat en l'evolució de FE de les JONS, pròxima al reformisme burgués i alluntat de la via revolucionària proletària que dien defendre els seus partidaris. «La lliteratura falangista, en interpretar estes querelles, va donar émfasis a les diferències teòriques i polítiques; pero fonamentalment varen ser el resultat de les ambicions personals d'abdós costats».[14] En qualsevol cas, despuix de la seua eixida va portar a terme un intent fallanc de reactivació de les JONS i de les CONS (Central Obrera Nacional Sindicalista) com a grup independent i es va mantindre clarament alluntat de la Falange, pese a que presentaria de nou la seua ajuda a títul personal a José Antonio Primer de Rivera en 1936. En 1935 va publicar el llibre ¿Fascisme en Espanya? (en l'pseudònim de «Roberto Llances»), a on historiava, des de la seua perspectiva, les dificultats d'implantació del fascisme en Espanya, sense excloure dures descalificacions contra Cosí de Rivera i la Falange. De 1935 és també el seu Discurs a les joventuts d'Espanya, que pot considerar-se com l'obra doctrinal més consistent del fascisme espanyol.

=== Guerra civil espanyola ===

Res més produir-se l'abandó de Falange, el 16 de febrer de 1935 va editar el primer número del semanari ''La Patria Libre'' (del que solament varen eixir sèt números, l'últim el 30 de març de 1935). I una semana abans de la sublevació militar, l'11 de juliol de 1936, va publicar el primer i únic número de la revista La nostra Revolució, a on demanava als seus llectors «respals, #adheriment, muscles que es junten en els nostres per a dur al triumfo la bandera social, nacional i revolucionària que hui necessiten de modo urgent els espanyols».<ref> «A los lectores de NUESTRA REVOLUCIÓN», ''Nuestra Revolución'', núm. 1, 11 de julio de 1936.</ref>

Pocs dies despuix del colp militar contra la República que en fracassar donaria pas a la guerra civil espanyola, fon detingut en el carrer de Santa Juliana, en el barri de Belles Vistes de Madrit, prop del seu domicili, i internat en la presó de Vendes. D'allí fon «tret», junt a atres presos, entre els que es trobava l'escritor Ramiro de Maeztu i el cap de la Falange Espanyola de Villaverde Albino Hernández Lázaro,<ref>«[http://hemeroteca.abc.es/cgi-bin/pagina.pdf?fn=exec;command=download_stamp;id=0000350942;nombre_pdf=ABC-10.08.1939-pagina%20027;path=H:%5Ccran%5Cdata%5Cprensa_pages%5CMadrid%5CABC%5C1939%5C193908%5C19390810%5C39G10-027.xml In memoriam] {{Wayback|url=http://hemeroteca.abc.es/cgi-bin/pagina.pdf?fn=exec;command=download_stamp;id=0000350942;nombre_pdf=ABC-10.08.1939-pagina%20027;path=H:%5Ccran%5Cdata%5Cprensa_pages%5CMadrid%5CABC%5C1939%5C193908%5C19390810%5C39G10-027.xml |date=20181117015754 }}», ''ABC'', 10 de agosto de 1939. Consultado el 19 de agosto de 2014.</ref> per a ser assessinat per fusilament en les tàpies del cementeri de Aravaca el 29 d'octubre de 1936.<ref>Anónimo, «[http://www.filosofia.org/ave/001/a016.htm Ramiro Ledesma Ramos (1905–1936)]». Consultado el 17 de abril de 2007. Otras fuentes —como la citada en la nota anterior— sitúan su muerte en la madrugada del 1 de noviembre.</ref>

== Referències ==

@@ Llínea 14: / Llínea 14: @@
 En 1929 la seua colaboració alcançava la més selecta de les publicacions culturals espanyoles: la ''[[Revista de Occidente]]'', fundada i dirigida per Ortega. Sofria d'un defecte en la pronunciació de la [[R|erre]] que va llimitar el seu potencial com a orador i del com es befaria en última instància [[José Antonio Primo de Rivera]].{{Sfn|Preston|2002|p=223}}
+=== Participació política ===
+A l'altura de 1930, despuix d'acumular una cantitat ingent de llectures filosòfiques (d'autors espanyols, alemans, francesos i italians), «el nou concepte més important per a ell fon el Angst heideggerià», en opinió de Payne. «L'oix i l'amenaça del no res —conclou l'historiador nortamericà— només podien ser superades per la voluntat i el guany, per una acció que s'anara convertint cada volta més en acció directa».{{Sfn|Payne|1997|p=136}}
+Va articular les bases del nacionalsindicalisme en Espanya, doctrina de «tercera posició» partidària de la planificació econòmica calificada com a sindicalisme nacional o fascisme a l'espanyola. Un fascisme que pot definir-se com anticatòlic, doctrinalment elaborat, admirador de l'anarcosindicalisme espanyol i del tradicionalisme carliste per ser dos ideologies que considerava autènticament espanyoles,<ref>Areilza, José María de; "Así´los he visto", Madrid, Planeta, 1976 p.90</ref> i en un fort component sindicaliste.<ref>Muñoz Bolaños, Roberto; Edición crítica de "¿Fascismo en España?" de Ramiro Ledesma, Editorial Sepha, 2013 p.80</ref>
+Per a la seua difusió, de març a octubre de 1931 es va servir dels vintitrés números del semanari La Conquista de l'Estat —títul que va prendre del periòdic homònim italià ''La conquista dello Stato'', dirigit per Curzio Malaparte, "per sugerència expressa de Giménez Caballero"{{Sfn|Selva|2000|p=161}}— en el que «propugnava una política pareguda a la dels nazis».{{Sfn|Thomas|1976|p=134}} Despuix de la creació de les JONS (Juntes d'Ofensiva Nacional-Sindicaliste) i ya com a aliat de Onésimo Redondo, Ledesma Ramos va començar un acostament a Falange Espanyola, que li va conduir al triumvirat, per fusió d'abdós formacions polítiques, de FE de les JONS junt a Juliol Ruiz de Alda i José Antonio Primo de Rivera en febrer de 1934. L'unificació entre dites organisacions va sorgir de l'iniciativa del propi Ledesma Ramos, assistent a l'acte fundacional de Falange Espanyola.{{Sfn|Tusell|1999|p=82}}
+==== Eixida de FE de les JONS ====
+No obstant, Ledesma Ramos es va apartar de la formació en giner de 1935, interpretant-se la seua eixida des dels antics jonsistes com a frut de la seua disconformitat en l'evolució de FE de les JONS, pròxima al reformisme burgués i alluntat de la via revolucionària proletària que dien defendre els seus partidaris. «La lliteratura falangista, en interpretar estes querelles, va donar émfasis a les diferències teòriques i polítiques; pero fonamentalment varen ser el resultat de les ambicions personals d'abdós costats».[14] En qualsevol cas, despuix de la seua eixida va portar a terme un intent fallanc de reactivació de les JONS i de les CONS (Central Obrera Nacional Sindicalista) com a grup independent i es va mantindre clarament alluntat de la Falange, pese a que presentaria de nou la seua ajuda a títul personal a José Antonio Primer de Rivera en 1936. En 1935 va publicar el llibre ¿Fascisme en Espanya? (en l'pseudònim de «Roberto Llances»), a on historiava, des de la seua perspectiva, les dificultats d'implantació del fascisme en Espanya, sense excloure dures descalificacions contra Cosí de Rivera i la Falange. De 1935 és també el seu Discurs a les joventuts d'Espanya, que pot considerar-se com l'obra doctrinal més consistent del fascisme espanyol.
+=== Guerra civil espanyola ===
+Res més produir-se l'abandó de Falange, el 16 de febrer de 1935 va editar el primer número del semanari ''La Patria Libre'' (del que solament varen eixir sèt números, l'últim el 30 de març de 1935). I una semana abans de la sublevació militar, l'11 de juliol de 1936, va publicar el primer i únic número de la revista La nostra Revolució, a on demanava als seus llectors «respals, #adheriment, muscles que es junten en els nostres per a dur al triumfo la bandera social, nacional i revolucionària que hui necessiten de modo urgent els espanyols».<ref> «A los lectores de NUESTRA REVOLUCIÓN», ''Nuestra Revolución'', núm. 1, 11 de julio de 1936.</ref>
+Pocs dies despuix del colp militar contra la República que en fracassar donaria pas a la guerra civil espanyola, fon detingut en el carrer de Santa Juliana, en el barri de Belles Vistes de Madrit, prop del seu domicili, i internat en la presó de Vendes. D'allí fon «tret», junt a atres presos, entre els que es trobava l'escritor Ramiro de Maeztu i el cap de la Falange Espanyola de Villaverde Albino Hernández Lázaro,<ref>«[http://hemeroteca.abc.es/cgi-bin/pagina.pdf?fn=exec;command=download_stamp;id=0000350942;nombre_pdf=ABC-10.08.1939-pagina%20027;path=H:%5Ccran%5Cdata%5Cprensa_pages%5CMadrid%5CABC%5C1939%5C193908%5C19390810%5C39G10-027.xml In memoriam] {{Wayback|url=http://hemeroteca.abc.es/cgi-bin/pagina.pdf?fn=exec;command=download_stamp;id=0000350942;nombre_pdf=ABC-10.08.1939-pagina%20027;path=H:%5Ccran%5Cdata%5Cprensa_pages%5CMadrid%5CABC%5C1939%5C193908%5C19390810%5C39G10-027.xml |date=20181117015754 }}», ''ABC'', 10 de agosto de 1939. Consultado el 19 de agosto de 2014.</ref> per a ser assessinat per fusilament en les tàpies del cementeri de Aravaca el 29 d'octubre de 1936.<ref>Anónimo, «[http://www.filosofia.org/ave/001/a016.htm Ramiro Ledesma Ramos (1905–1936)]». Consultado el 17 de abril de 2007. Otras fuentes —como la citada en la nota anterior— sitúan su muerte en la madrugada del 1 de noviembre.</ref>
 == Referències ==