Diferència entre les revisions de "Ptyonoprogne rupestris" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 3:

El '''avió roquero'''<ref>{{Nomenes aus SÈU 9 |fechaacceso = 17 de giner de 2013}}</ref> ('''''Ptyonoprogne rupestris''''') és una [[espècie]] de [[Aus|au]] de la [[Família (biologia)|família]] dels avions i oronetes ([[Hirundinidae]]). Medix 14{{esd}}[[centímetro|cm]] de llarc i posseïx parts superiors color marró cendra i parts inferiors més clares, ademés d'una coa curta i quadrada que posseïx unes taques blanques distintives en la majoria de les seues plomes. Habita en les montanyes del sur de [[Europa]], el noroest de [[Àfrica]] i el sur de [[Àsia]]. Se li pot confondre en les atres dos espècies del gènero, pero és de major tamany que estes, presenta unes taques més notòries en la coa i posseïx un plomall de to diferent. Molts eixemplars d'Europa són residents, pero les poblacions més nortenyes i les que habiten en Àsia són migratòries, ya que hibernan en el nort d'Àfrica, el [[Mig Oriente]] o la [[Índia]].

El '''avió roquero'''<ref>{{Nomenes aus SÈU 9 |fechaacceso = 17 de giner de 2013}}</ref> ('''''Ptyonoprogne rupestris''''') és una [[espècie]] d'[[Aus|au]] de la [[Família (biologia)|família]] dels avions i oronetes ([[Hirundinidae]]). Medix 14{{esd}}[[centímetro|cm]] de llarc i posseïx parts superiors color marró cendra i parts inferiors més clares, ademés d'una coa curta i quadrada que posseïx unes taques blanques distintives en la majoria de les seues plomes. Habita en les montanyes del sur d'[[Europa]], el noroest d'[[Àfrica]] i el sur d'[[Àsia]]. Se li pot confondre en les atres dos espècies del gènero, pero és de major tamany que estes, presenta unes taques més notòries en la coa i posseïx un plomall de to diferent. Molts eixemplars d'Europa són residents, pero les poblacions més nortenyes i les que habiten en Àsia són migratòries, ya que hibernan en el nort d'Àfrica, el [[Mig Oriente]] o la [[Índia]].

L'avió roquero construïx un niu adherit a la superfície rocosa baixe l'eixint d'un penya-segat o, més freqüentment, a una estructura creada per l'home. Construïx un niu en forma de mija tassa de fanc en una capa interna suau de plomes i pastura seca. Els nius solen ser solitaris, encara que algunes parelles poden anidar relativament prop en ubicacions apropiades. La femella s'encarrega de posar i incubar de dos a cinc ous blancs en taques marrons, encara que posteriorment abdós progenitors alimenten als pichones. Esta espècie no forma grans colónies de apareamiento, pero és més be gregaria fòra d'esta temporada. S'alimenta d'una gran varietat de [[insecta|insectes]] que captura en ple vol, prop de les parets dels penya-segats o en prats [[Alps|alpins]]. Els adults i els jóvens són aliment per a les [[Au de presa|aus d'assut]] o els [[Corvidae|córvidos]], i també estagen [[àcar]]s que s'alimenten de la seua sanc. Donada la seua àrea de distribució, molt gran i en expansió, i la seua població numerosa, no existix cap preocupació sobre el seu estat de conservació.

L'avió roquero construïx un niu adherit a la superfície rocosa baixe l'eixint d'un penya-segat o, més freqüentment, a una estructura creada per l'home. Construïx un niu en forma de mija tassa de fanc en una capa interna suau de plomes i pastura seca. Els nius solen ser solitaris, encara que algunes parelles poden anidar relativament prop en ubicacions apropiades. La femella s'encarrega de posar i incubar de dos a cinc ous blancs en taques marrons, encara que posteriorment abdós progenitors alimenten als pichones. Esta espècie no forma grans colónies de apareamiento, pero és més be gregaria fòra d'esta temporada. S'alimenta d'una gran varietat d'[[insecta|insectes]] que captura en ple vol, prop de les parets dels penya-segats o en prats [[Alps|alpins]]. Els adults i els jóvens són aliment per a les [[Au de presa|aus d'assut]] o els [[Corvidae|córvidos]], i també estagen [[àcar]]s que s'alimenten de la seua sanc. Donada la seua àrea de distribució, molt gran i en expansió, i la seua població numerosa, no existix cap preocupació sobre el seu estat de conservació.

Esta au es relaciona de forma molt propenca en els dos atres avions dins del gènero i a voltes li l'ha considerat de la mateixa espècie que un d'ells o abdós, si be semblen existir zones a on les àrees de distribució de dos espècies es empalman sense que es [[híbrit (biologia)|hibriden]]. Els tres avions de ''Ptyonoprogne'' són molt similars en comportament a les atres oronetes del [[Vell Món]] que construïxen els seus nius en fanc. A voltes li'ls inclou dins del gènero ''[[Hirundo]]'', pero este punt de vista du a inconsistencias en la classificació d'atres gèneros, particularment en el cas de ''[[Delichon]]''.

@@ Llínea 3: / Llínea 3: @@
-El '''avió roquero'''<ref>{{Nomenes aus SÈU 9 |fechaacceso = 17 de giner de 2013}}</ref> ('''''Ptyonoprogne rupestris''''') és una [[espècie]] de [[Aus|au]] de la [[Família (biologia)|família]] dels avions i oronetes ([[Hirundinidae]]). Medix 14{{esd}}[[centímetro|cm]] de llarc i posseïx parts superiors color marró cendra i parts inferiors més clares, ademés d'una coa curta i quadrada que posseïx unes taques blanques distintives en la majoria de les seues plomes. Habita en les montanyes del sur de [[Europa]], el noroest de [[Àfrica]] i el sur de [[Àsia]]. Se li pot confondre en les atres dos espècies del gènero, pero és de major tamany que estes, presenta unes taques més notòries en la coa i posseïx un plomall de to diferent. Molts eixemplars d'Europa són residents, pero les poblacions més nortenyes i les que habiten en Àsia són migratòries, ya que hibernan en el nort d'Àfrica, el [[Mig Oriente]] o la [[Índia]].
+El '''avió roquero'''<ref>{{Nomenes aus SÈU 9 |fechaacceso = 17 de giner de 2013}}</ref> ('''''Ptyonoprogne rupestris''''') és una [[espècie]] d'[[Aus|au]] de la [[Família (biologia)|família]] dels avions i oronetes ([[Hirundinidae]]). Medix 14{{esd}}[[centímetro|cm]] de llarc i posseïx parts superiors color marró cendra i parts inferiors més clares, ademés d'una coa curta i quadrada que posseïx unes taques blanques distintives en la majoria de les seues plomes. Habita en les montanyes del sur d'[[Europa]], el noroest d'[[Àfrica]] i el sur d'[[Àsia]]. Se li pot confondre en les atres dos espècies del gènero, pero és de major tamany que estes, presenta unes taques més notòries en la coa i posseïx un plomall de to diferent. Molts eixemplars d'Europa són residents, pero les poblacions més nortenyes i les que habiten en Àsia són migratòries, ya que hibernan en el nort d'Àfrica, el [[Mig Oriente]] o la [[Índia]].
-L'avió roquero construïx un niu adherit a la superfície rocosa baixe l'eixint d'un penya-segat o, més freqüentment, a una estructura creada per l'home. Construïx un niu en forma de mija tassa de fanc en una capa interna suau de plomes i pastura seca. Els nius solen ser solitaris, encara que algunes parelles poden anidar relativament prop en ubicacions apropiades. La femella s'encarrega de posar i incubar de dos a cinc ous blancs en taques marrons, encara que posteriorment abdós progenitors alimenten als pichones. Esta espècie no forma grans colónies de apareamiento, pero és més be gregaria fòra d'esta temporada. S'alimenta d'una gran varietat de [[insecta|insectes]] que captura en ple vol, prop de les parets dels penya-segats o en prats [[Alps|alpins]]. Els adults i els jóvens són aliment per a les [[Au de presa|aus d'assut]] o els [[Corvidae|córvidos]], i també estagen [[àcar]]s que s'alimenten de la seua sanc. Donada la seua àrea de distribució, molt gran i en expansió, i la seua població numerosa, no existix cap preocupació sobre el seu estat de conservació.
+L'avió roquero construïx un niu adherit a la superfície rocosa baixe l'eixint d'un penya-segat o, més freqüentment, a una estructura creada per l'home. Construïx un niu en forma de mija tassa de fanc en una capa interna suau de plomes i pastura seca. Els nius solen ser solitaris, encara que algunes parelles poden anidar relativament prop en ubicacions apropiades. La femella s'encarrega de posar i incubar de dos a cinc ous blancs en taques marrons, encara que posteriorment abdós progenitors alimenten als pichones. Esta espècie no forma grans colónies de apareamiento, pero és més be gregaria fòra d'esta temporada. S'alimenta d'una gran varietat d'[[insecta|insectes]] que captura en ple vol, prop de les parets dels penya-segats o en prats [[Alps|alpins]]. Els adults i els jóvens són aliment per a les [[Au de presa|aus d'assut]] o els [[Corvidae|córvidos]], i també estagen [[àcar]]s que s'alimenten de la seua sanc. Donada la seua àrea de distribució, molt gran i en expansió, i la seua població numerosa, no existix cap preocupació sobre el seu estat de conservació.
 Esta au es relaciona de forma molt propenca en els dos atres avions dins del gènero i a voltes li l'ha considerat de la mateixa espècie que un d'ells o abdós, si be semblen existir zones a on les àrees de distribució de dos espècies es empalman sense que es [[híbrit (biologia)|hibriden]]. Els tres avions de ''Ptyonoprogne'' són molt similars en comportament a les atres oronetes del [[Vell Món]] que construïxen els seus nius en fanc. A voltes li'ls inclou dins del gènero ''[[Hirundo]]'', pero este punt de vista du a inconsistencias en la classificació d'atres gèneros, particularment en el cas de ''[[Delichon]]''.