Diferència entre les revisions de "Ramiro Ledesma"

Va nàixer el 23 de maig de 1905 en Alfaraz de Sayago,{{harvnb|Jiménez Cortacans|2013|pp=56-57}} una menuda localitat de la província de Zamora que a penes rondava els cinccents habitants. Als pocs anys es va traslladar en la seua família a Torrefrades, a on el seu pare eixercia la professió de mestre.

[[Archiu:1924-07-18, Nuevo Mundo, El vacío.jpg|left|thumb|«El vacío». Text publicat per Ledesma en 1924 en la revista ''[[Nuevo Mundo (revista)|Nuevo Mundo]]'',{{harvnb|Simancas|Moraleja|2001|p=248}} ilustrat per [[Enrique Varela de Seijas|Varela de Seijas]].]]

Va ingressar molt jove en el cos de Correus i Telégrafs, i despuix de varis destins va recalar en Madrit, a on va terminar el bachillerat. Va freqüentar l'Ateneu i va conseguir donar-se una àmplia i sòlida cultura, en bona mida autodidacta. En 1926 es va matricular en la Facultat de Ciències i en la de Filosofia de l'Universitat de Madrit, en la que va coincidir en docents com José Ortega i Gasset, Julián Besteiro, Xavier Zubiri, Manuel García Morente, Manuel B. Cossío i Fernando dels Rius, mostrant Ledesma particular predilecció pel primer, de qui es va acabar convertint en un dels seus més assidus seguidors.{{harvnb|Soto Carrasco|2011|pp=83-84}} Va profundisar en l'estudi del filòsof Martin Heidegger i va colaborar, des de molt jove, en La Gasseta Lliterària, revista cultural fundada i dirigida per Ernesto Giménez Caballero,{{harvnb|Tusell|1999|p=82|ps=«Giménez Caballero, su editor, admirador entusiasta de Mussolini, fue un representante característico del vanguardismo literario y del fascismo español».}} a on s'expressava la generació del 27, en la que a partir de 1929-1930 escomençarien a cobrar eco —per influència del seu director— posiciones d'inspiració fascista.{{harvnb|Selva|2000|pp=156-163, para la evolución que se produce en Ledesma —a la sombra en buena medida de [[Giménez Caballero]]— desde su lugar como comentarista filosófico y científico de ''[[La Gaceta Literaria]]'' hasta el lanzamiento de ''[[La Conquista del Estado]]''}}

En 1929 la seua colaboració alcançava la més selecta de les publicacions culturals espanyoles: la ''[[Revista de Occidente]]'', fundada i dirigida per Ortega. Sofria d'un defecte en la pronunciació de la [[R|erre]] que va llimitar el seu potencial com a orador i del com es befaria en última instància [[José Antonio Primo de Rivera]].{{harvnb|Preston|2002|p=223}}

A l'altura de 1930, despuix d'acumular una cantitat ingent de llectures filosòfiques (d'autors espanyols, alemans, francesos i italians), «el nou concepte més important per a ell fon el Angst heideggerià», en opinió de Payne. «L'oix i l'amenaça del no res —conclou l'historiador nortamericà— només podien ser superades per la voluntat i el guany, per una acció que s'anara convertint cada volta més en acció directa».{{harvnb|Payne|1997|p=136}}

Per a la seua difusió, de març a octubre de 1931 es va servir dels vintitrés números del semanari La Conquista de l'Estat —títul que va prendre del periòdic homònim italià ''La conquista dello Stato'', dirigit per Curzio Malaparte, "per sugerència expressa de Giménez Caballero"{{harvnb|Selva|2000|p=161}}— en el que «propugnava una política pareguda a la dels nazis».{{harvnb|Thomas|1976|p=134}} Despuix de la creació de les JONS (Juntes d'Ofensiva Nacional-Sindicaliste) i ya com a aliat de Onésimo Redondo, Ledesma Ramos va començar un acostament a Falange Espanyola, que li va conduir al triumvirat, per fusió d'abdós formacions polítiques, de FE de les JONS junt a Juliol Ruiz de Alda i José Antonio Primo de Rivera en febrer de 1934. L'unificació entre dites organisacions va sorgir de l'iniciativa del propi Ledesma Ramos, assistent a l'acte fundacional de Falange Espanyola.{{harvnb|Tusell|1999|p=82}}

No obstant, Ledesma Ramos es va apartar de la formació en giner de 1935, interpretant-se la seua eixida des dels antics jonsistes com a frut de la seua disconformitat en l'evolució de FE de les JONS, pròxima al reformisme burgués i alluntat de la via revolucionària proletària que dien defendre els seus partidaris. «La lliteratura falangista, en interpretar estes querelles, va donar émfasis a les diferències teòriques i polítiques; pero fonamentalment varen ser el resultat de les ambicions personals d'abdós costats».{{harvnb|Jackson|1979|p=169}} En qualsevol cas, despuix de la seua eixida va portar a terme un intent fallanc de reactivació de les JONS i de les CONS (Central Obrera Nacional Sindicalista) com a grup independent i es va mantindre clarament alluntat de la Falange, pese a que presentaria de nou la seua ajuda a títul personal a José Antonio Primer de Rivera en 1936. En 1935 va publicar el llibre ¿Fascisme en Espanya? (en l'pseudònim de «Roberto Llances»), a on historiava, des de la seua perspectiva, les dificultats d'implantació del fascisme en Espanya, sense excloure dures descalificacions contra Cosí de Rivera i la Falange. De 1935 és també el seu Discurs a les joventuts d'Espanya, que pot considerar-se com l'obra doctrinal més consistent del fascisme espanyol.

S'ha senyalat l'influència en la seua ideologia de Nietzsche, ademés d'autors com Fichte, Hegel, Heidegger, Unamuno, Ortega i Gasset,{{harvnb|Simancas|Moraleja|2001|pp=248, 252 y 255}} Giovanni Gentile,{{harvnb|González Cuevas|2001|p=130}} Georges Sorel, Valois,{{harvnb|Perfecto García|2012|p=85}} Joaquín Costa,{{harvnb|Saz|1986|p=188}} Oswald Spengler i Nicolai Hartmann.{{harvnb|Núñez Seixas|2015|pp=42-43}} Va ser admirador del [[nacionalsocialisme]] i d'[[Adolf Hitler]], fins al punt d'imitar el pentinat d'este últim.<ref>{{Harvsp|Thomas|1976|p=134}}. «Ledesma llevó su admiración a Hitler hasta el extremo de copiar el mechón de pelo que le caía sobre la frente»;{{Harvsp|Simancas|Moraleja|2001|p=258}}. «durante un tiempo a Ledesma le gustaba ir peinado como Hitler»;{{Harvsp|Payne|1995|p=258}} «''He temporarily affected a hitlerian hairstyle''»;{{Harvsp|Thomas|1966|p=177}}. «''Clearly affected as he was by Hitler (whom he tried to copy physically)...''»</ref> D'acort en Stanley G. Payne, va anar «el primer intelectual que va definir un fascisme espanyol relativament clar i precís».{{harvnb|Payne|1997|p=135}} El seu mensage era accidentaliste en la qüestió de la forma d'Estat.{{harvnb|Sesma Landrin|2012|p=62}} Ledesma, que despreciava a José María Albiñana —al que va adscriure una «gesticulació reaccionària»—,{{harvnb|Gil Pecharromán|2013|p=143}} va ser calificat en 2004 per l'escritor falangiste Gustavo Morales com «el més clar enfilament en el fascisme original».{{harvnb|Morales|2004|p=10}} Va aplegar a plantejar la possibilitat d'articular una aliança en la CNT front al marxisme —proposició calificada com a «ilusió sense pervindre» per Ferran Gallego—.{{harvnb|Gallego|2005b|p=268}}

El número 4 de la publicació (4 d'abril) demanava l'immediata revocació de totes les concessions al capital estranger. Eixa edició va ser retirada per la policia, puix en el número anterior s'havia insistit en l'intenció del grup de «impondre violentament la seua política». En el número del 4 de juny, la mateixa publicació sostenia:{{harvnb|Payne|1997|p=140}}{{cita|¡Viva el mundo nuevo del siglo XX!<br />¡Viva la Italia fascista!<br />¡Viva la Rusia soviética!<br />¡Viva la Alemania de Hitler!<br />¡Viva la España que haremos!<br />¡Abajo las democracias burguesas y parlamentarias!}}

Despuix de la seua eixida de FE de les JONS, Ledesma va aplegar a esbossar en ''Discurso a las juventudes de España'' (1935) un proyecte imperial que considerava imprescindible per a la realisació nacional plena, detallant una série de reivindicacions, que, començant per «recuperar» Gibraltar, passaria per l'unió en el «gran poble portugués», obrint-se com a marc d'expansió una llínea nort'africà «des de l'Atlàntic a Tunis» en «moltes ilusions» enterrades i «molta sanc espanyola», apostant també per l'aprofundiment de vínculs «en tot el gran bloc hispà de la nostra Amèrica».{{harvnb|Parra Montserrat|2012|pp=97-98}}

Fonamentalment agnòstic, no es mostra en els seus escrits una inquietut de signe religiós marcada i va aplegar a referir-se a la religiositat de Redó en to sarcàstic{{harvnb|Simancas|Moraleja|2001|pp=247-252}} En tot, el seu agnosticisme entraria en crisis, segons pareix, poc abans del seu assessinat.{{harvnb|Simancas|Moraleja|2001|p=252}}