Diferència entre les revisions de "Lo Rat Penat" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 107:

Gràcies a l'entitat cultural valenciana Lo Rat Penat la [[Mare de Deu dels Desamparats]] és patrona de Valéncia.

Des del [[sigle XVII]] se venia venerant a la Mare de Deu dels Desamparats en la seua Capella, sempre reverenciada pel poble valencià; i en [[1882]], dos sigles despuix, Lo Rat Penat, basant-se en la devoció de la gent i tenint en conte que era considerada patrona en el cor dels valencians, escomençà a treballar en l'idea del patronat oficial, i el 24 d'abril d'eixe mateix any, el president de la societat, el prestigiós escritor valencià [[Ramon i Bigné]], reunit en la Junta de Govern, acordaren celebrar una festa extraordinària i solemne a la Verge dels Desamparats, i aixina fer pública l'idea del seu nomenament com a patrona; l'idea fon acceptada en un gran entusiasme popular. Lo Rat Penat i el diari ''[[Las Provincias]]'' actuaren com a caps en la campanya i, junt a l'arquebisbe de la ciutat, aplegaren a comunicar-se en el papa [[Lleó XIII]]. Totes les gestions i tràmits realisats tingueren un resultat positiu, ya que el 23 d'abril de [[1885]], el president, en aquell moment de Lo Rat Penat, [[Feliu Pizcueta]], donava la notícia rebuda per telégraf: La Mare de Deu dels Desamparats i dels Sants Inocents era nomenada oficialment Patrona de Valéncia pel papa.

Des del [[sigle XVII]] se venia venerant a la Mare de Deu dels Desamparats en la seua Capella, sempre reverenciada pel poble valencià; i en [[1882]], dos sigles despuix, Lo Rat Penat, basant-se en la devoció de la gent i tenint en conte que era considerada patrona en el cor dels valencians, escomençà a treballar en l'idea del patronat oficial, i el 24 d'abril d'eixe mateix any, el president de la societat, el prestigiós escritor valencià Ramon i Bigné, reunit en la Junta de Govern, acordaren celebrar una festa extraordinària i solemne a la Verge dels Desamparats, i aixina fer pública l'idea del seu nomenament com a patrona; l'idea fon acceptada en un gran entusiasme popular. Lo Rat Penat i el diari ''[[Las Provincias]]'' actuaren com a caps en la campanya i, junt a l'arquebisbe de la ciutat, aplegaren a comunicar-se en el papa [[Lleó XIII]]. Totes les gestions i tràmits realisats tingueren un resultat positiu, ya que el 23 d'abril de [[1885]], el president, en aquell moment de Lo Rat Penat, [[Feliu Pizcueta]], donava la notícia rebuda per telégraf: La Mare de Deu dels Desamparats i dels Sants Inocents era nomenada oficialment Patrona de Valéncia pel papa.

Els valencians celebraren en alegria i solemnitat l'esperat succés; pero, ademés, i per tal de que quedara permanent un monument històric-lliterari, Lo Rat Penat feu una crida als poetes valencians i aixina poder arreplegar una Corona Poètica i oferir-la a la Mare de Deu en una magnífica publicació que s'acabà d'editar el 10 de maig de [[1885]]; eixa “Corona” és una joya editorial que Lo Rat Penat té en la seua biblioteca, a la qual contribuïren en els seus treballs els més famosos poetes valencians de l'época.

@@ Llínea 107: / Llínea 107: @@
 Gràcies a l'entitat cultural valenciana Lo Rat Penat la [[Mare de Deu dels Desamparats]] és patrona de Valéncia.
-Des del [[sigle XVII]] se venia venerant a la Mare de Deu dels Desamparats en la seua Capella, sempre reverenciada pel poble valencià; i en [[1882]], dos sigles despuix, Lo Rat Penat, basant-se en la devoció de la gent i tenint en conte que era considerada patrona en el cor dels valencians, escomençà a treballar en l'idea del patronat oficial, i el 24 d'abril d'eixe mateix any, el president de la societat, el prestigiós escritor valencià [[Ramon i Bigné]], reunit en la Junta de Govern, acordaren celebrar una festa extraordinària i solemne a la Verge dels Desamparats, i aixina fer pública l'idea del seu nomenament com a patrona; l'idea fon acceptada en un gran entusiasme popular. Lo Rat Penat i el diari ''[[Las Provincias]]'' actuaren com a caps en la campanya i, junt a l'arquebisbe de la ciutat, aplegaren a comunicar-se en el papa [[Lleó XIII]]. Totes les gestions i tràmits realisats tingueren un resultat positiu, ya que el 23 d'abril de [[1885]], el president, en aquell moment de Lo Rat Penat, [[Feliu Pizcueta]], donava la notícia rebuda per telégraf: La Mare de Deu dels Desamparats i dels Sants Inocents era nomenada oficialment Patrona de Valéncia pel papa.
+Des del [[sigle XVII]] se venia venerant a la Mare de Deu dels Desamparats en la seua Capella, sempre reverenciada pel poble valencià; i en [[1882]], dos sigles despuix, Lo Rat Penat, basant-se en la devoció de la gent i tenint en conte que era considerada patrona en el cor dels valencians, escomençà a treballar en l'idea del patronat oficial, i el 24 d'abril d'eixe mateix any, el president de la societat, el prestigiós escritor valencià Ramon i Bigné, reunit en la Junta de Govern, acordaren celebrar una festa extraordinària i solemne a la Verge dels Desamparats, i aixina fer pública l'idea del seu nomenament com a patrona; l'idea fon acceptada en un gran entusiasme popular. Lo Rat Penat i el diari ''[[Las Provincias]]'' actuaren com a caps en la campanya i, junt a l'arquebisbe de la ciutat, aplegaren a comunicar-se en el papa [[Lleó XIII]]. Totes les gestions i tràmits realisats tingueren un resultat positiu, ya que el 23 d'abril de [[1885]], el president, en aquell moment de Lo Rat Penat, [[Feliu Pizcueta]], donava la notícia rebuda per telégraf: La Mare de Deu dels Desamparats i dels Sants Inocents era nomenada oficialment Patrona de Valéncia pel papa.
 Els valencians celebraren en alegria i solemnitat l'esperat succés; pero, ademés, i per tal de que quedara permanent un monument històric-lliterari, Lo Rat Penat feu una crida als poetes valencians i aixina poder arreplegar una Corona Poètica i oferir-la a la Mare de Deu en una magnífica publicació que s'acabà d'editar el 10 de maig de [[1885]]; eixa “Corona” és una joya editorial que Lo Rat Penat té en la seua biblioteca, a la qual contribuïren en els seus treballs els més famosos poetes valencians de l'época.