Diferència entre les revisions de "Conca de l'Amazones" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 5:

La '''conca de l'Amazones''' o '''conca Amazónica''' és la part d'[[Amèrica del Sur]] drenada pel [[ric Amazones]] i els seus afluents. La [[conca hidrogràfica]] de l'Amazones cobrix un àrea de 7 413 827 km², i transporta grans volums d'aigua cap a l'Atlàntic, prop de 209 000 m³/s (20 % del total d'aigües dolces continentals), convertint-la en la major del món. Comprén territoris de huit païsosː [[Brasil]] (68 %), [[Perú]] (14 %), [[Bolívia]] (10 %) i [[Equador]] (2 %) i el 6% restant entre els països de [[Colòmbia]], [[Veneçola]], [[Guyana]] i [[Surinam]]. Esta regió és coneguda com la [[Amazònia]].

La conca Amazónica es va formar a partir de l'época del [[Mioceno|Mioceno Superior]], i es va desenrollar fins a adquirir la forma actual fa 2,4 millons d'anys, aproximadament. Les seues unitats morfoestructurales són: I) la [[Cordillera dels Vages|Cordillera Andina]], que sorgix en el Terciario, per la penetració de la Placa Pacífica ~~baixe~~ la base continental d'[[Amèrica]], II) el [[Escut guayanés|Massiç Guyanés]], III) el Massiç de Mate Grosso, i IV) la planura amazónica. La capçalera de conca es troba localisada a 100 km de l'Oceà Pacífic i té un recorregut de 6750 quilómetros, dels quals 3165 km estan en territori brasiler<o></o>. La conca amazónica té 15 tributaris principals, de cuales, els rius Madeira i Negre són els més importants, contribuint en més d'un terç del total d'aigua descarregada.

La conca Amazónica es va formar a partir de l'época del [[Mioceno|Mioceno Superior]], i es va desenrollar fins a adquirir la forma actual fa 2,4 millons d'anys, aproximadament. Les seues unitats morfoestructurales són: I) la [[Cordillera dels Vages|Cordillera Andina]], que sorgix en el Terciario, per la penetració de la Placa Pacífica baix la base continental d'[[Amèrica]], II) el [[Escut guayanés|Massiç Guyanés]], III) el Massiç de Mate Grosso, i IV) la planura amazónica. La capçalera de conca es troba localisada a 100 km de l'Oceà Pacífic i té un recorregut de 6750 quilómetros, dels quals 3165 km estan en territori brasiler<o></o>. La conca amazónica té 15 tributaris principals, de cuales, els rius Madeira i Negre són els més importants, contribuint en més d'un terç del total d'aigua descarregada.

Revisió de 05:42 8 jul 2026 editar ValBOT (Discussió \| contribucions) Bots 19 298 edicions Bot: Llevant referències invàlides o trencades importades en l'esboç ← Edició anterior		Última revisió del 16:40 8 jul 2026 editar desfer Jose2 (Discussió \| contribucions) Administradors 163 859 edicions m Text reemplaça - ' baixe ' a ' baix ' (Etiqueta: Reemplaç de text)
Llínea 5:		Llínea 5:
	La '''conca de l'Amazones''' o '''conca Amazónica''' és la part d'[[Amèrica del Sur]] drenada pel [[ric Amazones]] i els seus afluents. La [[conca hidrogràfica]] de l'Amazones cobrix un àrea de 7 413 827 km², i transporta grans volums d'aigua cap a l'Atlàntic, prop de 209 000 m³/s (20 % del total d'aigües dolces continentals), convertint-la en la major del món. Comprén territoris de huit païsosː [[Brasil]] (68 %), [[Perú]] (14 %), [[Bolívia]] (10 %) i [[Equador]] (2 %) i el 6% restant entre els països de [[Colòmbia]], [[Veneçola]], [[Guyana]] i [[Surinam]]. Esta regió és coneguda com la [[Amazònia]].		La '''conca de l'Amazones''' o '''conca Amazónica''' és la part d'[[Amèrica del Sur]] drenada pel [[ric Amazones]] i els seus afluents. La [[conca hidrogràfica]] de l'Amazones cobrix un àrea de 7 413 827 km², i transporta grans volums d'aigua cap a l'Atlàntic, prop de 209 000 m³/s (20 % del total d'aigües dolces continentals), convertint-la en la major del món. Comprén territoris de huit païsosː [[Brasil]] (68 %), [[Perú]] (14 %), [[Bolívia]] (10 %) i [[Equador]] (2 %) i el 6% restant entre els països de [[Colòmbia]], [[Veneçola]], [[Guyana]] i [[Surinam]]. Esta regió és coneguda com la [[Amazònia]].

	La conca Amazónica es va formar a partir de l'época del [[Mioceno\|Mioceno Superior]], i es va desenrollar fins a adquirir la forma actual fa 2,4 millons d'anys, aproximadament. Les seues unitats morfoestructurales són: I) la [[Cordillera dels Vages\|Cordillera Andina]], que sorgix en el Terciario, per la penetració de la Placa Pacífica ~~baixe~~ la base continental d'[[Amèrica]], II) el [[Escut guayanés\|Massiç Guyanés]], III) el Massiç de Mate Grosso, i IV) la planura amazónica. La capçalera de conca es troba localisada a 100 km de l'Oceà Pacífic i té un recorregut de 6750 quilómetros, dels quals 3165 km estan en territori brasiler<o></o>. La conca amazónica té 15 tributaris principals, de cuales, els rius Madeira i Negre són els més importants, contribuint en més d'un terç del total d'aigua descarregada.		La conca Amazónica es va formar a partir de l'época del [[Mioceno\|Mioceno Superior]], i es va desenrollar fins a adquirir la forma actual fa 2,4 millons d'anys, aproximadament. Les seues unitats morfoestructurales són: I) la [[Cordillera dels Vages\|Cordillera Andina]], que sorgix en el Terciario, per la penetració de la Placa Pacífica baix la base continental d'[[Amèrica]], II) el [[Escut guayanés\|Massiç Guyanés]], III) el Massiç de Mate Grosso, i IV) la planura amazónica. La capçalera de conca es troba localisada a 100 km de l'Oceà Pacífic i té un recorregut de 6750 quilómetros, dels quals 3165 km estan en territori brasiler<o></o>. La conca amazónica té 15 tributaris principals, de cuales, els rius Madeira i Negre són els més importants, contribuint en més d'un terç del total d'aigua descarregada.