Diferència entre les revisions de "República Centroafricana"
Bot: Arreglant categoria genèrica per categories deduïdes automàticament en RACV |
Bot: Llevant referències òrfenes i afegint bloc de referències |
||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
La '''República Centroafricana''' (en [[Idioma sango|sango]], ''Ködörösêse tî Bêafrîka''<span style="margin-left:1px">;</span><ref>{{Cita lliure|títul=Encyclopedia of Language and Linguistics|url=https://www.google.co.ve/books/edition/encyclopedia_of_language_and_linguistics/cxygqfid_1oc?hl=és-419&gbpv=1&dq=K%C3%B6d%C3%B6r%C3%B6s%C3%AAse+t%C3%AE+B%C3%AAafr%C3%AEka&pg=PT2703&printsec=frontcover|editorial=Elsevier|data=2005-11-24|fechaacceso=2024-07-04|isbn=978-0-08-054784-8|idioma=en}}</ref><ref>{{Cita lliure|títul=The Concise Dictionary of World Plau-Names|url=https://www.google.co.ve/books/edition/the_concise_dictionary_of_world_place_na/ivrudwaaqbaj?hl=és-419&gbpv=1&dq=K%C3%B6d%C3%B6r%C3%B6s%C3%AAse+t%C3%AE+B%C3%AAafr%C3%AEka&pg=PT567&printsec=frontcover|editorial=Oxford University Press|data=2018-09-13|fechaacceso=2024-07-04|isbn=978-0-19-256243-2|idioma=en|nom=John|llinages=Everett-Heath}}</ref> en [[Idioma francés|francés]], ''République centrafricaine''),<ref>{{Cita lliure|títul=De l'Oubangui-Chari à la République centrafricaine indépendante|url=https://www.google.com/books/edition/de_l_oubangui_chari_%C3%A0_la_R%C3%A9publique_ce/wvCg1T-uvr4C?hl=és-419&gbpv=1&dq=R%C3%A9publique+centrafricaine&printsec=frontcover|editorial=Editions L'Harmattan|data=2013-03-01|fechaacceso=2024-07-04|isbn=978-2-296-53187-1|idioma=fr|nom=Bernard|llinages=Simiti}}</ref><ref>{{Cita lliure|títul=Pour comprendre la République centrafricaine|url=https://www.google.com/books/edition/pour_comprendre_la_r%C3%A9publique_centrafri/9ALQDwAAQBAJ?hl=és-419|editorial=Editions L'Harmattan|data=2020-02-11|fechaacceso=2024-07-04|isbn=978-2-343-19062-4|idioma=fr|nom=Félix|llinages=Yandia}}</ref> o simplement '''Centroáfrica''' (en francés, ''Centrafrique''),<ref>{{Cita lliure|títul=De la responsabilité et du développement du Centrafrique: pour plus de responsabilisation dones centrafricains|url=https://www.google.com/books/edition/de_la_responsabilit%C3%A9_et_du_d%C3%A9veloppeme/i5KEDwAAQBAJ?hl=és-419|editorial=Editions L'Harmattan|data=2019|fechaacceso=2024-07-04|isbn=978-2-343-16110-5|idioma=fr|nom=Julien Junior|llinages=Kovockoua}}</ref><ref>{{Cita lliure|títul=Centrafrique: La Résultante|url=https://www.google.com/books/edition/centrafrique/f5mbeaaaqbaj?hl=és-419|editorial=Editions Edilivre|data=2020-06-08|fechaacceso=2024-07-04|isbn=978-2-414-45160-9|idioma=fr|nom=Philippe|llinages=Makoundji}}</ref> és un [[Estat sense llitoral|país sense llitoral]] ubicat en [[Àfrica Central]]. Llimita en [[Chad]] al nort, [[Sudan]] al noreste, [[Sudan del Sur]] a l'est, la [[República Democràtica del Congo]] i la [[República del Congo]] al sur i [[Camerún]] a l'oest. Cobrix una superfície de 622 984 quilómetros quadrats | La '''República Centroafricana''' (en [[Idioma sango|sango]], ''Ködörösêse tî Bêafrîka''<span style="margin-left:1px">;</span><ref>{{Cita lliure|títul=Encyclopedia of Language and Linguistics|url=https://www.google.co.ve/books/edition/encyclopedia_of_language_and_linguistics/cxygqfid_1oc?hl=és-419&gbpv=1&dq=K%C3%B6d%C3%B6r%C3%B6s%C3%AAse+t%C3%AE+B%C3%AAafr%C3%AEka&pg=PT2703&printsec=frontcover|editorial=Elsevier|data=2005-11-24|fechaacceso=2024-07-04|isbn=978-0-08-054784-8|idioma=en}}</ref><ref>{{Cita lliure|títul=The Concise Dictionary of World Plau-Names|url=https://www.google.co.ve/books/edition/the_concise_dictionary_of_world_place_na/ivrudwaaqbaj?hl=és-419&gbpv=1&dq=K%C3%B6d%C3%B6r%C3%B6s%C3%AAse+t%C3%AE+B%C3%AAafr%C3%AEka&pg=PT567&printsec=frontcover|editorial=Oxford University Press|data=2018-09-13|fechaacceso=2024-07-04|isbn=978-0-19-256243-2|idioma=en|nom=John|llinages=Everett-Heath}}</ref> en [[Idioma francés|francés]], ''République centrafricaine''),<ref>{{Cita lliure|títul=De l'Oubangui-Chari à la République centrafricaine indépendante|url=https://www.google.com/books/edition/de_l_oubangui_chari_%C3%A0_la_R%C3%A9publique_ce/wvCg1T-uvr4C?hl=és-419&gbpv=1&dq=R%C3%A9publique+centrafricaine&printsec=frontcover|editorial=Editions L'Harmattan|data=2013-03-01|fechaacceso=2024-07-04|isbn=978-2-296-53187-1|idioma=fr|nom=Bernard|llinages=Simiti}}</ref><ref>{{Cita lliure|títul=Pour comprendre la République centrafricaine|url=https://www.google.com/books/edition/pour_comprendre_la_r%C3%A9publique_centrafri/9ALQDwAAQBAJ?hl=és-419|editorial=Editions L'Harmattan|data=2020-02-11|fechaacceso=2024-07-04|isbn=978-2-343-19062-4|idioma=fr|nom=Félix|llinages=Yandia}}</ref> o simplement '''Centroáfrica''' (en francés, ''Centrafrique''),<ref>{{Cita lliure|títul=De la responsabilité et du développement du Centrafrique: pour plus de responsabilisation dones centrafricains|url=https://www.google.com/books/edition/de_la_responsabilit%C3%A9_et_du_d%C3%A9veloppeme/i5KEDwAAQBAJ?hl=és-419|editorial=Editions L'Harmattan|data=2019|fechaacceso=2024-07-04|isbn=978-2-343-16110-5|idioma=fr|nom=Julien Junior|llinages=Kovockoua}}</ref><ref>{{Cita lliure|títul=Centrafrique: La Résultante|url=https://www.google.com/books/edition/centrafrique/f5mbeaaaqbaj?hl=és-419|editorial=Editions Edilivre|data=2020-06-08|fechaacceso=2024-07-04|isbn=978-2-414-45160-9|idioma=fr|nom=Philippe|llinages=Makoundji}}</ref> és un [[Estat sense llitoral|país sense llitoral]] ubicat en [[Àfrica Central]]. Llimita en [[Chad]] al nort, [[Sudan]] al noreste, [[Sudan del Sur]] a l'est, la [[República Democràtica del Congo]] i la [[República del Congo]] al sur i [[Camerún]] a l'oest. Cobrix una superfície de 622 984 quilómetros quadrats i en 2026 va tindre una població estimada de 6{{esd}}736{{esd}}000 habitants. La capital i ciutat més poblada és [[Bangui]]. | ||
El territori d'República Centroafricana ha estat habitat durant milenis, no obstant, les fronteres actuals del país varen ser establides per [[França]], que a finals de el {{sigle|XIX||s}} va establir una colónia anomenada [[Ubangui-Chari|Oubangui-Chari]],<ref>{{Cita lliure|títul=Atles Numism‡tico Mundial - L'Història del Món a travŽs de les seues Monedes|url=https://www.google.co.ve/books/edition/atlas_numism_tico_mundial_la_historia_de/r_tsdwaaqbaj?hl=és-419&gbpv=1&dq=Oubangui-Chari,+colónia&pg=PA323&printsec=frontcover|editorial=Lulu.com|data=2018-02-26|fechaacceso=2024-07-04|isbn=978-0-244-37055-8|idioma=és|nomene=Juliol|llinages=Vicente}}</ref><ref>{{Cita lliure|títul=Batuala|url=https://www.google.co.ve/books/edition/batuala/jvvaeaaaqbaj?hl=és-419&gbpv=1&dq=Oubangui-Chari,+colónia&pg=PT8&printsec=frontcover|editorial=Siruela|data=2023-10-04|fechaacceso=2024-07-04|isbn=978-84-19744-25-8|idioma=és|nom=René|llinages=Maran}}</ref> ya que la major part del seu territori es trobava entre les conques dels rius [[Riu Ubangi|Ubangi]] i [[Riu Chari|Chari]]. Es va convertir en un territori semiautónomo de la [[Comunitat Francesa]] en 1958 i en una nació independent el 13 d'agost de 1960, prenent el seu nom actual. Despuix de l'independència, República Centroafricana va ser liderada per una série de governs autocràtics<ref name="Bokassa">[https://www.theguardian.com/world/2010/dec/03/jean-bedell-bokassa-posthumous-pardon 'Cannibal' dictator Bokassa given posthumous pardon] {{Wayback|url=https://www.theguardian.com/world/2010/dec/03/jean-bedell-bokassa-posthumous-pardon |dona't=20130712040855 }}. ''The Guardian''. 3 de decembre de 2010</ref> fins a 1993,<ref>{{Cita lliure|títul=La Cort penal internacional: Sobirania versus justícia universal|url=https://www.google.co.ve/books/edition/la_corte_penal_internacional/tsanbqaaqbaj?hl=és-419&gbpv=1&dq=Ange-F%C3%A9lix+Patass%C3%A9+eleccions&pg=PA158&printsec=frontcover|editorial=Editorial Reus|data=2008-01-01|fechaacceso=2024-07-04|isbn=978-84-290-1524-9|idioma=és|nom=Jean Marcel|llinages=Fernandes}}</ref> quan es varen donar les primeres eleccions democràtiques multipartidistas i a on [[Ange-Félix Patassé]] va ser elegit president. | El territori d'República Centroafricana ha estat habitat durant milenis, no obstant, les fronteres actuals del país varen ser establides per [[França]], que a finals de el {{sigle|XIX||s}} va establir una colónia anomenada [[Ubangui-Chari|Oubangui-Chari]],<ref>{{Cita lliure|títul=Atles Numism‡tico Mundial - L'Història del Món a travŽs de les seues Monedes|url=https://www.google.co.ve/books/edition/atlas_numism_tico_mundial_la_historia_de/r_tsdwaaqbaj?hl=és-419&gbpv=1&dq=Oubangui-Chari,+colónia&pg=PA323&printsec=frontcover|editorial=Lulu.com|data=2018-02-26|fechaacceso=2024-07-04|isbn=978-0-244-37055-8|idioma=és|nomene=Juliol|llinages=Vicente}}</ref><ref>{{Cita lliure|títul=Batuala|url=https://www.google.co.ve/books/edition/batuala/jvvaeaaaqbaj?hl=és-419&gbpv=1&dq=Oubangui-Chari,+colónia&pg=PT8&printsec=frontcover|editorial=Siruela|data=2023-10-04|fechaacceso=2024-07-04|isbn=978-84-19744-25-8|idioma=és|nom=René|llinages=Maran}}</ref> ya que la major part del seu territori es trobava entre les conques dels rius [[Riu Ubangi|Ubangi]] i [[Riu Chari|Chari]]. Es va convertir en un territori semiautónomo de la [[Comunitat Francesa]] en 1958 i en una nació independent el 13 d'agost de 1960, prenent el seu nom actual. Despuix de l'independència, República Centroafricana va ser liderada per una série de governs autocràtics<ref name="Bokassa">[https://www.theguardian.com/world/2010/dec/03/jean-bedell-bokassa-posthumous-pardon 'Cannibal' dictator Bokassa given posthumous pardon] {{Wayback|url=https://www.theguardian.com/world/2010/dec/03/jean-bedell-bokassa-posthumous-pardon |dona't=20130712040855 }}. ''The Guardian''. 3 de decembre de 2010</ref> fins a 1993,<ref>{{Cita lliure|títul=La Cort penal internacional: Sobirania versus justícia universal|url=https://www.google.co.ve/books/edition/la_corte_penal_internacional/tsanbqaaqbaj?hl=és-419&gbpv=1&dq=Ange-F%C3%A9lix+Patass%C3%A9+eleccions&pg=PA158&printsec=frontcover|editorial=Editorial Reus|data=2008-01-01|fechaacceso=2024-07-04|isbn=978-84-290-1524-9|idioma=és|nom=Jean Marcel|llinages=Fernandes}}</ref> quan es varen donar les primeres eleccions democràtiques multipartidistas i a on [[Ange-Félix Patassé]] va ser elegit president. Patassé va ser destituït en un colp d'Estat liderat pel general [[François Bozizé]] en 2003. La [[primera guerra civil centrafricana]] va esclatar en 2004 i, a pesar d'un tractat de pau en 2007 i un atre en 2011, una [[Segona guerra civil centrafricana|segona guerra civil]] va començar en 2012. | ||
La major part de la República Centroafricana consistix en sabanes sudano-guineanas, pero també inclou una zona [[sahel]]o-[[Sabana sudanesa oriental|sudanesa]] en el nort i una zona de [[Mosaic de selva i sabana del nort del Congo|bosc equatorial]] en el sur. Dos terços del país es troben en les conques del riu Ubangi, que fluïx al sur cap al [[Congo (regió)|Congo]], mentres que el terç restant es troba en la conca del Chari, que fluïx cap al [[llac Chad]] en el nort. | La major part de la República Centroafricana consistix en sabanes sudano-guineanas, pero també inclou una zona [[sahel]]o-[[Sabana sudanesa oriental|sudanesa]] en el nort i una zona de [[Mosaic de selva i sabana del nort del Congo|bosc equatorial]] en el sur. Dos terços del país es troben en les conques del riu Ubangi, que fluïx al sur cap al [[Congo (regió)|Congo]], mentres que el terç restant es troba en la conca del Chari, que fluïx cap al [[llac Chad]] en el nort. | ||
| Llínea 11: | Llínea 11: | ||
A pesar dels seus abundants recursos [[mineral]]és, tals com les reserves d'[[urani]]<ref>{{Cita lliure|títul=Introducció a la República Centroafricana|url=https://www.google.co.ve/books/edition/introducci%C3%B3n_a_la_Rep%C3%BAblica_Centroafri/Md-_EAAAQBAJ?hl=és-419&gbpv=1&dq=republica+centrafricana+urani&pg=PT41&printsec=frontcover|editorial=Gilad James Mystery School|fechaacceso=2024-07-04|isbn=978-90-495-3872-9|idioma=és|nom=Gilad James|llinages=PhD}}</ref> en [[Bakouma]], [[petròleu]] en [[Vakaga]], [[or]] i [[diamants]],<ref>{{Cita lliure|títul=PEDRES EN SANC: AVARÍCIA, CORRUPCIÓ I GUERRA EN EL COMERÇ INTERNACIONAL DE DIAMANTS|url=https://www.google.co.ve/books/edition/piedras_con_sangre/j4ofawaaqbaj?hl=és-419&gbpv=1&dq=republica+centrafricana+diamants&pg=PA87&printsec=frontcover|editorial=IDRC|data=2012|fechaacceso=2024-07-04|isbn=978-84-15271-32-1|idioma=és|nom=Ian|llinages=Smillie}}</ref> aixina com fustes, [[energia hidroelèctrica]] i terres de cultiu, la República Centroafricana és un dels països més pobres d'Àfrica i es troba entre els dèu països més pobres del món. En 2020, el [[Índex de Desenroll Humà]] d'República Centroafricana (0.397) va ocupar el penúltim lloc (188) de la taula, ubicant-se solament per damunt de [[Níger]].<ref name="HDI">{{cite web|url=http://hdr.undp.org/sites/default/files/hdi_table.pdf|title=Archived copy|archive-url=https://web.archive.org/web/20180915042654/http://hdr.undp.org/sites/default/files/hdi_table.pdf|archive-dona't=15 de setembre de 2018|access-dona't=29 d'octubre de 2021|url-status=}}</ref> El país és membre de les [[Nacions Unides]], la [[Unió Africana]], la [[Comunitat Econòmica dels Estats d'Àfrica Central]], la [[Organisació Internacional de la Francofonía|Francofonía]] i el [[Moviment de Països No Alineats]]. | A pesar dels seus abundants recursos [[mineral]]és, tals com les reserves d'[[urani]]<ref>{{Cita lliure|títul=Introducció a la República Centroafricana|url=https://www.google.co.ve/books/edition/introducci%C3%B3n_a_la_Rep%C3%BAblica_Centroafri/Md-_EAAAQBAJ?hl=és-419&gbpv=1&dq=republica+centrafricana+urani&pg=PT41&printsec=frontcover|editorial=Gilad James Mystery School|fechaacceso=2024-07-04|isbn=978-90-495-3872-9|idioma=és|nom=Gilad James|llinages=PhD}}</ref> en [[Bakouma]], [[petròleu]] en [[Vakaga]], [[or]] i [[diamants]],<ref>{{Cita lliure|títul=PEDRES EN SANC: AVARÍCIA, CORRUPCIÓ I GUERRA EN EL COMERÇ INTERNACIONAL DE DIAMANTS|url=https://www.google.co.ve/books/edition/piedras_con_sangre/j4ofawaaqbaj?hl=és-419&gbpv=1&dq=republica+centrafricana+diamants&pg=PA87&printsec=frontcover|editorial=IDRC|data=2012|fechaacceso=2024-07-04|isbn=978-84-15271-32-1|idioma=és|nom=Ian|llinages=Smillie}}</ref> aixina com fustes, [[energia hidroelèctrica]] i terres de cultiu, la República Centroafricana és un dels països més pobres d'Àfrica i es troba entre els dèu països més pobres del món. En 2020, el [[Índex de Desenroll Humà]] d'República Centroafricana (0.397) va ocupar el penúltim lloc (188) de la taula, ubicant-se solament per damunt de [[Níger]].<ref name="HDI">{{cite web|url=http://hdr.undp.org/sites/default/files/hdi_table.pdf|title=Archived copy|archive-url=https://web.archive.org/web/20180915042654/http://hdr.undp.org/sites/default/files/hdi_table.pdf|archive-dona't=15 de setembre de 2018|access-dona't=29 d'octubre de 2021|url-status=}}</ref> El país és membre de les [[Nacions Unides]], la [[Unió Africana]], la [[Comunitat Econòmica dels Estats d'Àfrica Central]], la [[Organisació Internacional de la Francofonía|Francofonía]] i el [[Moviment de Països No Alineats]]. | ||
== Referències == | |||
<references /> | |||
[[Categoria:Estats membres de la Francofonia]] | [[Categoria:Estats membres de la Francofonia]] | ||
[[Categoria:Estats membres de la Unió Africana]] | [[Categoria:Estats membres de la Unió Africana]] | ||
[[Categoria:Estats sense litoral]] | [[Categoria:Estats sense litoral]] | ||