Diferència entre les revisions de "Bunolagus monticularis" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 6:

Medix entre 33 i 50 cm de llongitut i el seu pes ronda l'1,5 kg en machos, alguna cosa més en femelles.

És característica una ralla negra que partix des de la seua boca i aplega fins a la [[galta]], en forma de "[[bigot]]". Les orelles són llargues, una orla blanca rodeja l'ull i la seua part ventral és d'un to rojós. Les pates atrasseres estan densament poblades i posseïxen major esgambi que les davanteres. La coa posseïx un ~~pelaje~~ suau, en tonalitats alguna cosa grisáceas.

És característica una ralla negra que partix des de la seua boca i aplega fins a la [[galta]], en forma de "[[bigot]]". Les orelles són llargues, una orla blanca rodeja l'ull i la seua part ventral és d'un to rojós. Les pates atrasseres estan densament poblades i posseïxen major esgambi que les davanteres. La coa posseïx un pelage suau, en tonalitats alguna cosa grisáceas.

Els machos es aparean en més d'una femella. Les femelles anidan en cambres subterrànees, de 10 cm de diàmetro i 25 de llarc, i donen a llum generalment a un sol refillol per ventrada, una taxa de naiximent prou pobre en comparació a atres conills. Els recent naixcuts, d'uns 40 a 50 g, naixen cegos i sense pèl i depenen de la seua mare fins que són capaces de moure's per sí mateixos.

@@ Llínea 6: / Llínea 6: @@
 Medix entre 33 i 50 cm de llongitut i el seu pes ronda l'1,5 kg en machos, alguna cosa més en femelles.
-És característica una ralla negra que partix des de la seua boca i aplega fins a la [[galta]], en forma de "[[bigot]]". Les orelles són llargues, una orla blanca rodeja l'ull i la seua part ventral és d'un to rojós. Les pates atrasseres estan densament poblades i posseïxen major esgambi que les davanteres. La coa posseïx un pelaje suau, en tonalitats alguna cosa grisáceas.
+És característica una ralla negra que partix des de la seua boca i aplega fins a la [[galta]], en forma de "[[bigot]]". Les orelles són llargues, una orla blanca rodeja l'ull i la seua part ventral és d'un to rojós. Les pates atrasseres estan densament poblades i posseïxen major esgambi que les davanteres. La coa posseïx un pelage suau, en tonalitats alguna cosa grisáceas.
 Els machos es aparean en més d'una femella. Les femelles anidan en cambres subterrànees, de 10 cm de diàmetro i 25 de llarc, i donen a llum generalment a un sol refillol per ventrada, una taxa de naiximent prou pobre en comparació a atres conills. Els recent naixcuts, d'uns 40 a 50 g, naixen cegos i sense pèl i depenen de la seua mare fins que són capaces de moure's per sí mateixos.