Diferència entre les revisions de "Geothlypis speciosa"

La '''mascarita transvolcánica''',<ref name="sèu">{{Noms aus SEO 15|fechaacceso=3 de decembre de 2025. P. 456}}</ref> '''mascarita del Lerma''' o '''chipe de calba negra''' ('''''Geothlypis speciosa'''''),<ref name="AB">{{cita web|títul=Mascarita transvolcánica ''Geothlypis speciosa'' Sclater, PL 1859|url=http://avibase.bsc-eoc.org/species.jsp?lang=ÉS&avibaseid=4659CFBD|fechaacceso=09 de decembre de 2025|obra=Avibase}}</ref> és una [[espècie]] d'[[Aus|au]] [[Passeriformes|paseriforme]] de la [[família (biologia)|família]] [[Parulidae]] pertanyent al numerós [[Gènero (biologia)|gènero]] ''[[Geothlypis]]''. És [[endemisme|endèmica]] del [[Eix Neovolcánico]] de [[Mèxic]].

Residix en una menuda porció de l'Eix Neovolcánico des del [[Valle de Mèxic]] cap a l'oest fins al [[llac de Pátzcuaro]], [[Michoacán]], i el [[llac Yuriria]], [[Guanajuato]]. Actualment només es coneix en unes poques zones dels estats de Guanajuato, Michoacán i [[estat de Mèxic|Mèxic]], en el centre de Mèxic; es coneix millor en la part alta del [[riu Lerma]], Mèxic, pero també es troba regularment en el [[llac de Cuitzeo]] i en el llac Pátzcuaro, Michoacán.<ref name="BOW">{{Birds of the World |aneu=blpyel1|títul=Black-polled Yellowthroat (''Geothlypis speciosa'')|autor=Antolin, V. & Ghalambor, C.K.|editor=Schulenberg, T.S. & Smith, M.G.|any=2024 |consultat=2025-12-02|doi=10.2173/bow.blpyel1.01.1}}</ref>

Residix en marismas de espadaña (''[[Typha]]'' sp.) i eneas de bou (''[[Scirpus]]'' sp.), aixina com en pantans, planures aluvials i chapulls de terres altes. És menys comú trobar-la en marismas en plantes dels gèneros ''[[Heleocharis]]'' i ''[[Cyperus]]''.<ref name=BOW/>

La mascarita transvolcánica ha segut calificat com «[[Espècie vulnerable|vulnerable]]» per la [[Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea]] (IUCN) degut a que la seua menuda zona de distribució i la seua població, estimada entre 1500 i 7000&nbsp;individus madurs, coneguda en tan sol cinc locals, es presumixen estar en decadència com a resultat de la contínua [[Destrucció d'hàbitat|pèrdua d'hàbitat]] resultant principalment del drenage continu i l'extracció d'aigua de les seues [[hàbitats]] de chapulls convenients.<ref name=iucn/>

Les seues poblacions han decreixcut significativament, en estimats 50%, des de la década de 1980.<ref name=iucn/>

L'espècie ''G. speciosa'' va ser descrita per primera volta pel [[zoologia|zoólogo]] [[Regne Unit|britànic]] [[Philip Lutley Sclater]] en 1859 baix el mateix [[nom científic]]; el seu [[localitat tipo]] és: «Mèxic», sent que els tipos són provablement de Orizaba, Veracruz.<ref name=AB/>

El nom genèric femení «''Geothlypis''» es compon de la paraules del [[idioma grec|grec]] «''geō''» que significa ‘sol’, i «''thlupis''» un menut pardal desconegut, tal volta un tipo de reinita o pinzón. En [[ornitologia]] «''thlypis''» designa a un [[Parulidae|parúlido]]; i el nom de l'espècie «''speciosa''» deriva del [[idioma llatí|llatí]] «''speciosus''» que significa ‘esplèndit’, ‘bell’.<ref name="JJ">{{cita lliure|llinage={{versalita|Jobling}}|nomene=J.A.|enlaceautor=James A. Jobling|any=2010|cita='' Geothlypis '' p. 172; ''speciosa'' p. 361|títul=Helm Dictionary of Scientific Bird Names|idioma=en|editorial=Bloomsbury Publishing|ubicació=Londres|isbn=9781408133262|pàgines=1–432|url=https://archive.org/details/Helm_Dictionary_of_Scientific_Bird_Names_by_James_A._Jobling}}</ref>

Segons la classificació ''AviList: The Global Avian Checklist''<ref name="AviList">{{AviList2025|fechaacceso=02/12/2025}}</ref> es reconeixen dos [[subespecies]], en la seua corresponent distribució geogràfica:<ref name=BOW/>