Diferència entre les revisions de "Sterna paradisaea" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 3:

El '''charrán àrtic''' ('''''Sterna paradisaea'''''),<ref>{{Noms aus SEO 3 |fechaacceso=2023-10-30}}</ref> també conegut com '''gaviotín àrtic''',<ref name=AB>{{Avibase |aneu=BDC5CF80BE6CFC21 |títul=''Sterna paradisaea'' (Pontoppidan, 1763) |fechaacceso=2023-10-30}}</ref><ref>{{Llesta Aus BJS |data=2023-10-30}}</ref> és un [[Aus|au]] [[au marina|marina]] de la [[família (biologia)|família]] dels [[Sternidae|estérnidos]]. Esta au té una distribució circumpolar; cria en colónies en el [[Àrtic]] i en regions subárticas d'[[Europa]], [[Àsia]] i [[Amèrica del Nort|Nortamèrica]] (en un llímit meridional en la [[Bretanya]] o [[Massachusetts]]). Esta espècie és una gran [[Migració animal|migradora]] i es veu somesa dos [[estiu]]s per any quan migra dels seus terrenys de cria boreales fins als oceans propencs a la [[Antàrtida]], i durant la seua tornada (uns {{Unitat|38600|km}}) cada any; en alguns casos, esta distància és superior a {{Unitat|80000|km}} a l'any.~~<ref name="egevang"/>~~ Es tracta de la migració regular més llarga de tots els animals coneguts.~~<ref name="HBW" />~~

El '''charrán àrtic''' ('''''Sterna paradisaea'''''),<ref>{{Noms aus SEO 3 |fechaacceso=2023-10-30}}</ref> també conegut com '''gaviotín àrtic''',<ref name=AB>{{Avibase |aneu=BDC5CF80BE6CFC21 |títul=''Sterna paradisaea'' (Pontoppidan, 1763) |fechaacceso=2023-10-30}}</ref><ref>{{Llesta Aus BJS |data=2023-10-30}}</ref> és un [[Aus|au]] [[au marina|marina]] de la [[família (biologia)|família]] dels [[Sternidae|estérnidos]]. Esta au té una distribució circumpolar; cria en colónies en el [[Àrtic]] i en regions subárticas d'[[Europa]], [[Àsia]] i [[Amèrica del Nort|Nortamèrica]] (en un llímit meridional en la [[Bretanya]] o [[Massachusetts]]). Esta espècie és una gran [[Migració animal|migradora]] i es veu somesa dos [[estiu]]s per any quan migra dels seus terrenys de cria boreales fins als oceans propencs a la [[Antàrtida]], i durant la seua tornada (uns {{Unitat|38600|km}}) cada any; en alguns casos, esta distància és superior a {{Unitat|80000|km}} a l'any. Es tracta de la migració regular més llarga de tots els animals coneguts.

Els charranes àrtics són aus de tamany mijà. Medixen 33-39 centímetros de llarc i tenen una envergadura de 76-85{{esd}}cm. Les seues plomes són principalment grises i blanques, en unes pates roges i un pico també roig, tan llarc com el cap, recte, en una unió pronunciada de les branques mandibulars; té una #front blanca, una nuca i coronilla negres en ralles blanques, i unes galtes blanques. El mant, gris, medix 305{{esd}}mm, i les [[escàpula]]s són marrons, en algunes puntes blanques. La part superior de les [[ala (anatomia)|ales]] és grisa en una vora d'atac blanc, i el coll és completament blanc, tal com el tronc. La coa, notablement bifurcada, és blanquecina en algunes plomes grises a la part exterior. La part posterior de la coronilla fins als orificis auditius és negra.~~<ref name="HBW" /><ref name="aus" />~~

Els charranes àrtics són aus de tamany mijà. Medixen 33-39 centímetros de llarc i tenen una envergadura de 76-85{{esd}}cm. Les seues plomes són principalment grises i blanques, en unes pates roges i un pico també roig, tan llarc com el cap, recte, en una unió pronunciada de les branques mandibulars; té una #front blanca, una nuca i coronilla negres en ralles blanques, i unes galtes blanques. El mant, gris, medix 305{{esd}}mm, i les [[escàpula]]s són marrons, en algunes puntes blanques. La part superior de les [[ala (anatomia)|ales]] és grisa en una vora d'atac blanc, i el coll és completament blanc, tal com el tronc. La coa, notablement bifurcada, és blanquecina en algunes plomes grises a la part exterior. La part posterior de la coronilla fins als orificis auditius és negra.

Els charranes àrtics són aus de gran longevitat i molts apleguen als vint anys d'edat. S'alimenten principalment de [[peixos]] i menuts [[invertebrat]]s marins. Esta espècie és abundant, i s'estima que existix un milló d'eixemplars. Aun cuando, en general, no es coneix l'evolució de les seues poblacions, l'explotació que va sofrir en el passat ha reduït l'abundància d'esta au especialment sobre la seua distribució en les zones més meridionals.~~<ref name="HBW" />~~

Els charranes àrtics són aus de gran longevitat i molts apleguen als vint anys d'edat. S'alimenten principalment de [[peixos]] i menuts [[invertebrat]]s marins. Esta espècie és abundant, i s'estima que existix un milló d'eixemplars. Aun cuando, en general, no es coneix l'evolució de les seues poblacions, l'explotació que va sofrir en el passat ha reduït l'abundància d'esta au especialment sobre la seua distribució en les zones més meridionals.

== Referències ==

[[Categoria:Aus d'Àfrica]]

@@ Llínea 3: / Llínea 3: @@
-El '''charrán àrtic''' ('''''Sterna paradisaea'''''),<ref>{{Noms aus SEO 3 |fechaacceso=2023-10-30}}</ref> també conegut com '''gaviotín àrtic''',<ref name=AB>{{Avibase |aneu=BDC5CF80BE6CFC21 |títul=''Sterna paradisaea'' (Pontoppidan, 1763) |fechaacceso=2023-10-30}}</ref><ref>{{Llesta Aus BJS |data=2023-10-30}}</ref> és un [[Aus|au]] [[au marina|marina]] de la [[família (biologia)|família]] dels [[Sternidae|estérnidos]]. Esta au té una distribució circumpolar; cria en colónies en el [[Àrtic]] i en regions subárticas d'[[Europa]], [[Àsia]] i [[Amèrica del Nort|Nortamèrica]] (en un llímit meridional en la [[Bretanya]] o [[Massachusetts]]). Esta espècie és una gran [[Migració animal|migradora]] i es veu somesa dos [[estiu]]s per any quan migra dels seus terrenys de cria boreales fins als oceans propencs a la [[Antàrtida]], i durant la seua tornada (uns {{Unitat|38600|km}}) cada any; en alguns casos, esta distància és superior a {{Unitat|80000|km}} a l'any.<ref name="egevang"/> Es tracta de la migració regular més llarga de tots els animals coneguts.<ref name="HBW" />
+El '''charrán àrtic''' ('''''Sterna paradisaea'''''),<ref>{{Noms aus SEO 3 |fechaacceso=2023-10-30}}</ref> també conegut com '''gaviotín àrtic''',<ref name=AB>{{Avibase |aneu=BDC5CF80BE6CFC21 |títul=''Sterna paradisaea'' (Pontoppidan, 1763) |fechaacceso=2023-10-30}}</ref><ref>{{Llesta Aus BJS |data=2023-10-30}}</ref> és un [[Aus|au]] [[au marina|marina]] de la [[família (biologia)|família]] dels [[Sternidae|estérnidos]]. Esta au té una distribució circumpolar; cria en colónies en el [[Àrtic]] i en regions subárticas d'[[Europa]], [[Àsia]] i [[Amèrica del Nort|Nortamèrica]] (en un llímit meridional en la [[Bretanya]] o [[Massachusetts]]). Esta espècie és una gran [[Migració animal|migradora]] i es veu somesa dos [[estiu]]s per any quan migra dels seus terrenys de cria boreales fins als oceans propencs a la [[Antàrtida]], i durant la seua tornada (uns {{Unitat|38600|km}}) cada any; en alguns casos, esta distància és superior a {{Unitat|80000|km}} a l'any. Es tracta de la migració regular més llarga de tots els animals coneguts.
-Els charranes àrtics són aus de tamany mijà. Medixen 33-39 centímetros de llarc i tenen una envergadura de 76-85{{esd}}cm. Les seues plomes són principalment grises i blanques, en unes pates roges i un pico també roig, tan llarc com el cap, recte, en una unió pronunciada de les branques mandibulars; té una #front blanca, una nuca i coronilla negres en ralles blanques, i unes galtes blanques. El mant, gris, medix 305{{esd}}mm, i les [[escàpula]]s són marrons, en algunes puntes blanques. La part superior de les [[ala (anatomia)|ales]] és grisa en una vora d'atac blanc, i el coll és completament blanc, tal com el tronc. La coa, notablement bifurcada, és blanquecina en algunes plomes grises a la part exterior. La part posterior de la coronilla fins als orificis auditius és negra.<ref name="HBW" /><ref name="aus" />
+Els charranes àrtics són aus de tamany mijà. Medixen 33-39 centímetros de llarc i tenen una envergadura de 76-85{{esd}}cm. Les seues plomes són principalment grises i blanques, en unes pates roges i un pico també roig, tan llarc com el cap, recte, en una unió pronunciada de les branques mandibulars; té una #front blanca, una nuca i coronilla negres en ralles blanques, i unes galtes blanques. El mant, gris, medix 305{{esd}}mm, i les [[escàpula]]s són marrons, en algunes puntes blanques. La part superior de les [[ala (anatomia)|ales]] és grisa en una vora d'atac blanc, i el coll és completament blanc, tal com el tronc. La coa, notablement bifurcada, és blanquecina en algunes plomes grises a la part exterior. La part posterior de la coronilla fins als orificis auditius és negra.
-Els charranes àrtics són aus de gran longevitat i molts apleguen als vint anys d'edat. S'alimenten principalment de [[peixos]] i menuts [[invertebrat]]s marins. Esta espècie és abundant, i s'estima que existix un milló d'eixemplars. Aun cuando, en general, no es coneix l'evolució de les seues poblacions, l'explotació que va sofrir en el passat ha reduït l'abundància d'esta au especialment sobre la seua distribució en les zones més meridionals.<ref name="HBW" />
+Els charranes àrtics són aus de gran longevitat i molts apleguen als vint anys d'edat. S'alimenten principalment de [[peixos]] i menuts [[invertebrat]]s marins. Esta espècie és abundant, i s'estima que existix un milló d'eixemplars. Aun cuando, en general, no es coneix l'evolució de les seues poblacions, l'explotació que va sofrir en el passat ha reduït l'abundància d'esta au especialment sobre la seua distribució en les zones més meridionals.
+== Referències ==
+<references />
 [[Categoria:Aus d'Àfrica]]