Diferència entre les revisions de "Fregilupus varius" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 4:

El '''estornino de Reunió''' o '''estornino crestado de Reunió''' ('''''Fregilupus varius''''')<ref></ref> és una [[espècie]] [[extinta]] d'au [[Passeriformes|paseriforme]] de la [[família (biologia)|família]] [[Sturnidae]] [[endèmica]] de [[Reunió (França)|Reunió]], en les [[illes Mascareñas]]. Els seus parents més propencs eren el estornino de Rodrigues (''[[Necropsar rodericanus]]'') i el estornino de Maurici (''[[Cryptopsar ischyrhynchus]]'') de les illes veïnes. Les tres espècies aparentment tenen el seu orige en el surest asiàtic. Esta au va ser mencionada per primera volta en el {{sigle|XVIII||s}} i es va pensar originalment que estava relacionada en la [[palput]]. Encara que posteriorment s'han propost varis #parentesc, es va confirmar que era un estornino gràcies a un estudi d'[[ADN]].

Media uns 30 [[centímetro]]s de llongitut. El seu [[plomall]] era sobretot de color blanc i gris, en la part posterior, les ales i la coa d'un color marró obscur i gris. Tenia una llaugera [[Penacho|cresta]] eréctil, que es curvava cap a davant. Es creu que l'espècie posseïa cert [[dimorfisme sexual]], sent els machos més grans i en el pico més curve que les femelles. Els jovenils eren més parduzcos que els adults. Poc se sap sobre el comportament. Segons els informes vivien en grans ~~bandadas~~ i habitava en zones humides i pantans. Era [[omnívoro]], s'alimenten de matèria vegetal i d'insectes. El seu [[pelvis]] era robusta, tenia dits llarcs en garres grans i mandíbules fortes lo que indica que buscava aliment prop del sol.

Media uns 30 [[centímetro]]s de llongitut. El seu [[plomall]] era sobretot de color blanc i gris, en la part posterior, les ales i la coa d'un color marró obscur i gris. Tenia una llaugera [[Penacho|cresta]] eréctil, que es curvava cap a davant. Es creu que l'espècie posseïa cert [[dimorfisme sexual]], sent els machos més grans i en el pico més curve que les femelles. Els jovenils eren més parduzcos que els adults. Poc se sap sobre el comportament. Segons els informes vivien en grans brandades i habitava en zones humides i pantans. Era [[omnívoro]], s'alimenten de matèria vegetal i d'insectes. El seu [[pelvis]] era robusta, tenia dits llarcs en garres grans i mandíbules fortes lo que indica que buscava aliment prop del sol.

Estos estorninos varen ser caçats pels #colon de Reunió, que també els tenien com [[Au de gàbia|aus de gàbia]]. Es conserven solament dèneu #espècimen en tot lo món. A principis de el {{sigle|XIX||s}} es va informar del seu decliu, i provablement es va extinguir abans de la década de 1860. S'han propost varis factors que haurien conduït a la seua extinció, com la competència i depredación d'espècies introduïdes, les malalties, la [[deforestación]] i la persecució realisada pels humans, que els caçaven per a menjar-li'ls i aduint que eren una plaga per a les collites.

@@ Llínea 4: / Llínea 4: @@
 El '''estornino de Reunió''' o '''estornino crestado de Reunió''' ('''''Fregilupus varius''''')<ref></ref> és una [[espècie]] [[extinta]] d'au [[Passeriformes|paseriforme]] de la [[família (biologia)|família]] [[Sturnidae]] [[endèmica]] de [[Reunió (França)|Reunió]], en les [[illes Mascareñas]]. Els seus parents més propencs eren el estornino de Rodrigues (''[[Necropsar rodericanus]]'') i el estornino de Maurici (''[[Cryptopsar ischyrhynchus]]'') de les illes veïnes. Les tres espècies aparentment tenen el seu orige en el surest asiàtic. Esta au va ser mencionada per primera volta en el {{sigle|XVIII||s}} i es va pensar originalment que estava relacionada en la [[palput]]. Encara que posteriorment s'han propost varis #parentesc, es va confirmar que era un estornino gràcies a un estudi d'[[ADN]].
-Media uns 30&nbsp;[[centímetro]]s de llongitut. El seu [[plomall]] era sobretot de color blanc i gris, en la part posterior, les ales i la coa d'un color marró obscur i gris. Tenia una llaugera [[Penacho|cresta]] eréctil, que es curvava cap a davant. Es creu que l'espècie posseïa cert [[dimorfisme sexual]], sent els machos més grans i en el pico més curve que les femelles. Els jovenils eren més parduzcos que els adults. Poc se sap sobre el comportament. Segons els informes vivien en grans bandadas i habitava en zones humides i pantans. Era [[omnívoro]], s'alimenten de matèria vegetal i d'insectes. El seu [[pelvis]] era robusta, tenia dits llarcs en garres grans i mandíbules fortes lo que indica que buscava aliment prop del sol.
+Media uns 30&nbsp;[[centímetro]]s de llongitut. El seu [[plomall]] era sobretot de color blanc i gris, en la part posterior, les ales i la coa d'un color marró obscur i gris. Tenia una llaugera [[Penacho|cresta]] eréctil, que es curvava cap a davant. Es creu que l'espècie posseïa cert [[dimorfisme sexual]], sent els machos més grans i en el pico més curve que les femelles. Els jovenils eren més parduzcos que els adults. Poc se sap sobre el comportament. Segons els informes vivien en grans brandades i habitava en zones humides i pantans. Era [[omnívoro]], s'alimenten de matèria vegetal i d'insectes. El seu [[pelvis]] era robusta, tenia dits llarcs en garres grans i mandíbules fortes lo que indica que buscava aliment prop del sol.
 Estos estorninos varen ser caçats pels #colon de Reunió, que també els tenien com [[Au de gàbia|aus de gàbia]]. Es conserven solament dèneu #espècimen en tot lo món. A principis de el {{sigle|XIX||s}} es va informar del seu decliu, i provablement es va extinguir abans de la década de 1860. S'han propost varis factors que haurien conduït a la seua extinció, com la competència i depredación d'espècies introduïdes, les malalties, la [[deforestación]] i la persecució realisada pels humans, que els caçaven per a menjar-li'ls i aduint que eren una plaga per a les collites.