Diferència entre les revisions de "Accipiter nisus" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 8:

Existixen sèt [[subespecie]]s, que varien llaugerament en tamany i colors del plomall. Habiten en regions templades i subtropicales del [[Vell Món]]. Les subespecies que residixen en el nort [[migració de les aus|migran]] cap al sur per l'hivern, en canvi les que viuen en el sur són [[au sedentaria|residents]] tot l'any o no participen en els moviments de dispersió. Es reproduïx en zones boscoses de qualsevol tipo i construïx el niu, que aplega a medir fins a 60 [[centímetro|cm]] de diàmetro, en la part alta dels arbres en ramitas. La femella [[posada (ous)|posa]] quatre o cinc [[ou (biologia)|ous]] de color blau clar en taques marrons. L'èxit de la cria dependrà del treball del macho per a mantindre elevat el pes de la femella. Els pollets naixen despuix de 33 dies d'incubació i abandonen el niu despuix de 24 a 28 dies.

Poc més d'un terç dels jóvens sobreviu el primer any, pero la taxa de supervivència per als adults d'un any a un atre és del 69 %. La mortalitat entre els machos jóvens és més alta que la de les femelles jóvens, i la duració de la vida típica en abdós sexes és de quatre anys. Esta espècie és una de les [[au d'assut|rapaces]] més comuns en Europa, encara que les sifres s'han derrocat despuix de la [[Segona Guerra Mundial]]. L'us d'[[insecticida]]s [[organoclorado]]s, desenrollats principalment per al control de plagues, es va estendre en les poblacions d'aus durant la segona mitat del sigle {{versalita|xx}} i la concentració amprada va ser suficient per a matar a alguns gavilans o debilitar a uns atres. Les aus afectades posaven ous en clafolls fràgils que es trencaven durant la [[incubació]]. Des de la prohibició d'estes substàncies químiques, la població es va recuperar i es va convertir en relativament comuna. En l'actualitat està classificada com d'[[espècie baixe preocupació menor|preocupació menor]] en la [[Llista Roja de la UICN]].

Poc més d'un terç dels jóvens sobreviu el primer any, pero la taxa de supervivència per als adults d'un any a un atre és del 69 %. La mortalitat entre els machos jóvens és més alta que la de les femelles jóvens, i la duració de la vida típica en abdós sexes és de quatre anys. Esta espècie és una de les [[au d'assut|rapaces]] més comuns en Europa, encara que les sifres s'han derrocat despuix de la [[Segona Guerra Mundial]]. L'us d'[[insecticida]]s [[organoclorado]]s, desenrollats principalment per al control de plagues, es va estendre en les poblacions d'aus durant la segona mitat del sigle {{versalita|xx}} i la concentració amprada va ser suficient per a matar a alguns gavilans o debilitar a uns atres. Les aus afectades posaven ous en clafolls fràgils que es trencaven durant la [[incubació]]. Des de la prohibició d'estes substàncies químiques, la població es va recuperar i es va convertir en relativament comuna. En l'actualitat està classificada com de [[espècie baixe preocupació menor|preocupació menor]] en la [[Llista Roja de la UICN]].

Revisió de 16:51 7 jul 2026 editar Admin (Discussió \| contribucions) Burócrates, Administradors d'interfaç, Administradors 4950 edicions m Text reemplaça - 'crío' a 'cria' (Etiquetes: Reemplaç de text Editat en un dispositiu mòvil Editat en la versió web per a mòvils) ← Edició anterior		Última revisió del 17:08 7 jul 2026 editar desfer ValBOT (Discussió \| contribucions) Bots 8357 edicions Bot: Revertint apòstrof d' davant de consonant
Llínea 8:		Llínea 8:
	Existixen sèt [[subespecie]]s, que varien llaugerament en tamany i colors del plomall. Habiten en regions templades i subtropicales del [[Vell Món]]. Les subespecies que residixen en el nort [[migració de les aus\|migran]] cap al sur per l'hivern, en canvi les que viuen en el sur són [[au sedentaria\|residents]] tot l'any o no participen en els moviments de dispersió. Es reproduïx en zones boscoses de qualsevol tipo i construïx el niu, que aplega a medir fins a 60 [[centímetro\|cm]] de diàmetro, en la part alta dels arbres en ramitas. La femella [[posada (ous)\|posa]] quatre o cinc [[ou (biologia)\|ous]] de color blau clar en taques marrons. L'èxit de la cria dependrà del treball del macho per a mantindre elevat el pes de la femella. Els pollets naixen despuix de 33 dies d'incubació i abandonen el niu despuix de 24 a 28 dies.		Existixen sèt [[subespecie]]s, que varien llaugerament en tamany i colors del plomall. Habiten en regions templades i subtropicales del [[Vell Món]]. Les subespecies que residixen en el nort [[migració de les aus\|migran]] cap al sur per l'hivern, en canvi les que viuen en el sur són [[au sedentaria\|residents]] tot l'any o no participen en els moviments de dispersió. Es reproduïx en zones boscoses de qualsevol tipo i construïx el niu, que aplega a medir fins a 60 [[centímetro\|cm]] de diàmetro, en la part alta dels arbres en ramitas. La femella [[posada (ous)\|posa]] quatre o cinc [[ou (biologia)\|ous]] de color blau clar en taques marrons. L'èxit de la cria dependrà del treball del macho per a mantindre elevat el pes de la femella. Els pollets naixen despuix de 33 dies d'incubació i abandonen el niu despuix de 24 a 28 dies.

	Poc més d'un terç dels jóvens sobreviu el primer any, pero la taxa de supervivència per als adults d'un any a un atre és del 69 %. La mortalitat entre els machos jóvens és més alta que la de les femelles jóvens, i la duració de la vida típica en abdós sexes és de quatre anys. Esta espècie és una de les [[au d'assut\|rapaces]] més comuns en Europa, encara que les sifres s'han derrocat despuix de la [[Segona Guerra Mundial]]. L'us d'[[insecticida]]s [[organoclorado]]s, desenrollats principalment per al control de plagues, es va estendre en les poblacions d'aus durant la segona mitat del sigle {{versalita\|xx}} i la concentració amprada va ser suficient per a matar a alguns gavilans o debilitar a uns atres. Les aus afectades posaven ous en clafolls fràgils que es trencaven durant la [[incubació]]. Des de la prohibició d'estes substàncies químiques, la població es va recuperar i es va convertir en relativament comuna. En l'actualitat està classificada com d'[[espècie baixe preocupació menor\|preocupació menor]] en la [[Llista Roja de la UICN]].		Poc més d'un terç dels jóvens sobreviu el primer any, pero la taxa de supervivència per als adults d'un any a un atre és del 69 %. La mortalitat entre els machos jóvens és més alta que la de les femelles jóvens, i la duració de la vida típica en abdós sexes és de quatre anys. Esta espècie és una de les [[au d'assut\|rapaces]] més comuns en Europa, encara que les sifres s'han derrocat despuix de la [[Segona Guerra Mundial]]. L'us d'[[insecticida]]s [[organoclorado]]s, desenrollats principalment per al control de plagues, es va estendre en les poblacions d'aus durant la segona mitat del sigle {{versalita\|xx}} i la concentració amprada va ser suficient per a matar a alguns gavilans o debilitar a uns atres. Les aus afectades posaven ous en clafolls fràgils que es trencaven durant la [[incubació]]. Des de la prohibició d'estes substàncies químiques, la població es va recuperar i es va convertir en relativament comuna. En l'actualitat està classificada com de [[espècie baixe preocupació menor\|preocupació menor]] en la [[Llista Roja de la UICN]].