Diferència entre les revisions de "Ramiro Ledesma" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 23:

==== Eixida de FE de les JONS ====

No obstant, Ledesma Ramos es va apartar de la formació en giner de 1935, interpretant-se la seua eixida des dels antics jonsistes com a frut de la seua disconformitat en l'evolució de FE de les JONS, pròxima al reformisme burgués i alluntat de la via revolucionària proletària que dien defendre els seus partidaris. «La lliteratura falangista, en interpretar estes querelles, va donar émfasis a les diferències teòriques i polítiques; pero fonamentalment varen ser el resultat de les ambicions personals d'abdós costats».~~[14]~~ En qualsevol cas, despuix de la seua eixida va portar a terme un intent fallanc de reactivació de les JONS i de les CONS (Central Obrera Nacional Sindicalista) com a grup independent i es va mantindre clarament alluntat de la Falange, pese a que presentaria de nou la seua ajuda a títul personal a José Antonio Primer de Rivera en 1936. En 1935 va publicar el llibre ¿Fascisme en Espanya? (en l'pseudònim de «Roberto Llances»), a on historiava, des de la seua perspectiva, les dificultats d'implantació del fascisme en Espanya, sense excloure dures descalificacions contra Cosí de Rivera i la Falange. De 1935 és també el seu Discurs a les joventuts d'Espanya, que pot considerar-se com l'obra doctrinal més consistent del fascisme espanyol.

No obstant, Ledesma Ramos es va apartar de la formació en giner de 1935, interpretant-se la seua eixida des dels antics jonsistes com a frut de la seua disconformitat en l'evolució de FE de les JONS, pròxima al reformisme burgués i alluntat de la via revolucionària proletària que dien defendre els seus partidaris. «La lliteratura falangista, en interpretar estes querelles, va donar émfasis a les diferències teòriques i polítiques; pero fonamentalment varen ser el resultat de les ambicions personals d'abdós costats».{{Sfn|Jackson|1979|p=169}} En qualsevol cas, despuix de la seua eixida va portar a terme un intent fallanc de reactivació de les JONS i de les CONS (Central Obrera Nacional Sindicalista) com a grup independent i es va mantindre clarament alluntat de la Falange, pese a que presentaria de nou la seua ajuda a títul personal a José Antonio Primer de Rivera en 1936. En 1935 va publicar el llibre ¿Fascisme en Espanya? (en l'pseudònim de «Roberto Llances»), a on historiava, des de la seua perspectiva, les dificultats d'implantació del fascisme en Espanya, sense excloure dures descalificacions contra Cosí de Rivera i la Falange. De 1935 és també el seu Discurs a les joventuts d'Espanya, que pot considerar-se com l'obra doctrinal més consistent del fascisme espanyol.

=== Guerra civil espanyola ===

Llínea 29:

Pocs dies despuix del colp militar contra la República que en fracassar donaria pas a la guerra civil espanyola, fon detingut en el carrer de Santa Juliana, en el barri de Belles Vistes de Madrit, prop del seu domicili, i internat en la presó de Vendes. D'allí fon «tret», junt a atres presos, entre els que es trobava l'escritor Ramiro de Maeztu i el cap de la Falange Espanyola de Villaverde Albino Hernández Lázaro,<ref>«[http://hemeroteca.abc.es/cgi-bin/pagina.pdf?fn=exec;command=download_stamp;id=0000350942;nombre_pdf=ABC-10.08.1939-pagina%20027;path=H:%5Ccran%5Cdata%5Cprensa_pages%5CMadrid%5CABC%5C1939%5C193908%5C19390810%5C39G10-027.xml In memoriam] {{Wayback|url=http://hemeroteca.abc.es/cgi-bin/pagina.pdf?fn=exec;command=download_stamp;id=0000350942;nombre_pdf=ABC-10.08.1939-pagina%20027;path=H:%5Ccran%5Cdata%5Cprensa_pages%5CMadrid%5CABC%5C1939%5C193908%5C19390810%5C39G10-027.xml |date=20181117015754 }}», ''ABC'', 10 de agosto de 1939. Consultado el 19 de agosto de 2014.</ref> per a ser assessinat per fusilament en les tàpies del cementeri de Aravaca el 29 d'octubre de 1936.<ref>Anónimo, «[http://www.filosofia.org/ave/001/a016.htm Ramiro Ledesma Ramos (1905–1936)]». Consultado el 17 de abril de 2007. Otras fuentes —como la citada en la nota anterior— sitúan su muerte en la madrugada del 1 de noviembre.</ref>

== Pensament ==

[[Archiu:Ramiro Ledesma saludo fascista (cropped).jpg|thumb|right|Ramiro Ledesma fent la salutació fascista.]]

S'ha senyalat l'influència en la seua ideologia de Nietzsche, ademés d'autors com Fichte, Hegel, Heidegger, Unamuno, Ortega i Gasset,{{Sfn|Simancas|Moraleja|2001|pp=248, 252 y 255}} Giovanni Gentile,{{Sfn|González Cuevas|2001|p=130}} Georges Sorel, Valois,{{Sfn|Perfecto García|2012|p=85}} Joaquín Costa,{{Sfn|Saz|1986|p=188}} Oswald Spengler i Nicolai Hartmann.{{Sfn|Núñez Seixas|2015|pp=42-43}} Va ser admirador del *nacionalsocialismo i d'Adolf Hitler, fins al punt d'imitar el pentinat d'este últim.<ref>{{Harvsp|Thomas|1976|p=134}}. «Ledesma llevó su admiración a Hitler hasta el extremo de copiar el mechón de pelo que le caía sobre la frente»;{{Harvsp|Simancas|Moraleja|2001|p=258}}. «durante un tiempo a Ledesma le gustaba ir peinado como Hitler»;{{Harvsp|Payne|1995|p=258}} «''He temporarily affected a hitlerian hairstyle''»;{{Harvsp|Thomas|1966|p=177}}. «''Clearly affected as he was by Hitler (whom he tried to copy physically)...''»</ref> D'acort en Stanley G. Payne, va anar «el primer intelectual que va definir un fascisme espanyol relativament clar i precís».{{Sfn|Payne|1997|p=135}} El seu mensage era accidentaliste en la qüestió de la forma d'Estat.{{Sfn|Sesma Landrin|2012|p=62}} Ledesma, que despreciava a José María Albiñana —al que va adscriure una «gesticulació reaccionària»—,{{Sfn|Gil Pecharromán|2013|p=143}} va ser calificat en 2004 per l'escritor falangiste Gustavo Morales com «el més clar enfilament en el fascisme original».{{Sfn|Morales|2004|p=10}} Va aplegar a plantejar la possibilitat d'articular una aliança en la CNT front al marxisme —proposició calificada com a «ilusió sense pervindre» per Ferran Gallego—.{{Sfn|Gallego|2005b|p=268}}

Ledesma considerava a la CNT com "la palanca més eficaç" per a la conquista del poder, canalisant els "valors de rebelia de la raça" contra el capitalisme i l'internacionalisme marxiste.<ref>Muñoz Bolaños, Roberto; Edición crítica de "¿Fascismo en España?" de Ramiro Ledesma, Editorial Sepha, 2013 p.83</ref>

{{Cita|En esta primera fase de la seua estratègia fascista, la gran obsessió de Ledesma Ramos varen ser les masses anarquistes. Entre el 10 i el 16 de juny de 1931, es va celebrar l'III Congrés de la CNT en Madrit. Ledesma i els seus seguidors varen assistir a eixe congrés per a intentar enllaçar definitivament en els anarcosindicalistes, i inclús La Conquista de l'Estat va dedicar un @número entero al desenroll del mateix. És més, el grup de Ledesma va recolzar a la CNT en la folga que varen portar a terme en Telefónica a partir del 6 de juliol, donant-los 5000 pessetes que procedien d'industrials vascs -Lequerica, Sangroniz i Careaga- interessats en finançar un moviment fasciste -per a desestabilisar i acabar en l'II República- i que varen aplegar a Ledesma Ramos a través d'Areilza. Roberto Muñoz Bolaños<ref>}}

Per a Ledesma, s'havia acabat el temps del terrorisme secret i s'obria una nova etapa en la que serien milícies uniformades i perfectament disciplinades les que eixerciren la violència que els seus objectius polítics precisaven<ref> Gallego, 2005a, p. 167.</ref> a l'estil dels camises negres italianes o els camises pardes d'Hitler. Encara que Ramiro Ledesma va jugar en ocasions a la confusió i va aplegar a publicar «A Ramiro Ledesma i als seus camarades —va escriure en el pseudònim de Roberto Llances en ''¿Fascismo en España?''— els van millor les camises roges de *Garibaldi que les negres de Mussolini».

La violència d'estos grups, especialment contra grups d'esquerra, no va tardar en ser freqüent. Un fort *antiliberalismo i *antimarxismo (incloent en est a totes les corrents *obreristas) inundava la seua propaganda, aixina com un rebuig al sistema parlamentari i democràtic. Encara que en La Conquista de l'Estat exigia l'extirpació del marxisme per ser «materialiste, *antiespañol i *subversivo», donava la benvinguda a tots els règims revolucionaris de l'estranger, incloent l'Unió Soviètica, i inclús va declarar que preferia un sistema econòmic de tipo soviètic en Espanya sempre que este fòra purament espanyol abans que del domini de la «burguesia estrangera».

El número 4 de la publicació (4 d'abril) demanava l'immediata revocació de totes les concessions al capital estranger. Eixa edició va ser retirada per la policia, puix en el número anterior s'havia insistit en l'intenció del grup de «impondre violentament la seua política». En el número del 4 de juny, la mateixa publicació sostenia:{{Sfn|Payne|1997|p=140}}{{cita|¡Viva el mundo nuevo del siglo XX! ¡Viva la Italia fascista! ¡Viva la Rusia soviética! ¡Viva la Alemania de Hitler! ¡Viva la España que haremos! ¡Abajo las democracias burguesas y parlamentarias!}}

Despuix de la seua eixida de FE de les *JONS, *Ledesma va aplegar a esbossar en ''Discurso a las juventudes de España'' (1935) un proyecte imperial que considerava imprescindible per a la realisació nacional plena, detallant una série de reivindicacions, que, començant per «recuperar» Gibraltar, passaria per l'unió en el «gran poble portugués», obrint-se com a marc d'expansió una llínea nort'africà «des de l'Atlàntic a Tunis» en «moltes ilusions» enterrades i «molta sanc espanyola», apostant també per l'aprofundiment de vínculs «en tot el gran bloc hispà de la nostra Amèrica».{{Sfn|Parra Montserrat|2012|pp=97-98}}

Fonamentalment agnòstic, no es mostra en els seus escrits una inquietut de signe religiós marcada i va aplegar a referir-se a la religiositat de Redó en to sarcàstic{{Sfn|Simancas|Moraleja|2001|pp=247-252}} En tot, el seu agnosticisme entraria en crisis, segons pareix, poc abans del seu assessinat.{{Sfn|Simancas|Moraleja|2001|p=252}}

== Bibliografia de Ledesma ==

* ''El sello de la muerte'' (Novela), Prólogo de A. Vidal y Planas, Madrid, Ed. Reus, 1924.

* ''El Quijote y nuestro tiempo (Ensayo)'', Prólogo de [[Tomás Borrás]], Madrid, Ed. Vassallo de Mumbert, 1971. (Edición póstuma; texto inédito desde 1924).

* ''Escritos filosóficos''. Estudio preliminar de [[Santiago Montero Díaz]], Madrid, 1941. Reedición: ''La filosofía, disciplina imperial'', Madrid, Tecnos, 1983.

* ''Discurso a las juventudes de España'', Madrid, Ediciones «La Conquista del Estado», 1935. 8.ª edición, con Estudio preliminar de [[Pedro Carlos González Cuevas]], Madrid, Biblioteca Nueva, 2003.

* ''¿Fascismo en España?'', Madrid, Publicaciones «La Conquista del Estado», 1935 (con el seudónimo Roberto Lanzas).

* ''Escritos políticos - JONS, 1933-1934'', Madrid, Edición de Trinidad Ledesma Ramos, 1985, 275 págs.

* ''Escritos políticos. LA CONQUISTA DEL ESTADO, 1931'', Madrid, Edición de Trinidad Ledesma Ramos, 1986, 329 págs.

* ''¿Fascismo en España? LA PATRIA LIBRE, NUESTRA REVOLUCIÓN'', Madrid, Edición de Trinidad Ledesma Ramos, 1988, 315 págs.

* ''Obras completas'', Madrid/Barcelona, Fundación Ramiro Ledesma - Círculo Cultural «La Conquista del Estado», 2004, 4 vols.

* ''Ramiro Ledesma Ramos. Antología falangista I'', Selección, introducción, notas e índices de Pedro José Grande Sánchez, SND Editores, 2021, 894 págs.

== Referències ==

@@ Llínea 23: / Llínea 23: @@
 ==== Eixida de FE de les JONS ====
-No obstant, Ledesma Ramos es va apartar de la formació en giner de 1935, interpretant-se la seua eixida des dels antics jonsistes com a frut de la seua disconformitat en l'evolució de FE de les JONS, pròxima al reformisme burgués i alluntat de la via revolucionària proletària que dien defendre els seus partidaris. «La lliteratura falangista, en interpretar estes querelles, va donar émfasis a les diferències teòriques i polítiques; pero fonamentalment varen ser el resultat de les ambicions personals d'abdós costats».[14] En qualsevol cas, despuix de la seua eixida va portar a terme un intent fallanc de reactivació de les JONS i de les CONS (Central Obrera Nacional Sindicalista) com a grup independent i es va mantindre clarament alluntat de la Falange, pese a que presentaria de nou la seua ajuda a títul personal a José Antonio Primer de Rivera en 1936. En 1935 va publicar el llibre ¿Fascisme en Espanya? (en l'pseudònim de «Roberto Llances»), a on historiava, des de la seua perspectiva, les dificultats d'implantació del fascisme en Espanya, sense excloure dures descalificacions contra Cosí de Rivera i la Falange. De 1935 és també el seu Discurs a les joventuts d'Espanya, que pot considerar-se com l'obra doctrinal més consistent del fascisme espanyol.
+No obstant, Ledesma Ramos es va apartar de la formació en giner de 1935, interpretant-se la seua eixida des dels antics jonsistes com a frut de la seua disconformitat en l'evolució de FE de les JONS, pròxima al reformisme burgués i alluntat de la via revolucionària proletària que dien defendre els seus partidaris. «La lliteratura falangista, en interpretar estes querelles, va donar émfasis a les diferències teòriques i polítiques; pero fonamentalment varen ser el resultat de les ambicions personals d'abdós costats».{{Sfn|Jackson|1979|p=169}} En qualsevol cas, despuix de la seua eixida va portar a terme un intent fallanc de reactivació de les JONS i de les CONS (Central Obrera Nacional Sindicalista) com a grup independent i es va mantindre clarament alluntat de la Falange, pese a que presentaria de nou la seua ajuda a títul personal a José Antonio Primer de Rivera en 1936. En 1935 va publicar el llibre ¿Fascisme en Espanya? (en l'pseudònim de «Roberto Llances»), a on historiava, des de la seua perspectiva, les dificultats d'implantació del fascisme en Espanya, sense excloure dures descalificacions contra Cosí de Rivera i la Falange. De 1935 és també el seu Discurs a les joventuts d'Espanya, que pot considerar-se com l'obra doctrinal més consistent del fascisme espanyol.
 === Guerra civil espanyola ===
@@ Llínea 29: / Llínea 29: @@
 Pocs dies despuix del colp militar contra la República que en fracassar donaria pas a la guerra civil espanyola, fon detingut en el carrer de Santa Juliana, en el barri de Belles Vistes de Madrit, prop del seu domicili, i internat en la presó de Vendes. D'allí fon «tret», junt a atres presos, entre els que es trobava l'escritor Ramiro de Maeztu i el cap de la Falange Espanyola de Villaverde Albino Hernández Lázaro,<ref>«[http://hemeroteca.abc.es/cgi-bin/pagina.pdf?fn=exec;command=download_stamp;id=0000350942;nombre_pdf=ABC-10.08.1939-pagina%20027;path=H:%5Ccran%5Cdata%5Cprensa_pages%5CMadrid%5CABC%5C1939%5C193908%5C19390810%5C39G10-027.xml In memoriam] {{Wayback|url=http://hemeroteca.abc.es/cgi-bin/pagina.pdf?fn=exec;command=download_stamp;id=0000350942;nombre_pdf=ABC-10.08.1939-pagina%20027;path=H:%5Ccran%5Cdata%5Cprensa_pages%5CMadrid%5CABC%5C1939%5C193908%5C19390810%5C39G10-027.xml |date=20181117015754 }}», ''ABC'', 10 de agosto de 1939. Consultado el 19 de agosto de 2014.</ref> per a ser assessinat per fusilament en les tàpies del cementeri de Aravaca el 29 d'octubre de 1936.<ref>Anónimo, «[http://www.filosofia.org/ave/001/a016.htm Ramiro Ledesma Ramos (1905–1936)]». Consultado el 17 de abril de 2007. Otras fuentes —como la citada en la nota anterior— sitúan su muerte en la madrugada del 1 de noviembre.</ref>
+== Pensament ==
+[[Archiu:Ramiro Ledesma saludo fascista (cropped).jpg|thumb|right|Ramiro Ledesma fent la salutació fascista.]]
+S'ha senyalat l'influència en la seua ideologia de Nietzsche, ademés d'autors com Fichte, Hegel, Heidegger, Unamuno, Ortega i Gasset,{{Sfn|Simancas|Moraleja|2001|pp=248, 252 y 255}} Giovanni Gentile,{{Sfn|González Cuevas|2001|p=130}} Georges Sorel, Valois,{{Sfn|Perfecto García|2012|p=85}} Joaquín Costa,{{Sfn|Saz|1986|p=188}} Oswald Spengler i Nicolai Hartmann.{{Sfn|Núñez Seixas|2015|pp=42-43}} Va ser admirador del *nacionalsocialismo i d'Adolf Hitler, fins al punt d'imitar el pentinat d'este últim.<ref>{{Harvsp|Thomas|1976|p=134}}. «Ledesma llevó su admiración a Hitler hasta el extremo de copiar el mechón de pelo que le caía sobre la frente»;{{Harvsp|Simancas|Moraleja|2001|p=258}}. «durante un tiempo a Ledesma le gustaba ir peinado como Hitler»;{{Harvsp|Payne|1995|p=258}} «''He temporarily affected a hitlerian hairstyle''»;{{Harvsp|Thomas|1966|p=177}}. «''Clearly affected as he was by Hitler (whom he tried to copy physically)...''»</ref> D'acort en Stanley G. Payne, va anar «el primer intelectual que va definir un fascisme espanyol relativament clar i precís».{{Sfn|Payne|1997|p=135}} El seu mensage era accidentaliste en la qüestió de la forma d'Estat.{{Sfn|Sesma Landrin|2012|p=62}} Ledesma, que despreciava a José María Albiñana —al que va adscriure una «gesticulació reaccionària»—,{{Sfn|Gil Pecharromán|2013|p=143}} va ser calificat en 2004 per l'escritor falangiste Gustavo Morales com «el més clar enfilament en el fascisme original».{{Sfn|Morales|2004|p=10}} Va aplegar a plantejar la possibilitat d'articular una aliança en la CNT front al marxisme —proposició calificada com a «ilusió sense pervindre» per Ferran Gallego—.{{Sfn|Gallego|2005b|p=268}}
+Ledesma considerava a la CNT com "la palanca més eficaç" per a la conquista del poder, canalisant els "valors de rebelia de la raça" contra el capitalisme i l'internacionalisme marxiste.<ref>Muñoz Bolaños, Roberto; Edición crítica de "¿Fascismo en España?" de Ramiro Ledesma, Editorial Sepha, 2013 p.83</ref>
+{{Cita|En esta primera fase de la seua estratègia fascista, la gran obsessió de Ledesma Ramos varen ser les masses anarquistes. Entre el 10 i el 16 de juny de 1931, es va celebrar l'III Congrés de la CNT en Madrit. Ledesma i els seus seguidors varen assistir a eixe congrés per a intentar enllaçar definitivament en els anarcosindicalistes, i inclús La Conquista de l'Estat va dedicar un @número entero al desenroll del mateix. És més, el grup de Ledesma va recolzar a la CNT en la folga que varen portar a terme en Telefónica a partir del 6 de juliol, donant-los 5000 pessetes que procedien d'industrials vascs -Lequerica, Sangroniz i Careaga- interessats en finançar un moviment fasciste -per a desestabilisar i acabar en l'II República- i que varen aplegar a Ledesma Ramos a través d'Areilza. Roberto Muñoz Bolaños<ref>}}
+Per a Ledesma, s'havia acabat el temps del terrorisme secret i s'obria una nova etapa en la que serien milícies uniformades i perfectament disciplinades les que eixerciren la violència que els seus objectius polítics precisaven<ref> Gallego, 2005a, p. 167.</ref> a l'estil dels camises negres italianes o els camises pardes d'Hitler. Encara que Ramiro Ledesma va jugar en ocasions a la confusió i va aplegar a publicar «A Ramiro Ledesma i als seus camarades —va escriure en el pseudònim de Roberto Llances en ''¿Fascismo en España?''— els van millor les camises roges de *Garibaldi que les negres de Mussolini».
+La violència d'estos grups, especialment contra grups d'esquerra, no va tardar en ser freqüent. Un fort *antiliberalismo i *antimarxismo (incloent en est a totes les corrents *obreristas) inundava la seua propaganda, aixina com un rebuig al sistema parlamentari i democràtic. Encara que en La Conquista de l'Estat exigia l'extirpació del marxisme per ser «materialiste, *antiespañol i *subversivo», donava la benvinguda a tots els règims revolucionaris de l'estranger, incloent l'Unió Soviètica, i inclús va declarar que preferia un sistema econòmic de tipo soviètic en Espanya sempre que este fòra purament espanyol abans que del domini de la «burguesia estrangera».
+El número 4 de la publicació (4 d'abril) demanava l'immediata revocació de totes les concessions al capital estranger. Eixa edició va ser retirada per la policia, puix en el número anterior s'havia insistit en l'intenció del grup de «impondre violentament la seua política». En el número del 4 de juny, la mateixa publicació sostenia:{{Sfn|Payne|1997|p=140}}{{cita|¡Viva el mundo nuevo del siglo XX!<br />¡Viva la Italia fascista!<br />¡Viva la Rusia soviética!<br />¡Viva la Alemania de Hitler!<br />¡Viva la España que haremos!<br />¡Abajo las democracias burguesas y parlamentarias!}}
+Despuix de la seua eixida de FE de les *JONS, *Ledesma va aplegar a esbossar en ''Discurso a las juventudes de España'' (1935) un proyecte imperial que considerava imprescindible per a la realisació nacional plena, detallant una série de reivindicacions, que, començant per «recuperar» Gibraltar, passaria per l'unió en el «gran poble portugués», obrint-se com a marc d'expansió una llínea nort'africà «des de l'Atlàntic a Tunis» en «moltes ilusions» enterrades i «molta sanc espanyola», apostant també per l'aprofundiment de vínculs «en tot el gran bloc hispà de la nostra Amèrica».{{Sfn|Parra Montserrat|2012|pp=97-98}}
+Fonamentalment agnòstic, no es mostra en els seus escrits una inquietut de signe religiós marcada i va aplegar a referir-se a la religiositat de Redó en to sarcàstic{{Sfn|Simancas|Moraleja|2001|pp=247-252}} En tot, el seu agnosticisme entraria en crisis, segons pareix, poc abans del seu assessinat.{{Sfn|Simancas|Moraleja|2001|p=252}}
+== Bibliografia de Ledesma ==
+* ''El sello de la muerte'' (Novela), Prólogo de A. Vidal y Planas, Madrid, Ed. Reus, 1924.
+* ''El Quijote y nuestro tiempo (Ensayo)'', Prólogo de [[Tomás Borrás]], Madrid, Ed. Vassallo de Mumbert, 1971. (Edición póstuma; texto inédito desde 1924).
+* ''Escritos filosóficos''. Estudio preliminar de [[Santiago Montero Díaz]], Madrid, 1941. Reedición: ''La filosofía, disciplina imperial'', Madrid, Tecnos, 1983.
+* ''Discurso a las juventudes de España'', Madrid, Ediciones «La Conquista del Estado», 1935. 8.ª edición, con Estudio preliminar de [[Pedro Carlos González Cuevas]], Madrid, Biblioteca Nueva, 2003.
+* ''¿Fascismo en España?'', Madrid, Publicaciones «La Conquista del Estado», 1935 (con el seudónimo Roberto Lanzas).
+* ''Escritos políticos - JONS, 1933-1934'', Madrid, Edición de Trinidad Ledesma Ramos, 1985, 275 págs.
+* ''Escritos políticos. LA CONQUISTA DEL ESTADO, 1931'', Madrid, Edición de Trinidad Ledesma Ramos, 1986, 329 págs.
+* ''¿Fascismo en España? LA PATRIA LIBRE, NUESTRA REVOLUCIÓN'', Madrid, Edición de Trinidad Ledesma Ramos, 1988, 315 págs.
+* ''Obras completas'', Madrid/Barcelona, Fundación Ramiro Ledesma - Círculo Cultural «La Conquista del Estado», 2004, 4 vols.
+* ''Ramiro Ledesma Ramos. Antología falangista I'', Selección, introducción, notas e índices de Pedro José Grande Sánchez, SND Editores, 2021, 894 págs.
 == Referències ==