Diferència entre les revisions de "Fregilupus varius"

m Text reemplaça - 'bandadas' a 'brandades'
ValBOT (Discussió | contribucions)
Bot: Llevant referències invàlides o trencades importades en l'esboç
 
Llínea 2: Llínea 2:




El '''estornino de Reunió''' o '''estornino crestado de Reunió''' ('''''Fregilupus varius''''')<ref></ref> és una [[espècie]] [[extinta]] d'au [[Passeriformes|paseriforme]] de la [[família (biologia)|família]] [[Sturnidae]] [[endèmica]] de [[Reunió (França)|Reunió]], en les [[illes Mascareñas]]. Els seus parents més propencs eren el estornino de Rodrigues (''[[Necropsar rodericanus]]'') i el estornino de Maurici (''[[Cryptopsar ischyrhynchus]]'') de les illes veïnes. Les tres espècies aparentment tenen el seu orige en el surest asiàtic. Esta au va ser mencionada per primera volta en el {{sigle|XVIII||s}} i es va pensar originalment que estava relacionada en la [[palput]]. Encara que posteriorment s'han propost varis #parentesc, es va confirmar que era un estornino gràcies a un estudi d'[[ADN]].
El '''estornino de Reunió''' o '''estornino crestado de Reunió''' ('''''Fregilupus varius''''') és una [[espècie]] [[extinta]] d'au [[Passeriformes|paseriforme]] de la [[família (biologia)|família]] [[Sturnidae]] [[endèmica]] de [[Reunió (França)|Reunió]], en les [[illes Mascareñas]]. Els seus parents més propencs eren el estornino de Rodrigues (''[[Necropsar rodericanus]]'') i el estornino de Maurici (''[[Cryptopsar ischyrhynchus]]'') de les illes veïnes. Les tres espècies aparentment tenen el seu orige en el surest asiàtic. Esta au va ser mencionada per primera volta en el {{sigle|XVIII||s}} i es va pensar originalment que estava relacionada en la [[palput]]. Encara que posteriorment s'han propost varis #parentesc, es va confirmar que era un estornino gràcies a un estudi d'[[ADN]].


Media uns 30&nbsp;[[centímetro]]s de llongitut. El seu [[plomall]] era sobretot de color blanc i gris, en la part posterior, les ales i la coa d'un color marró obscur i gris. Tenia una llaugera [[Penacho|cresta]] eréctil, que es curvava cap a davant. Es creu que l'espècie posseïa cert [[dimorfisme sexual]], sent els machos més grans i en el pico més curve que les femelles. Els jovenils eren més parduzcos que els adults. Poc se sap sobre el comportament. Segons els informes vivien en grans brandades i habitava en zones humides i pantans. Era [[omnívoro]], s'alimenten de matèria vegetal i d'insectes. El seu [[pelvis]] era robusta, tenia dits llarcs en garres grans i mandíbules fortes lo que indica que buscava aliment prop del sol.
Media uns 30&nbsp;[[centímetro]]s de llongitut. El seu [[plomall]] era sobretot de color blanc i gris, en la part posterior, les ales i la coa d'un color marró obscur i gris. Tenia una llaugera [[Penacho|cresta]] eréctil, que es curvava cap a davant. Es creu que l'espècie posseïa cert [[dimorfisme sexual]], sent els machos més grans i en el pico més curve que les femelles. Els jovenils eren més parduzcos que els adults. Poc se sap sobre el comportament. Segons els informes vivien en grans brandades i habitava en zones humides i pantans. Era [[omnívoro]], s'alimenten de matèria vegetal i d'insectes. El seu [[pelvis]] era robusta, tenia dits llarcs en garres grans i mandíbules fortes lo que indica que buscava aliment prop del sol.