Diferència entre les revisions de "Calliope tschebaiewi"

El  '''rossinyol pechinegro chinenc''' ('''''Calliope tschebaiewi''''') és una espècie d'au [[Passeriformes|paseriforme]] de la família [[Muscicapidae]] pròpia d'[[Àsia]]. Anteriorment era considerat [[conespecífico]] en el rossinyol pechinegro (''[[Calliope pectoralis]]''), pero en l'actualitat és acceptat com a espècie separada. No es coneixen [[subespecie]]s.

La primera [[Descripció d'espècie|descripció formal]] del rossinyol pechinegro chinenc va ser realisada pel geógrafo rus [[Nikolái Przewalski]] en 1876. Ell va introduir el nom binomial actual ''Calliope tschebaiewi''. L'epítet específic ''tschebaiewi'' commemora al cosaco Pamfili Tschebaeiv que va acompanyar a Przevalsky en els seus viages. Posteriorment va ser considerat com una [[subespecie]] del rossinyol pechinegro (''Calliope pectoralis'') i es va colocar en el gènero ''[[Luscinia]]''. Un estudi filogenético molecular publicat en 2010 va trobar que ''Luscinia'' era un grup [[polifilético]], per lo tant, el gènero es va dividir i vàries espècies, inclós el rossinyol pechinegro chinenc, es varen traslladar al reinstalado gènero ''[[Calliope]]''. Un atre estudi publicat en 2016 va comparar el [[ADN mitocondrial]], la vocalisació i la morfologia de vàries subespecies de ''Calliope pectoralis''. Basats en els seus resultats, els autors varen recomanar promoure a ''C. p. tschebaiewi'' a ranc d'espècie.

El macho és de color marró pizarroso en la part superior, en la #front i una [[llista superciliar]] blanques. Les ales són de color marró i la coa negra en la base i les puntes blanques. Els costats de la gola i el pit són negres i el centre de la barbeta i la gola de color escarlata. Les plomes negres en el pit estan vorejades de gris. La femella és més opaca que el macho, de color gris parduzco en la part superior, en el superciliar difuso i les parts inferiors fumades. El centre de la gola és blanquecino de la mateixa manera que la bigotera.

Es distribuïx en [[Àsia Central]] i el [[subcontinent indi]], a través de [[Bangladés]], [[Bhutan]], [[China]], [[Índia]], [[Birmània]], [[Nepal]] i [[Pakistan]]. Migra cap al nort i a altituts més elevades en estiu i es mou a #elevació més baixes i cap al sur en hivern. Es reproduïx a lo llarc de la vora del replanell tibetà, des de Nepal fins a [[Assam]].  El seu hàbitat natural són els boscs oberts i xares.

Els adults són tímits encara que a voltes es posen a l'aire lliure. Per lo general, es veuen sols o en parelles durant la temporada de reproducció. S'alimenten principalment de menuts [[insectes]], incloent escarabats i [[formigues]]. Durant la temporada de reproducció, el macho canta durant tot el dia des de la part superior d'una percha exposta. El [[Vocalisació de les aus|cante]] és una série de notes chillonas en una gran variació. Les femelles produïxen un chiulit ascendent que canvia de to a una nota curta i brusca. La cridada d'alarma és un agut ''skyap''.

En la regió de [[Tien Shan]] viu en terrenys en pendents suaus de xares de ginebrera a altituts des de 2500 a 2700 m. La temporada de reproducció és en estiu i construïx el niu en arbustos prop d'arbres densos. El niu típic és una bola solta i gran en l'entrada en el costat, pero a voltes és una copa en la part superior oberta. És construït principalment per la femella. La [[Posada (ous)|posada]] és de 4 a 6 ous de color blau verdoso en punts oxidados que formen un anell prop de l'extrem. L'incubació és feta majoritàriament per la femella, pero abdós pares alimenten als pollets. Els ous eclosionan despuix d'al voltant de 14 dies i els jóvens abandonen el niu despuix d'aproximadament 16 dies. S'ha observat que abandonen el niu quan són [[Parasitisme de posada|parasitados]] pel cuco comú (''[[Cuculus canorus]]''). Martes i arminis a voltes destruïxen els nius i s'aprofiten dels pollets.