Diferència entre les revisions de "Pelagornis sandersi"
Bot: Creant artícul sobre l'au |
Bot: Llevant referències òrfenes i afegint bloc de referències |
||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
'''''Pelagornis sandersi''''' és una [[espècie]] d'[[au]] [[au marina|marina]] [[extinta]] de la família [[Pelagornithidae]]. En una envergadura alar de 6,1 m a 7,4 m és la major au voladora trobada fins ara, el doble de tamany que el [[Diomedea exulans|albatros viager]], l'espècie d'au voladora més gran que viu en l'actualitat. | '''''Pelagornis sandersi''''' és una [[espècie]] d'[[au]] [[au marina|marina]] [[extinta]] de la família [[Pelagornithidae]]. En una envergadura alar de 6,1 m a 7,4 m és la major au voladora trobada fins ara, el doble de tamany que el [[Diomedea exulans|albatros viager]], l'espècie d'au voladora més gran que viu en l'actualitat.<ref>{{cita web |url=http://www.clarin.com/sociedad/identifican-restants-pajaro-gran-història_0_1171083159.html |títul= Identifiquen els restants del pardal més gran de l'història |fechaacceso=8 de juliol de 2014}}</ref> Els seus restants fòssils daten de fa 25 millons d'anys, durant el [[Oligoceno]].<ref name=ibtimes>{{cita web | url=http://www.ibtimes.co.uk/pelagornis-sandersi-worlds-biggest-bird-was-twice-big-albatross-24ft-wingspan-1455666 | títul=''Pelagornis sandersi'': World's Biggest Bird Was Twice as Big as Albatross with 24ft Wingspan | obra= International Business Claves | data=7 de juliol de 2014 | fechaacceso=7 de juliol de 2014 | autor=Osborne, Hannah|idioma=anglés}}</ref> | ||
En este sentit, suplantaria a l'au més gran anteriorment coneguda, ''[[Argentavis magnificens]]'' (la qual també està extinta). L'envergadura de ''A. magnificens'' sense les seues plomes seria d'uns 4 metros, mentres que la de ''P. sandersi'' seria prop d'1.2 metros més llarga.<ref name=fox>{{cita web|url=http://www.foxnews.com/science/2014/07/07/world-largest-flying-bird-was-like-nothing-alive-today/|títul=World's largest flying bird was like nothing alive today|obra=[[Fox News]]|data=7 de juliol de 2014|fechaacceso=7 de juliol de 2014|autor=Choi, Charres Q.|fechaarchivo=8 de juliol de 2014|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20140708085728/http://www.foxnews.com/science/2014/07/07/world-largest-flying-bird-was-like-nothing-alive-today/}}</ref> Els restants fòssils de ''P. sandersi'' daten de fa uns 25 millons d'anys, durant l'época del [[Chattiense]] del [[Oligoceno]].<ref name=ibtimes/> | En este sentit, suplantaria a l'au més gran anteriorment coneguda, ''[[Argentavis magnificens]]'' (la qual també està extinta). L'envergadura de ''A. magnificens'' sense les seues plomes seria d'uns 4 metros, mentres que la de ''P. sandersi'' seria prop d'1.2 metros més llarga.<ref name=fox>{{cita web|url=http://www.foxnews.com/science/2014/07/07/world-largest-flying-bird-was-like-nothing-alive-today/|títul=World's largest flying bird was like nothing alive today|obra=[[Fox News]]|data=7 de juliol de 2014|fechaacceso=7 de juliol de 2014|autor=Choi, Charres Q.|fechaarchivo=8 de juliol de 2014|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20140708085728/http://www.foxnews.com/science/2014/07/07/world-largest-flying-bird-was-like-nothing-alive-today/}}</ref> Els restants fòssils de ''P. sandersi'' daten de fa uns 25 millons d'anys, durant l'época del [[Chattiense]] del [[Oligoceno]].<ref name=ibtimes/> | ||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
== Referències == | |||
<references /> | |||
[[Categoria:Aus d'Amèrica]] | [[Categoria:Aus d'Amèrica]] | ||
Última revisió del 06:19 8 jul 2026
Pelagornis sandersi és una espècie d'au marina extinta de la família Pelagornithidae. En una envergadura alar de 6,1 m a 7,4 m és la major au voladora trobada fins ara, el doble de tamany que el albatros viager, l'espècie d'au voladora més gran que viu en l'actualitat.[1] Els seus restants fòssils daten de fa 25 millons d'anys, durant el Oligoceno.[2]
En este sentit, suplantaria a l'au més gran anteriorment coneguda, Argentavis magnificens (la qual també està extinta). L'envergadura de A. magnificens sense les seues plomes seria d'uns 4 metros, mentres que la de P. sandersi seria prop d'1.2 metros més llarga.[3] Els restants fòssils de P. sandersi daten de fa uns 25 millons d'anys, durant l'época del Chattiense del Oligoceno.[2]
Alguns científics varen expressar la seua sorpresa davant l'idea de que esta espècie de fet poguera volar, ya que, en entre 22 i 40 kg (48 i 88 lb), podria ser considerada com a massa pesada per a la teoria predominant sobre els mecanismes pels quals volen les aus.[4] Donen Ksepka del National Evolutionary Synthesis Center en Durham (Carolina del Nort), qui va descriure a esta espècie, pensa que era capaç de volar en part pel seu cos relativament menut i les seues ales sumament allargades,[5] i degut a que, com els albatros, passava molt del seu temps sobre l'oceà, en a on l'au podia deixar-se dur per les corrents dels vents que s'eleven des de l'oceà per a mantindre's en vol.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ . Consultat el 8 de juliol de 2014.
- ↑ 2,0 2,1 Osborne, Hannah. . International Business Claves. Consultat el 7 de juliol de 2014.
- ↑ Choi, Charres Q.. . Fox News. Archivat des d'el original, el 8 de juliol de 2014. Consultat el 7 de juliol de 2014.
- ↑ Hotz, Robert Lee. . Wall Street Journal. Archivat des d'el original, el 8 de juliol de 2014. Consultat el 7 de juliol de 2014.
- ↑ Khan, Amina. . Los Angeles Claves. Archivat des d'el original, el 8 de juliol de 2014. Consultat el 8 de juliol de 2014.
- ↑ Feltman, Rachel. . Washington Post. Consultat el 11 de juliol de 2014.